Cada vegada que s’estrena un muntatge teatral sobre una obra de Shakespeare hem d’escoltar la cantarella aquella que diu que la cosa “parla de temes del tot actuals” i que l’autor és un clàssic atemporal, etcètera. D’acord! Però cal dir igualment que una obra de Shakespeare estava basada i construïda, en primer lloc, sobre esdeveniments, idees, personatges i premisses de l’època en què fou escrita. En aquest sentit que Stephen Greenblatt, amb el “nou historicisme”, va reenfocar els estudis literaris a partir d’un gir cap a la contextualització històrica minuciosa dels fenòmens culturals i artístics.
L’escriptor Jordi Coca fa anys que és professor a l’Institut del Teatre, i allà ha ensenyat a llegir, entendre i muntar Shakespeare a moltes lleves de joves alumnes, futures directores, dramaturgues i actrius. El teatre de Shakespeare en el seu context recull i ordena la pila d’apunts, lectures i reflexions que Coca ha anat acumulant, en un llibre de caràcter divulgatiu que reuneix moltes aportacions d’autors com Greenblatt i tants d’altres: Jan Kott, James Shapiro, Peter Ackroyd, W.H. Auden, Harold Bloom (però no tant), i amb la referència de la sociologia de l’art de Hauser i algunes idees originals de René Girard.
L’autor suma consideracions pròpies d’alt interès, com per exemple les notes sobre els muntatges vistos als escenaris catalans (de Puigserver, de Rigola, d’Ostermeier, entre d’altres)
El volum s’ordena per capítols dedicats a sengles obres de Shakespeare on es despleguen, en primer lloc, dades sobre la realitat teatral de l’època i dels públics anglesos. S’hi parla dels autors d’aleshores, de meteorologia i de bruixeria, dels vincles dels personatges amb la política (de la censura inclement, de l’ombra totpoderosa de la reina Elisabet, de Macbeth com a discurs sobre la legitimitat de les dinasties al tron), de xenofòbia i racisme (la figura dels jueus a El mercader de Venècia), de la síntesi “meravellosa” de vivències personals i grans moviments històrics (Antoni i Cleòpatra). Aquests temes, que potser haurien pogut referenciar-se bibliogràficament amb més detall, per poder seguir-ne millor la pista, Coca els lliga amb una escriptura clara i diàfana, i hi suma consideracions pròpies d’alt interès, com per exemple les notes sobre els muntatges vistos als escenaris catalans (de Puigserver, de Rigola, d’Ostermeier, entre d’altres). Són aportacions que ajuden a explicar encara millor i més concretament la recepció i el tractament de l’obra del bard, en un llibre de text i de textos que és tan generosament voluminós com interessant i, sobretot, útil com a document de consulta.
