Es va veure interpel·lat per l’activisme quan va començar a portar els seus fills a l’escola. Les criatures van al centre Xirinacs, al carrer d’Entença de Barcelona que, amb quatre carrils de circulació és una mena d’autopista urbana. “Em vaig començar a preocupar per l’entorn. És on passen la major part del seu dia”, explica. Domínguez es va sumar a Eixample respira, una plataforma veïnal apartidista que es va crear l’any 2019 arran de la preocupació del veïnat per la mala qualitat de l’aire, els nivells de soroll, la seguretat viària i l’alta ocupació de l’espai públic per part dels vehicles privats a l’Eixample barceloní. “El nostre focus no és el canvi climàtic, que també ens importa, sinó sobretot l’impacte en la salut. Tenim problemes simplement per viure on vivim”. D’ençà que es va crear la plataforma, han participat en diverses mobilitzacions i participen en moviments com la Revolta Escolar, que reclama una pacificació efectiva dels entorns dels centres educatius, més segura i amb menys contaminació i soroll.
Quines propostes teniu per millorar la qualitat de l’aire a la ciutat de Barcelona?
De cara a les eleccions municipals, estem preparant algunes mesures que esperem que els partits polítics facin seves, enfocades a desincentivar l’ús del vehicle privat a la ciutat. Seria vital que s’implanti un peatge urbà, una mesura fonamental de la qual hem fet una proposta tècnica amb altres entitats. A més, s’haurien d’estendre les zones 30 i evitar de manera efectiva que les motos estacionin a la vorera i ocupin l’espai dels vianants. S’ha d’invertir la prioritat a la ciutat i treure importància al vehicle privat per donar pas als vianants per fer la ciutat saludable, però també per justícia. Ara mateix, el repartiment d’espai públic és injust: l’espai que es destina als vehicles privats (no només per circular, sinó també per estacionar) és molt més gran que el que tenim els vianants, el transport públic i les bicicletes.
Us centreu en mesures d’àmbit local…
Sí, perquè pensem que les mesures més efectives són les que es poden prendre a l’àmbit local: si fem que no passin cotxes per un carrer, la qualitat de vida i la salut del veïnat d’aquell carrer millorarà. Portem cinquanta o seixanta anys patint els impactes de la contaminació en la salut. Mor molta gent cada dia per la contaminació directa dels vehicles que circulen per la ciutat. Aquest any moriran 1.300 persones a causa del trànsit de la ciutat de Barcelona. A escala de l’àrea metropolitana, l’Agència de salut pública de Barcelona calcula que seran unes 3.000 persones.
Falta valentia política a l’hora de posar en pràctica mesures que desincentivin l’ús del transport privat?
Sí. Falta valentia perquè fa molts anys que se sap quin impacte té en la salut la contaminació que generen els vehicles. Hi ha lleis que estableixen límits legals que fa molts anys que no es compleixen a Barcelona. I hi ha molts motius pels quals els polítics haurien de ser valents, no només la salut o l’espai públic, sinó també per complir amb la normativa. S’estan fent moltes actuacions per fer aquest canvi, però no són prou ambicioses per ser eficaces i continuem amb nivells de contaminació per sobre dels límits legals.
Quina valoració feu de l’actual govern municipal?
Des de l’actual govern se’ns explica que [la contaminació] és un tema que té a veure amb la velocitat a la qual circulen els vehicles. Nosaltres pensem que s’ha de solucionar aviat; ells, que s’ha d’anar a poc a poc. Això té un cost en qualitat de vida i en la salut de les persones. No acceptem que s’hagi d’anar a poc a poc per solucionar un problema que causa tantes víctimes. No només el govern municipal, sinó altres partits tampoc no estan demanant fer més. A les escoles, per exemple, el programa que va plantejar l’Ajuntament, d’entrada, estava molt bé. Però el que ens hem trobat és que s’ha fet realment on no és molest per al vehicle privat.
