Tot i ser conegut inicialment com a despatx laboralista, Col·lectiu Ronda s’ha anat especialitzant per abraçar totes les branques del dret (civil, família, penal, administratiu…). Des de bon principi va assolir algunes fites en àmbits no laborals, com la defensa de persones represaliades o el reconeixement de les primeres males praxis mèdiques. Els creixents problemes socials i el seu impacte van conduir a ampliar les especialitats i lluitar contra els abusos bancaris o defensar el dret a l’habitatge amb l’objectiu que la justícia estigui més alineada amb uns drets socials que són fonamentals.
Darrerament, però, han tingut un especial ressò mediàtic les crítiques a la lentitud dels estaments judicials sorgides arran de les ocupacions de finques. No deixa de ser significatiu el fet que es parli d’aquest problema endèmic precisament quan afecta un fenomen que no és gaire generalitzat i que sovint amaga altres consideracions: qui són els propietaris dels immobles objecte de la major part de les ocupacions i en quines circumstàncies els han adquirit? L’estadística mostra que majoritàriament són finques que fa anys que estan desocupades o que són propietat de societats que els han adquirit aprofitant la darrera crisi immobiliària.
No es pot atorgar importància a la lentitud de la justícia només a l’hora de protegir els drets de grans tenidors i propietaris
Certament, la lentitud de la justícia és una qüestió greu i arrelada, però que se li atorgui rellevància només a l’hora de protegir determinats drets de grans tenidors i propietaris posa de manifest que moltes situacions de precarietat i vulnerabilitat no criden l’atenció de determinats mitjans o lobbies. En qualsevol cas, la lentitud de la qual es parla afecta a tothom. També recau sobre la resolució de mesures provisionals que han de fixar els drets i obligacions per garantir l’habitabilitat d’un immoble per als seus usuaris, per preservar aquest dret front a un desnonament que no reuneixi les garanties necessàries i per tots aquells casos de dret civil o de família que es puguin presentar, com una ordre d’allunyament o l’adopció de mesures per protegir els drets de les persones amb discapacitat.
En els darrers anys, bona part de l’activitat de la nostra cooperativa s’ha desenvolupat en el marc de la crisi econòmica iniciada l’any 2008. L’atur i la pujada dels tipus d’interès van disparar el nombre d’execucions hipotecàries i de desnonaments. El sorgiment de moviments com la PAH, encaminats a qüestionar les lleis que protegien un model econòmic i financer que privilegiava els bancs, va impulsar canvis legislatius fonamentals per fer possible la defensa jurídica d’aquests casos.
El context ens va obligar també a denunciar les pràctiques d’uns bancs que havien comercialitzat tota mena de productes tòxics o abusius. Va ser tot un repte ajudar les persones afectades per la venda de participacions preferents a recuperar els seus estalvis demostrant que aquells contractes bancaris eren nuls per manca de consentiment o per la insuficient informació donada. Amb el pas dels anys, vam sumar altres lluites: les clàusules sòl, les despeses hipotecàries o les hipoteques multidivisa. Un conjunt de productes que en molts casos han estat declarats nuls per considerar-se abusius d’acord amb la normativa de protecció a les persones consumidores i usuàries, que ha d’evitar situacions de desequilibri o de manca de transparència que resultin perjudicials. Tenim el repte d’extrapolar aquesta normativa protectora a l’àmbit dels arrendaments urbans, enfront de la imposició de condicions abusives per part de grans empreses immobiliàries i fons d’inversió, o a l’àmbit de les assegurances, on les condicions de les pòlisses redactades per les mateixes companyies els permeten incomplir les seves obligacions i rendibilitzar-ne les conseqüències.
La sortida de la crisi del 2008 es va produir a costa d’un creixement de la desigualtat i ens trobem davant una nova crisi que pot agreujar les situacions de precarització i desigualtat. Per això, continuarem especialitzant-nos i treballant amb les eines que ens aporta el dret per entomar nous reptes com la necessària protecció jurídica de la salut mental, la vulneració de drets davant l’administració o la defensa davant dels creixents delictes informàtics o dels delictes d’odi promoguts per la ultradreta.
