El Centre Social Okupat i Anarquista (CSOA) l’Horta del barri de Benimaclet de València naix en l’any 2012 de la voluntat i l’esforç d’un grup de persones que volien dotar a la capital del Túria d’un espai de trobada per a col·lectius, així com enriquir el teixit social de la ciutat. Des dels seus inicis, les seues membres han treballat per crear un ambient exempt de relacions de dominació i submissió, apostant per l’organització assembleària i horitzontal, l’autogestió, la solidaritat i la reciprocitat. Aquest cap de setmana, sota el lema “Set anys construint utopies. Mai deixarem de col·lectivitzar”, el CSOA l’Horta celebra el seu seté aniversari amb tres jornades de música, teatre, xerrades i tallers.
Tot comença a finals de març de 2012, quan una trentena de joves van reapropiar-se d’una alqueria abandonada. Aquesta havia sigut propietat d’una família, que l’havia utilitzada com a local de la seua floristeria. Tanmateix, els processos d’especulació urbanística a l’horta de València amenaçaren el futur del negoci i comportaren que la família es desfera d’ella en l’any 2003. Més tard, va ser ocupada per una família en situació de vulnerabilitat i també per altres joves, fins que l’assemblea del CSOA l’Horta va decidir “treure la parcel·la del gueto, portar-la a primera línia política i crear un espai d’autonomia i resistència”, recorda Adrià Emili, membre i llaurador als horts urbans del centre social.
Amb el pas del temps, s’han anat sumant molts projectes i activitats, les quals es troben “lliures de tota pressió productiva”, expliquen des de l’assemblea del CSOA l’Horta, ja que per a les seues membres, la importància radica en el procés de creació, d’aprenentatge, d’impacte en l’entorn i en una mateixa, així com en el potencial transformador de les activitats “teixint xarxes de suport mutu”. Cada iniciativa funciona a través de la seua pròpia assemblea, de manera autònoma, tot i que també existeix una assemblea general de gestió del centre social. El principal motor d’autogestió del CSOA són les cafetes, que se celebren cada dijous, i s’organitzen sopars vegans, concerts o activitats culturals.
Des del col·lectiu, recalquen que “ningú guanya diners per les activitats que es desenvolupen al centre” i, per tant, “no es tracta de cap negoci”. D’aquesta manera, volen legitimar la seua lluita contra el sistema capitalista
Des del col·lectiu, recalquen que “ningú guanya diners per les activitats que es desenvolupen al centre” i, per tant, “no es tracta de cap negoci”. D’aquesta manera, volen legitimar la seua lluita contra el sistema capitalista. “Un dels grans perills de la monetització de la vida és que també es monetitzen el temps i el pensament i, per tant, es tendeix a funcionar per objectius pràctics i a buscar productivitat”, denuncia Ramona, qui és membre del centre social i forma part dels projectes dels horts urbans i de la Biblioteca Anarquista de l’Horta. I afegeix: “Un dels reptes dels moviments anticapitalistes és desmuntar el capitalisme que tenim dins, en les formes de pensar i funcionar”.
En l’actualitat, s’organitzen tallers gratuïts per a aprendre a tocar la guitarra o la dolçaina, fer ioga, cuinar pastisseria vegana, practicar boxa, fer samarretes, o aprendre a reparar bicicletes. També conviuen moltes iniciatives, com La Casita de la Huerta, un projecte d’educació llibertària i autogestionada; l’Anti-Tenda, és a dir, una tenda de roba gratuïta, en què qualsevol persona pot agafar peces de vestir i només cal col·laborar aportant roba en bon estat; o la Biblioteca Anarquista de l’Horta (BAH), que forma part de la Xarxa de Biblioteques Socials, on també es troben biblioteques com l’Ateneu Llibertari Altozano a Alacant, la Biblioteca Social Contrabando al barri del Cabanyal de València, o la Biblioteca Popular Espontània al barri Poble Sec de Barcelona. La BAH ofereix més de 650 llibres i, a més a més, les seues membres també impulsen clubs de lectura i de debat. “La biblioteca va nàixer amb l’objectiu de socialitzar els llibres, compartir coneixements, generar un coneixement col·lectiu i aprendre a autogestionar-nos dia a dia. Per això, els llibres ens han d’ajudar a crear una cultura de resistència”, matisa Ramona.
Emili també destaca el projecte dels Hortets, que es va posar en marxa un any després de l’ocupació de l’alqueria en una esplanada desèrtica. Tal com recorda aquest llaurador, aquests terrenys “eren uns dels més fèrtils de l’horta”, però s’havien convertit en una superfície completament àrida, a causa dels enderrocs que s’acumulaven en la zona, i l’assemblea del CSOA va decidir començar a treballar la zona per a recuperar-la. “Es va fer un repartiment de la terra parcel·lari, amb la finalitat de què qualsevol persona poguera cultivar la seua parcel·la i així donar suport al veïnat”, subratlla Emili. Avui en dia, hi ha un total de 84 parcel·les, que conformen una superfície de 8.000 metres quadrats.
