Can Piella era una masia del segle XVI situada en petit reducte agrícola entre els nuclis de Montcada i Reixac i Santa Perpètua de Mogoda (el Vallès Occidental), i la Llagosta (el Vallès Oriental). Abandonada durant quinze anys i utilitzada com a abocador no controlat, l’any 2009 un grup de joves va decidir reconstruir-la i recuperar oficis tradicionals, estructures com la bassa o el pou i fer-hi activitats de reforestació i alternatives energètiques. Van plantar més de dos-cents arbres fruiters als terrenys, van instal·lar un forn de pa i van impulsar tallers i estades de caus i esplais. Durant els gairebé quatre anys d’existència del projecte, aquest va esdevenir “un bé comú pel veïnat”, segons expliquen les seves impulsores. Va arribar a tenir més de dues mil sòcies i es va convertir en un important espai de lluita per l’habitatge i l’agroecologia, on fins a vint famílies cultivaven conjuntament la terra.
Cinc persones van ser detingudes acusades de desobediència, atemptat contra l’autoritat i danys a la maquinària. En base a aquests càrrecs penals, la Generalitat i la Fiscalia demanen per a algunes de les activistes fins a dos anys i mig de presó
Can Piella també va aconseguir el suport de les associacions veïnals dels pobles amb els quals limitava, així com dels Ajuntaments de Montcada i Reixac i la Llagosta. Tanmateix, el 15 de maig de l’any 2013 un fort desplegament de la Brigada Mòbil (BRIMO) dels Mossos d’Esquadra va executar el desallotjament per ordre d’un jutjat de Cerdanyola del Vallès. La denúncia va ser presentada per Enrique Nieto Carrillo, apoderat de Malco 2 S.L., empresa propietària de la finca. Aquesta estava integrada en un conglomerat de societats immobiliàries conegut com el Grupo Alcaraz, que va augmentar els seus beneficis requalificant terrenys durant els anys de la bombolla immobiliària.
El dia del desallotjament va haver-hi resistència per part de les okupants, que van comptar amb el suport de més de dues-centes persones que van acostar-se fins als terrenys de la finca. Amb l’ajuda d’un tractor es van malmetre els camins per dificultar l’accés de les unitats de la BRIMO i dues persones van penjar-se d’una torre a divuit metres d’alçada. Cinc persones van ser detingudes acusades de desobediència, atemptat contra l’autoritat i danys a la maquinària. Sota aquests càrrecs, nou anys després dels fets, la Generalitat i la Fiscalia demanen per a algunes de les activistes fins a dos anys i mig de presó i penes-multa que arriben fins als tretze mil euros.
Can Piella ahir i avui
Gairebé deu anys després, les activistes han crescut i han inspirat a altres lluites i resistències arreu del territori. Moltes d’elles encara avui mantenen el vincle i així, a les portes del judici, han pogut articular una campanya de difusió i denúncia per aconseguir suport. El judici, que s’havia de celebrar el 5 de maig de 2022, s’ha posposat fins el 8 de juny per “indisposició” de l’advocada de la Generalitat. És el tercer cop que se’n decreta la suspensió. En un comunicat, després de conèixer la suspensió, Can Piella denuncia que “no han volgut suspendre el judici, han volgut suspendre la concentració contra aquest, volen que el judici es faci sense soroll”. Així i tot, la persistència d’ahir i avui encara és part de l’ADN de Can Piella: “Rere la dilació del procés judicial d’accions amb contingut polític s’intueix una certa voluntat de desgastar les persones acusades, per tal que tinguin més dificultats per implicar-se en noves accions de desobediència”, asseguren membres del col·lectiu.
Expliquen com la Generalitat, dos mesos abans de la vista oral ara posposada, va oferir al col·lectiu negociar un pacte de conformitat, que implicaria una reducció de certes penes però alhora una acceptació de la narrativa de l’acusació. El col·lectiu s’ha reiterat en la legitimitat de les seves accions i ha decidit rebutjar aquest pacte de conformitat. “El que sí que s’ha desgastat, en canvi, en aquests anys, és la legitimitat del sistema. El temps encara ens ha donat més la raó. La crisi ecosocial que preveiem fa dotze anys i que ens va portar a okupar Can Piella ara és una crua realitat. La majoria de la població veu que venen uns anys foscos. Els espais de creació d’alternatives com Can Piella són més necessaris que mai perquè ens ajuden a plantejar un altre món i un canvi revolucionari. Seguim i seguirem creant-los”, conclouen.
