Ernesto Maiques, Ràdio Malva
“Som un granet de sorra en la transformació social”
Ernesto Maiques es va unir a Ràdio Malva després de la seua experiència en el moviment 15M. El fet d’haver participat en la ràdio li ha permés conéixer “un univers de gent meravellosa que crec que no haguera pogut conéixer d’una altra manera”, reconeix. “Tant les persones que formen part del col·lectiu com les convidades –continua– són persones lluitadores amb una implicació brutal, i he tingut el privilegi d’entrevistar-les i difondre el seu missatge”. Per a ell, el treball de les ràdios lliures és un “granet de sorra en la transformació social i personal que necessitem totes”.
Manolo Gallego, Ràdio Klara
“La trobada amb la resta és fonamental”
Manolo Gallego entén la ràdio com a una escola per a la vida. Destaca que les ràdios lliures naixen “com a defensa de la llibertat d’expressió, la qual cosa ha de romandre en el futur”. El que més li preocupa és la manca de relleu generacional, ja que considera que el jovent disposa de moltes vies de comunicació i d’informació. “Açò pot comportar que la ràdio caiga en desús”, adverteix. I afegeix: “Actualment, el format podcast s’utilitza molt. No obstant això, a l’hora d’elaborar un programa d’aquest tipus, es perd el fet de fer comunitat, i per mi la trobada amb la resta és fonamental”.
Nono Cervera, La Mistelera
“Vam crear un espai on denunciar agressions”
Segons Nono Cervera, el futur de les ràdios lliures és incert, igual que l’actual context polític i social. Per això, considera que el fet de saber seleccionar la informació, comunicar-la i poder difondre-la per a garantir la llibertat d’expressió és més necessari que mai. “Tal volta les ferramentes ja no siguen l’antena i l’emissor, però el concepte de ràdio, de mitjà de comunicació lliure, continuarà fent-nos molta falta”, conclou.
José Ramón Samper, Artegalia Ràdio
“La ràdio continuarà fent-nos molta falta”
Más voces entiende és el programa d’Artegalia Ràdio de temàtica LGTBI més longeu de l’Estat espanyol, amb més de setze anys d’emissió. José Ramón Samper recorda que quan van començar no existia “la sensibilitat social que hi ha ara cap a l’opressió que sofreix aquest col·lectiu”. “Vam ser capaços de crear un espai on la gent podia denunciar agressions, discriminació i vulneració de drets quan aquests temes no eixien en premsa. Açò no ho haguérem pogut fer en altres mitjans de comunicació”, rebla. I sentencia: “Aquesta independència de les ràdios lliures i comunitàries continua sent molt necessària. No hem de perdre-la mai”.
Carolina Fernández, Ràdio Aktiva
“Ens llevem les pors de dir el que pensem”
Juntament amb les seues companyes Carolina i Dolores, Vero Piqueras emet el programa Mons Feministes en Ràdio Aktiva. Una de les seues particularitats és que moltes de les entrevistes transcorren en els antics safaretjos de diferents pobles. Per a ella, és una manera d’homenatjar aquests indrets, on es creava un espai de confidències, suport i intimitat entre dones, just el que també pensa que es genera a la ràdio. “Ens llevem les pors de dir el que pensem i defensem les llibertats que intenten menyscabar”, matisa.
