Desenes de dones i identitats dissidents del Consorci de Biblioteques de Barcelona (CBB) s’han organitzat per visibilitzar i combatre les situacions de violència masclista que viuen diàriament als seus llocs de treball. El col·lectiu va engegar la Comissió Feminista el passat mes de febrer per exigir solucions de forma col·lectiva a una realitat que denuncien des de fa molts anys.
“Tant treballadores com usuàries patim de manera freqüent actituds masclistes i assetjaments sexuals, principalment per part d’usuaris, però també de companys del Consorci i empleats externs”, manifesten en un dels seus comunicats. Enumeren una llarga llista de situacions de violència que pateixen quotidianament: explicacions condescendents, paternalisme, discriminació de gènere, menyspreu a la seva autoritat, qüestionament de les seves tasques i capacitats, comentaris sobre l’aspecte físic, sexistes i de caràcter sexual, contacte i apropament no sol·licitat, masturbació pública, mirades lascives, assetjament dins i fora de la feina, i un llarg etcètera.
Enumeren una llarga llista de situacions de violència que pateixen quotidianament: explicacions condescendents, paternalisme, discriminació de gènere, menyspreu a la seva autoritat, masturbació pública, mirades lascives, assetjament dins i fora de la feina…
Les feministes assenyalen dues particularitats de les biblioteques que no comparteixen amb altres equipaments públics i que poden fomentar que es donin aquest tipus de situacions amb els usuaris. D’una banda, el fet que no hi hagi cap mena de control d’accés i, de l’altra, que les persones que hi accedeixen no tinguin limitació de temps per estar-s’hi. Aquestes casuístiques, assenyalen, sumades a la manca de personal i de perfils que gestionin la convivència, com educadores socials o mediadores, així com l’absència de protocols efectius davant les situacions de violència les situen en un escenari de desprotecció. “Cal una pauta clara d’actuació per abordar les violències: d’usuaris a personal, de personal a usuàries i entre personal, i que siguin aplicats amb respecte, eficàcia i contundència”, exigeixen des de la comissió.
Segons un dels únics estudis que existeixen sobre assetjament sexual a les biblioteques públiques de l’Estat espanyol, publicat el 2021 pel doctor en Ciències Socials Pedro Lázaro-Rodríguez, la majoria de situacions d’abús són comeses principalment per usuaris, però també per companys i superiors. Les dones són les qui més les pateixen i no es dona prou suport institucional en la prevenció i erradicació d’aquestes violències.
Des de l’any 2017, Biblioteques de Barcelona compta amb el Protocol per a la prevenció, detecció i actuació amb relació als casos que afectin la dignitat i la discriminació en el treball, que estableix criteris d’actuació per situacions d’assetjament sexual i per raó de gènere. El gerent del Consorci, Ferran Burguillos, afirma que tenen constància de casos d’assetjament i que el protocol s’activa quan es produeix una denúncia. Les treballadores organitzades, però, afirmen que “la majoria de vegades les afectades no arriben a denunciar per por a l’estigmatització i a la revictimització, a més d’altres barreres que tenen a veure amb la manca de sensibilització dels equips”. Segons Burguillos, “arran de les reivindicacions de la Comissió Feminista, les direccions de cada biblioteca, que són les que gestionen el servei a la ciutadania, estan aprofundint en aquest tema”.
Des del llançament de la campanya, han recollit més d’un centenar d’experiències i testimonis de treballadores de diferents biblioteques públiques de Catalunya
El Consorci està adherit al Pla d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes de l’Ajuntament de Barcelona 2020-2023, que recull diverses mesures, com implementar la perspectiva de gènere en la gestió de persones, prevenir les situacions de violència de gènere i institucionalitzar pràctiques inclusives i no sexistes. Així i tot, les bibliotecàries reclamen l’aplicació d’aquestes polítiques a la pràctica i reivindiquen la importància de l’autoorganització feminista per poder vehicular les seves demandes i garantir els seus drets. Entre les seves propostes, que han recollit per revisar i millorar les polítiques d’igualtat a les biblioteques de Barcelona, s’hi troben les aportacions de la Fundació SURT a la guia Claus per a un abordatge feminista de l’assetjament masclista en l’àmbit laboral, publicada el 2022. Un document pràctic que reconeix que, tot i que “la normativa actual estableix unes obligacions molt específiques a les organitzacions i empreses amb relació a l’assetjament per raó de sexe i sexual en l’àmbit laboral, a vegades, malgrat la voluntat de complir amb els preceptes establerts, no resulta fàcil aplicar les eines desenvolupades d’una forma eficaç i justa, posant al centre els drets i necessitats de les víctimes d’assetjament”.
En aquest sentit, un altre dels reclams del col·lectiu per prevenir i abordar les situacions de violència és la sensibilització. Demanen que les biblioteques difonguin campanyes contra els estereotips de gènere i les violències masclistes i LGTB-fòbiques. Per aquest motiu, uns dies abans del 8 de març, des de la mateixa comissió van llançar la campanya “No t’he preguntat res” i l’etiqueta #SerBibliotecàriaÉs a les xarxes socials per denunciar els comportaments paternalistes i condescendents que pateixen a la feina. “Homes cisgènere heterosexuals blancs, preneu consciència dels vostres privilegis i deixeu de ser agressors i còmplices!”, exclamen en un dels seus comunicats.
Més d’un centenar de testimonis
Des del llançament de la campanya, han recollit més d’un centenar d’experiències i testimonis de treballadores de diferents biblioteques públiques de Catalunya. Algunes d’elles expliquen que ser bibliotecària és “que usuaris et diguin que la bandera LGTBI penjada a la biblioteca és una manca de respecte o que fa fàstic”, “que un home vulgui endur-se un llibre exclòs de préstec i et proposi que, si canvies d’idea, et convidarà a sopar” o “que sent un col·lectiu feminitzat, a les reunions i assemblees, ells acaparin la paraula i accedeixin en major proporció a les direccions i els alts càrrecs”.
Actualment, mentre que més del 70 % del personal de biblioteques públiques de Barcelona són dones, segons dades del departament de recursos humans; els càrrecs de presidència, vicepresidència i gerència del Consorci estan ocupats exclusivament per homes. Amb aquesta informació sobre la taula, les bibliotecàries reclamen representativitat i formació amb perspectiva de gènere i feminista per a tota la plantilla, especialment als espais de presa de decisions. L’aposta per aquestes accions, sostenen les treballadores, contribuirà també a reparar el biaix de gènere de les col·leccions i fons documentals, on tres de cada quatre llibres són d’autoria masculina; i per canviar la mirada androcèntrica a les programacions culturals de les biblioteques.
