La ministra de Defensa espanyola Margarita Robles ha anunciat en roda de premsa la “substitució” de Paz Esteban com a directora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) espanyol. Malgrat que en tot moment ha rebutjat fer servir l’expressió “destitució”, la decisió de Robles s’interpreta com la conseqüència directa de l’escàndol d’espionatge amb el programari Pegasus, que ha afectat desenes de càrrecs públics i membres de la societat civil d’ideologia independentista, però també al mateix president espanyol Pedro Sánchez i als ministres Grande-Marlaska i Robles.
La nova directora serà Esperanza Casteleiro, fins ara secretària d’Estat de Defensa i mà dreta de Robles, que ostenta plaça com a membre dels serveis d’intel·ligència des de l’any 1983, quan ella tenia 25 anys i el CNI encara s’anomenava CESID
La nova directora serà Esperanza Casteleiro, fins ara secretària d’Estat de Defensa i mà dreta de Robles, que ostenta plaça com a membre dels serveis d’intel·ligència des de l’any 1983, quan ella tenia 25 anys i el CNI encara s’anomenava CESID. L’espia Casteleiro va saltar als titulars de tots els mitjans de comunicació el mes de maig de 2009 –tot i que aleshores se’n va preservar la identitat–, quan va fugir de Cuba amb altres dos companys assignats a l’ambaixada espanyola a l’Havana abans que li retiressin l’acreditació diplomàtica. L’aleshores ministre d’Exteriors Miguel Ángel Moratinos –del govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero– li va treure importància, qualificant-ho d’un “relleu normal”. Fonts del Ministeri de Defensa, però, van reconèixer que la sortida de Cuba dels espies perseguia “relaxar” la tensió i evitar una expulsió.
Segons va publicar el diari The New York Times, citant fonts oficials del govern de Cuba, el conflicte entre l’espionatge espanyol i les autoritats de l’illa va esclatar quan van descobrir que els agents espanyols havien obtingut gravacions de reunions entre l’empresari cubà Conrado Hernández –representant a l’illa de la Societat de Promoció i Reconversió Industrial, propietat del govern basc– i càrrecs de l’executiu de Fidel Castro.
Filla d’un militar franquista
Casteleiro va començar la seva carrera de manera ràpida i fulgurant. Fa 39 anys que treballa als serveis d’intel·ligència espanyols, un món que coneix des del seu naixement en el si d’una família franquista. El seu pare era el coronel d’aviació Antonio Casteleiro Naveiras, condecorat pel règim de Francisco Franco amb la Creu del Mèrit Naval. El ministre de la Marina Gabriel Pita da Veiga li va assignar aquesta ordre “de primera classe i amb distintiu blanc” el 5 de gener de 1974.
Recentment, el mes de febrer de 2021, va esclatar una polèmica quan es va saber que el vaixell privat de la família Casteleiro –de nou metres d’eslora– va estar atracat durant set mesos en un dels molls de l’estació naval de la Graña (El Ferrol), en unes instal·lacions del ministeri de Defensa.
