Sí, ho heu llegit bé. No és un error tipogràfic. Perquè sí, l’energia renovable afecta, i també negativament. No només amb els grans parcs eòlics i fotovoltaics que afecten directament al territori, sinó també la seva afectació en l’extracció de recursos i en els beneficis de determinades empreses que acaben tenint un impacte a altres zones del món. En la diversitat d’energies renovables, em centraré en l’energia solar fotovoltaica.
“El futur no és renovables, el futur és decreixement”, és una de les frases amb les que em vaig quedar a les darreres jornades de Recuperem el futur. I sí, el futur serà amb energies renovables, però no hem de fer únicament un canvi de tecnologia per a poder mantenir i/o augmentar l’ús intensiu d’energia en termes globals. La qual cosa no treu que hi hagi pobles que necessitin augmentar el consum energètic per a satisfer les seves necessitats.
“El futur no és renovables, el futur és decreixement”, és una de les frases amb les que em vaig quedar a les darreres jornades de Recuperem el futur
La fotovoltaica, quan està instal·lada ens pot proporcionar energia elèctrica durant molts anys sense emissió directa de gasos d’efecte hivernacle (GEH). La vida útil dels panells fotovoltaics sol estar al voltant dels 25 anys. La majoria de fabricants et garanteixen que al cap de 25 anys un panell tindrà una eficiència superior al 80% de la que tenia en el moment de la seva fabricació. Realment és un valor molt elevat. Pocs dispositius elèctrics et garanteixen de fàbrica aquest rendiment i, a més, trobant-se a la intempèrie com és el cas dels panells.
Matèries primeres i extractivisme
Però per arribar a tenir una instal·lació fotovoltaica ens calen molts passos previs, i un dels primers és l’extracció de recursos. Les matèries primeres obtingudes de la mineria. Alumini, coure, argent (plata), silici, bor, fòsfor, polímer termoplàstic EVA (derivat del petroli), vidre especial amb propietats anti-reflexants i alta resistència als cops, etc… i podria seguir amb un llarg llistat d’elements químics i materials necessaris per a la fabricació d’un panell fotovoltaic. Però una instal·lació d’aquest tipus també requereix de cablejat elèctric, fet de coure i plàstic derivat del petroli; canalització del cablejat, que sol realitzar-se amb tub PVC (clorur de polivinil, polímer derivat del petroli) o acer (pel qual es requereix ferro i carbó); l’inversor, encarregat de transformar l’energia dels panells en corrent alterna apte pels habitatges, té molts components interns (diodes, xips, condensadors, etc…) a més de la carcassa metàl·lica; l’aparell de monitorització, que proporciona dades de generació i consum, també disposa de xips amb circuits integrats; etcètera… I m’ha faltat esmentar els sistemes de bateries de les que algunes instal·lacions disposen per a l’emmagatzematge d’energia, les quals estan habitualment constituïdes per liti, el qual ja es comença a conèixer com el nou or blanc.
Sovint les enormes distàncies (tant físiques com econòmiques i culturals) entre el lloc d’on s’extreuen, on es fabriquen els dispositius i on finalment s’acaben instal·lant sol fer més invisible tot l’entramat
Tot el procés necessari per a l’extracció de les matèries primeres per a la seva posterior fabricació de dispositius, ensamblatge, transport i instal·lació d’aquests, té una afectació en el planeta en el seu conjunt, però de forma més directa i palpable en la vegetació, els animals i, en concret, en les condicions de vida de les persones que viuen a les zones afectades per la mineria extractivista. Sovint les enormes distàncies (tant físiques com econòmiques i culturals) entre el lloc d’on s’extreuen, on es fabriquen els dispositius i on finalment s’acaben instal·lant sol fer més invisible tot l’entramat. La lògica extractivista a regions de l’anomenat Sud global es reprodueix, però ara, tenyida de verd.
Poso l’exemple d’un material molt emprat en tot el que té a veure amb l’electricitat. Actualment, segons l’estudi Mineral Commodity Summaries 2022 publicat el 31 de gener de 2022, un 54,3 % de tot el coure que s’extreu anualment a nivell mundial prové de només quatre estats: Xile, Perú, República Democràtica del Congo i Xina. A més de les quantitats d’aigua dolça necessària per a obtenir dit element i la conseqüent contaminació de rius i aigües subterrànies, no s’han d’oblidar les condicions laborals de les persones que hi treballen. I per posar-ho en perspectiva, es preveu que al llarg de l’actual dècada passem el seu pic d’extracció, amb la qual cosa en les properes dècades hi haurà menys coure a les mines i serà més costós d’extreure. Per a unes dades més completes sobre els recursos de matèries primeres i les seves conseqüències, recomano el llibre Minant una transició ecològica. Impactes ambientals i socials de la mineria que sosté la mobilitat elèctrica privada que fa un gran recull de dades en referència a la mineria, centrant-se en els materials necessaris per als vehicles elèctrics.
Transició energètica justa, per a tothom
Davant d’aquesta situació és difícil no caure en alarmismes i en pensar que no tenim futur. L’escassetat de recursos, les condicions climàtiques més adverses i altres amenaces seran cada cop més palpables. El que hem de fer és plantejar com afrontem la situació col·lectivament, i entenent que això no és fruit de “l’activitat humana” en genèric, sinó d’un sistema econòmic en concret.
Des dels diversos espais, plataformes, col·lectius i xarxes s’han realitzat propostes per a dur a terme una transició energètica justa que permeti una redistribució equitativa dels recursos energètics des de la perspectiva ecofeminista
I sí, les energies renovables han de formar part del present i del futur, però com diu el lema: renovables sí, però no així. Des dels diversos espais, plataformes, col·lectius i xarxes s’han realitzat propostes per a dur a terme una transició energètica justa que permeti una redistribució equitativa dels recursos energètics des de la perspectiva ecofeminista. Amb aquest article, però, vull posar l’accent en la importància d’allò que sol quedar més lluny i invisible. De la mateixa manera que s’ha aconseguit que s’implantin certes mesures per a reduir la desforestació, ara ens toca també fer pressió per tal que els governs corresponents no permetin el comerç de matèries primeres (o productes fabricats amb aquestes matèries) que hagin estat obtingudes mitjançant l’expulsió de pobles indígenes, la desforestació de grans zones de selva o mitjançant pèssimes condicions laborals. Perquè ens cal que la transició energètica sigui justa no només per a les persones que habitem als Països Catalans.
