“Quan algú té antecedents, no és un bon filtre per nosaltres”. L’home que es presentà com a Alfredo, agent del Departament de Seguretat Nacional, davant d’Enric Pérez, responia així quan el jove li preguntava si els processos judicials eren fonamentals en la captació de confidents.
Tot i ser el cas més ben documentat, el de Pérez no és l’únic al qual ha tingut accés la Directa. Des del referèndum de l’1-O hi ha constància d’almenys dos casos més, tots amb protagonistes que tenien causes derivades de la seva acció política.
Bryan Jiménez militava al nucli del SEPC UB Raval i al CDR de la Garriga (el Vallès Oriental) l’any del referèndum. A finals de setembre del 2017 va començar a rebre trucades d’un número desconegut. “No l’agafava, però van començar a trucar als meus pares i li van dir que eren dels jutjats”. D’entrada, pensa que serà algun assumpte relacionat amb una acció d’Arran a la Borsa de Barcelona, en la qual havia estat identificat.
Dies després de l’1-O, rep la visita de dos homes al domicili familiar de la Garriga. Es presenten com a representants de la Fiscalia. Mencionen l’acció i li diuen que “pot tenir conseqüències greus per ell”: parlen de quatre anys de presó. S’ofereixen a ajudar-lo, però també a pagar-li els estudis, sempre que els passi informació d’Arran. “Van insistir molt en el fet que necessitaven informació sobre el 10-O, ‘ja que podrien produir-se morts’”.
Entre el 2017 i el 2019, van intentar captar dos joves de l’entorn de l’esquerra independentista
En vigílies de la declaració d’independència al Parlament, mentre Jiménez espera el tren, l’aborden els mateixos homes. Li mostren un cartell que diuen que han trobat pel poble i on es poden veure fotos de l’anterior trobada amb el rètol “Bryan, xivato”. “Estic segur que l’havien fet ells mateixos”, explica. Pocs dies després, bloqueja el seu contacte i informa del cas a l’àrea antirepressiva dels CDR, del SEPC i d’Arran. Finalment, els Mossos d’Esquadra el van sancionar amb mil euros per l’acció a la Borsa.
També presenta similituds amb el cas de Pérez el d’Olga Esquius, jove de Sant Boi de Llobregat (el Baix Llobregat), que demana fer servir un nom fictici. Fou detinguda pels Mossos durant una protesta al Departament d’Interior a Barcelona, en el marc de la reacció contra la sentència del procés, el 16 d’octubre de 2019. Li demanaven set anys de presó.
Dies abans de Nadal, a la porta de la casa de la seva mare, dos homes l’aborden. “Vaig respondre que no diria res si no era davant del meu advocat”, explica. El 21 de gener del 2020 un d’ells, que es fa dir Álvaro Mayor, li escriu des de l’adreça alvaromayortorres@gmail.com. Parla en nom seu i de “Toni”, l’altre home. “Seria interessant per a tu que ens escoltis tranquil·lament i que puguis decidir”. Després de parlar amb el seu advocat, va respondre el 4 de febrer, i demanar-los una trobada.
Tres dies després, rep un nou correu de Mayor Torres. La convida a quedar la setmana següent. El 17 de febrer es produeix l’última comunicació. La jove excusa no haver respost abans i demana si seria possible veure’s. No va rebre resposta. El mes següent es declarava l’estat d’alarma per la pandèmia.
Tot i que la jove no ha militat en cap espai polític, gràcies a la seva implicació a l’Agrupament Escolta i Guia Sant Ramon Nonat de Sant Boi ha tingut vincles personals amb activistes d’Arran. Amb l’arribada de la covid-19, la jove no va saber res més dels homes. I pel que fa al seu cas, va pactar amb la Fiscalia una rebaixa de la pena a dos anys de presó, amb l’obligació de fer un curs de control de conductes violentes i un mes de treball comunitari.
