“A nosaltres no ens agrada que ens diguin ocupes”, explica Sílvia Torres, veïna de Santa Coloma de Farners. Torres fa dos anys que viu en un pis buit, propietat del fons voltor Divarian –controlat totalment per Cerberus des de l’octubre de 2021, quan el BBVA es va desfer del seu paquet accionarial–, ja que des de l’inici de la pandèmia no ha trobat feina i no té cap ingrés propi. Com ella, actualment són 36 adults i 24 menors en situació de vulnerabilitat que viuen a l’edifici situat a la carretera de Castanyet, allunyat del centre de Santa Coloma de Farners, sense aigua ni llum. S’han decidit organitzar col·lectivament i crear la Comunitat de Castanyet amb l’objectiu de reclamar comptadors i lloguers socials. “Només demanem pagar en la mesura de les nostres possibilitats”, expressa Torres, portaveu de la comunitat.
L’immoble en qüestió està composat per cinc blocs on hi ha propietaris i llogaters, juntament amb una gran quantitat de persones que hi viuen sense cap títol. La Sílvia Torres fa dos anys va entrar en un d’aquests pisos d’obra nova buits i molt malmesos, ja que quan un edifici està tant de temps en deixadesa, hi ha gent que comença a desmantellar-lo i es va degradant. És per això que va decidir arreglar-lo i posar-lo en condicions per viure-hi, de la mateixa manera que van fer les altres famílies que viuen al bloc cinc, molt més deteriorat en comparació amb la resta.
El 17 de febrer la companyia Endesa va decidir tallar el fluid elèctric al conjunt del bloc 5, des del cablejat del carrer, deixant a les famílies sense llum i sense la possibilitat de punxar-la
El 17 de febrer la companyia Endesa va decidir tallar el fluid elèctric al conjunt del bloc 5, des del cablejat del carrer, deixant a les famílies sense llum i sense la possibilitat de punxar-la. Fins aleshores els talls s’havien produït a la zona de comptadors del portal. Les famílies que ocupen pisos als altres blocs continuen amb la llum punxada, tot i la perillositat que suposa, perquè conviuen amb llogaters i propietaris i Endesa no pot efectuar un tall complet del subministrament. El conveni que es va signar fa un any entre Endesa i la Generalitat diu que aquestes famílies, encara que es trobin en habitatges sense títol habilitant de propietat o lloguer, haurien de poder tenir comptadors socials. Tot i això, les traves burocràtiques del conveni fan que, després d’un any, només s’hagin instal·lat catorze comptadors socials d’electricitat a tota Catalunya.
Un dels requisits pels comptadors és l’informe de vulnerabilitat de Serveis Socials, on se certifica el risc d’exclusió residencial de les famílies. Però la “inseguretat jurídica” fa que alguns Serveis Socials siguin reticents a avalar amb els seus informes els comptadors en propietats privades ocupades, a causa de la irregularitat d’aquesta situació. Els Serveis Socials es veuen implicats en “unes suposades irregularitats que haurien de ser decisions polítiques”, explica Sylvia Barragan, regidora de la CUP a l’ajuntament de Santa Coloma de Farners. En aquesta línia, detalla que la CUP està treballant al Parlament per modificar el protocol perquè “no hi hagi confrontacions innecessàries entre Serveis Socials i els moviments contra l’habitatge”, declara Barragan.
L’Ajuntament té constància d’uns 178 pisos ocupats a Santa Coloma de Farners i per això al·lega que la inversió no es pot fer de forma arbitrària
L’altre requisit és el Butlletí blau o BRIE, un certificat realitzat per un tècnic que comprova que la instal·lació compleix tots els requisits tècnics i de seguretat. Tot i que aquesta certificació s’ha de contractar de manera privada, l’ajuntament de Santa Coloma de Farners s’està plantejant pagar el butlletí pels blocs de la Comunitat de Castanyet. Tot i això, la instal·lació està tan malmesa que s’hauria de fer una inversió prèvia. “Aquí nosaltres no podem intervenir perquè no tenim diners per a refer la instal·lació, i si ho fem per ells, ho hauríem de fer per a tothom”, explica Anna Camps (ERC), regidora d’Acció Social i Habitatge. El consistori té constància d’uns 178 pisos ocupats al municipi i per això al·lega que la inversió no es pot fer de forma arbitrària. Malgrat les disfuncions, Endesa defensa la vigència del conveni i diu que els comptadors són possibles sempre que els ajuntaments hi tinguin interès.
