Una de les branques de la investigació sobre l’independentisme per rebel·lió, sedició i terrorisme iniciada pel Ministeri de l’Interior espanyol l’any 2017 i que s’allarga fins a l’actualitat se centra en les activitats del Consell per la República. El timó de les indagacions és a mans de la Guàrdia Civil i aquesta setmana se n’ha aixecat el secret de sumari. Afecta una trentena de persones i, per primera vegada, en els oficis incorporats a la causa queda plenament acreditat que els cossos policials espanyols –el Cos Nacional de Policia en el cas de l’Esquerra Independentista i els CDR– han adquirit i fan servir programari espia amb capacitat d’accedir a les comunicacions de missatgeria encriptada i de prendre el control del micròfon del terminal telefònic.
Els agents de la benemèrita inicien les indagacions amb l’objectiu d’esbrinar qui s’amaga darrere del compte de Twitter CNI català i, a mesura que avancen les interceptacions telefòniques, es va ampliant cap a persones que la Guàrdia Civil considera properes al Consell per la República. Entre les identitats espiades hi ha membres d’Escuts per la Independència, Mossos d’Esquadra per la República, Bombers per la República, Assemblea Nacional Catalana, Comitès de Defensa de la República i de l’organització juvenil La Forja. Les perquisicions policials inclouen seguiments presencials i reportatges fotogràfics amb càmera oculta de trobades a l’interior de seus de diverses entitats, de bars i de restaurants.
Entre les persones espiades hi ha membres d’Escuts per la República, Mossos d’Esquadra per la República, Bombers per la República, Assemblea Nacional Catalana, Comitès de Defensa de la República i de l’organització juvenil La Forja
En un primer moment, la Secció d’Informació de la VII de la Guàrdia Civil de Catalunya sol·licita un manament judicial dirigit a les operadores de telefonia Movistar, Vodafone, Yoigo i Orange per tal d’intervenir les trucades i els SMS de les persones investigades. Mesos més tard, quan comproven que les comunicacions es fan majoritàriament via Signal –una aplicació de missatgeria instantània amb sistema d’encriptació–, canvien l’estratègia per tal d’interceptar els missatges que estarien enviant “varis investigats experts en tecnologia de la informació, en col·laboració acreditada i directa amb el centre neuràlgic de la cúpula secesionista dirigent evadida de la justícia i instal·lada a Waterloo (Bèlgica)”.
L’Audiència Nacional espanyola autoritza la utilització del programari espia després de confirmar “l’ús diari i habitual d’aplicacions de missatgeria ultrasecuritzades, especialment Signal, que utilitza protocols criptogràfics de codi obert, missatges amb clau d’accés que s’autodestrueixen passats uns segons”. Els fiscals Miguel Ángel Carballo i Teresa Sandoval en van informar positivament i l’ordre la va signar el jutge Manuel Garcia Castellón. Pel que fa a l’activació remota del micròfon instal·lat en els dispositius, el jutjat acorda que “s’haurà de presentar l’expressa sol·licitud d’acord amb l’article 588”. El 24 d’abril de 2019 agents especialitzats van procedir a infectar els telèfons mòbils de quatre dels investigats, permetent “l’anàlisi a distància i sense coneixement dels investigats dels seus dispositius mòbils”.
A partir del 24 d’abril de 2019 els guàrdies civils fan captures de pantalla de tots els missatges de Whatsapp, Telegram i Signal que arriben o surten dels terminals, així com de les anotacions als calendaris i el llistat complet de les agendes de contactes
A partir d’aquell dia els guàrdies civils fan captures de pantalla de tots els missatges de Whatsapp, Telegram i Signal que arriben o surten dels terminals, així com de les anotacions als calendaris i el llistat complet de les agendes de contactes. Els policies també anoten qui són els integrants dels grups que apareixen a la safata d’entrada de les diferents aplicacions de missatgeria, entre les quals, per exemple, una llista dels apoderats de JxCat a les eleccions municipals de 2019. El jutjat signa cada mes una pròrroga de les interceptacions, al·legant, entre d’altres “la constant instrumentalització del sector independentista per part dels polítics pròfugs” i mostrant una creixent preocupació per l’ús de la tecnologia de missatgeria Signal, així com de correus electrònics del proveïdor Protonmail, al que fan referència a partir de juliol de 2019.
Entre els missatges de Signal interceptats l’estiu de 2019 hi consten comunicacions entre els investigats i càrrecs institucionals, com el president Quim Torra, l’exconseller a l’exili Toni Comín, la diputada Míriam Nogueras o el senador Josep Maria Matamala. A les agendes de contactes copiades per la Guàrdia Civil, hi figuren nombrosos periodistes (nacionals i internacionals), advocats, batlles i diputats del Parlament de Catalunya. Es dona la circumstància que totes aquestes dades ara són a disposició del partit d’extrema dreta Vox, personat a la causa com acusació popular.
