El mes de març, en un inaudit gest d’unió i valentia política, els partits d’esquerres de l’arc parlamentari català –ERC, PSC, CUP i ECP–, votaven en el Parlament de Catalunya una moció presentada per la Coalició Prou Complicitat amb Israel que denunciava les polítiques d’apartheid de l’estat d’Israel. Aquest fet passava pocs mesos després de la presentació per part dels representants d’Amnistia Internacional i Human Rights Watch dels seus respectius informes. En ells afirmen “que l’estat d’Israel ha de rendir comptes pel crim d’apartheid que està cometent contra la població palestina”. A més, no era el primer cop que recordàvem als membres de la Comissió d’Afers Exteriors, Transparència i Cooperació del Parlament de Catalunya, que aquesta política de discriminació racial i exclusió del poble originari de Palestina no depèn del color polític del govern israelià de torn, sinó que es troba en l’essència mateixa del projecte fundacional de l’estat d’Israel, basat en una ideologia, el sionisme, que es tradueix en un colonialisme d’assentaments i una ocupació militar que es perllonga des de fa més de setanta anys.
La Llei Fonamental adoptada pel parlament defineix a l’estat d’Israel com a “jueu” i es reconeix únicament al “poble jueu” el dret d’autodeterminació en la terra de Palestina, obviant la situació del 20% de la població palestina que viu dins de les fronteres del 48 i el dret al retorn de les persones refugiades palestines.
Nosaltres, els membres jueus de Junts–Associació Catalana de Jueus i Palestins, tenim clar que aquest no és un conflicte entre dos pobles o religions, sinó que es tracta d’un colonialisme d’assentaments i d’una ocupació militar. Per això, no reconeixem a l’Estat sionista el dret de parlar en el nostre nom, ni en el de les persones que s’identifiquen com a jueves en tota la seva diversitat.
Després de l’aprovació de l’esmentada resolució, la reacció de l’ambaixada d’Israel no es va fer esperar: va condemnar aquest gest i va acusar d’antisemitisme a l’esquerra catalana, recorrent a la seva ja provada estratègia de desqualificació absoluta per a impedir qualsevol crítica a la política israeliana.
La Coalició Prou Complicitat amb Israel, amb el suport de més de 100 entitats, hem llançat la campanya per suspendre els acords amb l’estat d’Israel i posar fi a l’agermanament amb Tel Aviv
Després de dur a terme una reflexió col·lectiva, les setze organitzacions que integren la Coalició Prou Complicitat amb Israel, amb el suport de més de 100 entitats de la ciutat de Barcelona, vam decidir llançar la campanya “Barcelona amb l’apartheid no! Barcelona amb els drets humans sí!” que no pretén altra cosa que aconseguir conseqüències pràctiques de la moció aprovada al juny pel Parlament: la suspensió dels acords amb l’estat d’Israel i posar fi a l’agermanament amb Tel-Aviv. Un agermanament nascut en la dinàmica dels acords d’Oslo dels quals tots sabem avui que estan morts i ben morts; perquè no sols no han servit per a la creació d’un Estat palestí independent que el món continua anhelant, sinó que han impulsat encara més el procés de colonització i despossessió de terres amb el resultat de 900.000 colons israelians vivint a Cisjordània i Jerusalem.
Què demana la campanya? Coherència i compromís. Si es reconeix que Israel comet el crim d’apartheid, cal trencar els vincles. Enviar un senyal clar a l’estat colonial que no es pot continuar atropellant els drets humans de la població palestina amb total impunitat. Que aquesta política racista ha de comportar algun tipus de sanció per a l’estat que la duu a terme.
Quant temps va trigar la Unió Europea a prendre sancions contra Rússia després de la invasió d’Ucraïna? Dues setmanes. Des de llavors, malgrat les dures conseqüències per a la població europea, els governs europeus –entre ells l’espanyol– envien diners i armes a Ucraïna perquè continuï la guerra contra Rússia, i les sancions contra Rússia s’han endurit.
Fins a quin punt hem d’arribar per a què les autoritats europees assumeixin les seves contradiccions i apliquin sancions a l’estat d’Israel per la violació del dret internacional i els crims de guerra comesos contra el poble palestí?
Gaza continua patint un bloqueig il·legal, bombardejos constants, talls de llum i d’aigua i una situació sanitària i humanitària espantosa. Malgrat aquestes condicions terribles, el poble de Gaza no es rendeix
Gaza continua patint un bloqueig il·legal, bombardejos constants, talls de llum i d’aigua i una situació sanitària i humanitària espantosa. Malgrat aquestes condicions terribles, el poble de Gaza no es rendeix, no es doblega. A Cisjordània i Jerusalem la colonització avança amb passes de gegant. Però el poble palestí, conscient de la situació, organitza la resistència, ja sense comptar amb el govern de l’Autoritat Nacional Palestina, que té acords de seguretat amb Israel. D’altra banda, arran de les últimes eleccions, dos partits extremistes israelians, obertament partidaris de la repressió armada contra la població palestina, participen en el govern de l’ens colonial. Un d’ells controla el ministeri de “Seguretat Nacional”. Cada dia, són assassinades joves palestines a mans de soldats o franctiradors israelians.
Què més esperen? Que corri la sang sense remei?
És hora que s’escolti la crida de la societat palestina i que es posi fi a qualsevol tipus de col·laboració amb l’estat d’Israel, en els àmbits culturals, educatius, de recerca científica i sobretot d’intel·ligència militar. És hora que es posi fi al bloqueig inhumà i il·legal de Gaza.
Els hipòcrites europeus que usen d’una retòrica buida que fins i tot li treu el sentit a belles paraules com a “pau” i “diàleg” haurien de donar suport a aquesta campanya no violenta i justa.
La solidaritat requereix coratge, requereix actes valents més enllà de les paraules buides. Si es vol evitar més guerra, més patiment, llavors aquest és el moment de secundar totes les mesures i campanyes basades en la no-violència i en la justícia com és la de “Barcelona amb l’apartheid no! Barcelona amb els drets humans sí!”.