“Set anys construint utopies”
Les diferents assemblees del CSOA l’Horta fa set anys que recuperen sabers populars, ofereixen un espai per a la reflexió i l’acció col·lectiva, donen suport a les lluites del territori i s’enfronten a la realitat capitalista. L’assemblea del CSOA l’Horta arrenca demà les jornades de celebració que ha organitzat amb motiu del seu aniversari. Un dels actes que han destacat des de l’assemblea és la projecció del documental Fer i x fer, on es fa un recorregut dels últims 100 anys de moviments socials a Carcaixent (Ribera Alta). També hi haurà actuacions musicals, com la de Los Malditos, o les cantautores Lorena Bonet i Kike Tormenta; així com tallers, activitats esportives i sopar populars vegans.
L’assemblea del CSOA l’Horta arrenca demà les jornades de celebració que ha organitzat amb motiu del seu aniversari. Un dels actes que han destacat des de l’assemblea és la projecció del documental Fer i x fer, on es fa un recorregut dels últims 100 anys de moviments socials a Carcaixent
Les xerrades també estan presents a la programació. En concret, el dissabte, a les sis de la vesprada, s’ha programat la xerrada titulada “Sistemes de desprotecció”, on, a càrrec del moviment en defensa dels drets de les menors tutelades per l’Estat, es debatrà sobre el sistema de protecció que hi ha a l’Estat espanyol i “la violència institucional que sofreixen tant els pares com els fills quan els menors passen a estar en mans de l’Estat”, puntualitza Ramona. El col·lectiu Les filles de la Coma, format per veïnes del barri de la Coma de Paterna, que reivindiquen una millora de la qualitat dels serveis del barri, contaran el diumenge, a les 19.00 hores, les seues experiències d’exclusió social. La jornada del diumenge finalitzarà amb la companyia teatral Dunatacà, que representarà les obres Voces i Lo inevitable.
Durant els tres dies, hi haurà una exposició participativa, “Memòria col·lectiva del CSOA l’Horta”, al final del carrer Diógenes López Mecho, junt a la plaça de les Tretze Roses. Es tracta d’un projecte de recuperació de la memòria del centre social, en què tot el món que vulga participar pot aportar fotografies, cartells o gravar els seus relats i vivències al voltant de les experiències viscudes a l’espai.
“És emocionant veure com ja han passat set anys de lluita i de ser bressol de lluites”, manifesta Emili. Per a aquest membre del CSOA l’Horta, el més important d’aquests set anys és tot l’esforç i voluntat que s’ha dedicat per informar “sobre feminisme, autogestió, suport mutu, anarquisme,… i, sobretot, per demostrar que l’autogestió funciona i que és possible enfortir un espai llibertari”. “La persona que entra a l’Horta, ja porta en el seu cor una futura horta, un futur alliberat i una futura lluita”, sentència.
El PAI de Benimaclet soterraria el CSOA l’Horta
El diumenge, a les 13.00 h, el col·lectiu Cuidem Benimaclet, nascut per lluitar contra els interessos especulatius del Programa d’Actuació Integrada (PAI) de Benimaclet, oferirà una xerrada informativa sobre aquest PAI, a través del qual la constructora Metrovacesa contempla construir 1.345 habitatges, zones verdes i dotacions per a ús públic en una superfície de 169.000 metres quadrats. Aquest projecte d’expansió urbanística afecta de manera directa a l’alqueria del CSOA l’Horta, que, junt amb els horts urbans, quedarien soterrats sota l’asfalt.
“L’alqueria de l’Horta la demolirien per construir un vial d’asfalt i els horts desapareixerien amb l’edificació dels apartaments”, explica Emili, qui, a més a més, denuncia que el projecte ubica una nova zona d’horts en una àrea que en l’actualitat està cimentada. “Es veu que no han entés el que és el CSOA l’Horta, ni el que són els horts urbans ni els espais comunitaris, lliures i verds”, lamenta. A banda de la destrucció dels 10.000 metres quadrats que ocupa el centre social, segons dades de la plataforma València no està en venda, també implicaria la destrucció “del teixit social del barri, perquè desapareixerien els menuts comerços i les associacions que ara treballen junts”, afegeix Ramona.
Un dels objectius dels CSOA l’Horta és fer seues les lluites del barri i de la ciutat de València. Per això, per exemple, han donat suport social i econòmic al col·lectiu Per l’Horta, en la seua campanya per aturar la construcció de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) de la Punta de València. La gentrificació és un altre dels processos contra el qual també han lluitat les membres del centre social, que tenen clar que el CSOA ha jugat un paper essencial en el desplaçament de la població original del barri i, en conseqüència, de l’augment del preu de vida, això com de la instauració de nous comerços i serveis en funció de les necessitats d’un nou veïnat amb un nivell adquisitiu major. “Nosaltres no som els habitants de tota la vida del barri, ni tampoc som un projecte nat de Benimaclet. És important fer autocrítica en aquest sentit”, postil·la Emili.