L’aigua, un altre dret no garantit
La Comunitat de Castanyet també ha estat mesos reclamant comptadors d’aigua d’ençà que la companyia (amb presència del govern municipal al seu consell d’administració) va tallar-la fa deu mesos, posant com a solució una font d’aigua pública a l’exterior de l’immoble. La situació és incomprensible per a l’oposició d’un consistori que governen ERC i Junts, ja que el 49% de l’empresa pública d’aigües pertany al municipi i això hauria de facilitar la instal·lació de comptadors. Pel grup municipal cupaire part de la solució seria “la municipalització total de l’aigua”. Segons l’Ajuntament, l’endarreriment de les gestions dels comptadors d’aigua es deu a les limitacions de la legislació i a la nul·la resposta dels propietaris de l’habitatge. “Vam informar els grans tenidors que els pisos estan ocupats per famílies de risc, però ningú ens han contestat”, explica la regidora Camps.
Al cap d’uns mesos sense resposta, l’Ajuntament va decidir tirar endavant la proposta dels comptadors socials. L’únic requisit per posar-los era l’informe de vulnerabilitat, que en aquest cas és competència del Consell Comarcal. No va ser fins a principis de març que l’informe es va redactar i el 4 d’abril la Comunitat de Castanyet va presentar les instàncies. Falta que Serveis Socials valori qui pot optar a la bonificació i qui no. “Ara necessitem la llum”, s’exclama Sílvia Torres després d’aquesta petita victòria.
El lloguer social, una via de solució
La regidora Barragan adverteix que l’únic que volen aquestes famílies és un lloguer social: “Hi ha una família de quatre persones que el pare treballa i guanya al voltant de mil euros. Com pot pagar un lloguer, els subministraments i donar menjar a la seva família? És impossible, l’única solució és ocupar pisos buits”. Santa Coloma de Farners compta actualment amb sis habitatges de lloguer social i, tal com es desprèn d’un estudi realitzat el 2018, té un mínim de 435 habitatges amb indicis de desocupació. En una de les conclusions d’aquest document on se censava el parc immobiliari es deia literalment que “aquest fet denota la urgència d’impulsar polítiques d’habitatge que facilitin la rehabilitació per tal de generar habitatge assequible”. El cens proposava una sèrie d’actuacions, però el consistori per ara només gestiona els sis habitatges de lloguer social en conveni amb la Generalitat.
A la comunitat hi ha persones amb malalties greus, maltractades, amb depressions, menors, “però per segons qui només som delinqüents, drogoaddictes, mafiosos o persones que volem viure per la cara”, es lamenta Sílvia Torres
La regidora Anna Camps assegura, no obstant això, que el seu objectiu principal és ampliar el parc d’habitatge i que per això s’ha fet una licitació amb la Fundació SER.GI, que farà les mediacions amb habitatges privats i grans tenidors. Una situació que s’ha de veure afavorida per la nova llei antidesnonaments aprovada el 3 de març, tot i que encara “és molt recent”, puntualitza. La mediació s’ha demostrat que és essencial, ja que moltes vegades els propietaris no volen sumar-se als lloguers socials per desconfiança. Una estigmatització que ressalta Sílvia Torres quan parla de l’assetjament que reben al poble i sobretot per les xarxes socials. A la comunitat hi ha persones amb malalties greus, persones maltractades, amb depressions, menors, “però per segons qui només som delinqüents, drogoaddictes, mafiosos o persones que volem viure per la cara”. Torres explica que “sí que hi ha hagut problemes interns amb persones conflictives”; tanmateix, es queixa que la població els posa a tots dins del mateix sac quan la majoria de vegades ha sigut la mateixa Comunitat qui ha trucat a la policia perquè s’ha vist amenaçada per aquestes persones. “A Santa Coloma la gent ha sigut sempre molt classista i això ho he patit tota la vida”, sentencia Torres, mentre detalla com la gent que coneix de tota la vida del poble ara li gira l’esquena.
