Aquest dijous 2 de febrer, catorze famílies afronten el perill de ser desnonades de les seves vivendes d’un bloc de pisos del carrer de Pablo Picasso de Mataró (el Maresme). La resta d’habitants de la finca tindran un judici el mes de maig, durant el qual, presumiblement, es dictarà sentència per a desallotjar-les. L’edifici és propietat de la Societat de Gestió d’Actius procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb), i es troba habitat, principalment, per persones en situació de vulnerabilitat o amb un alt risc d’exclusió residencial.
En cert moment, els promotors de l’edifici fan fallida i la Sareb passa a ser-ne la propietària, sense que les seves habitants, la majoria en règim de lloguer, rebin cap notificació. Ana María González, qui fa poc va patir un ictus que la va incapacitar per treballar, va començar a sospitar quan l’ascensor va deixar de funcionar. Després de moltes trucades a la propietat, es va assabentar gràcies a un advocat del canvi de titularitat, moment en el qual va deixar de pagar, perquè desconeixia on ho havia de fer.
Diverses famílies en situació de vulnerabilitat okupen progressivament els pisos deshabitats; en d’altres, la Sareb hi ha instal·lat planxes metàl·liques per a evitar-ne l’entrada
Mentrestant, la Sareb inicia un procediment judicial, impedeix a les veïnes pagar el lloguer i procedeix a l’execució hipotecària de les vivendes com a pas previ a exigir-ne els desnonaments. Durant aquest procés no hi ha cap contacte amb les veïnes i moltes, les que tenen una alternativa residencial, opten per marxar. Diverses famílies en situació de vulnerabilitat okupen els pisos deshabitats. En d’altres, la Sareb hi ha instal·lat planxes metàl·liques per a evitar-ne l’entrada.
Totes les famílies que hi viuen, tant les nouvingudes com les que ja pagaven lloguer, reclamen el mateix: accedir a un lloguer social. L’Abril, qui entra a viure a l’edifici el març de l’any passat després de quedar-se sense feina, intenta contactar amb la Sareb des d’un primer moment per oferir-se a pagar un lloguer, sense que ningú li agafés mai el telèfon. A jutjats se li denega la justícia gratuïta i, tot i estar empadronada, Aigües de Mataró (empresa pública) es nega a subministrar-li aigua.
Un cas semblant al de Khawla, qui va entrar en un dels pisos amb els seus dos infants després que la desnonaren perquè no podia pagar el lloguer. Amb una setmana d’antelació, s’assabenta a través d’una notificació a una veïna que també desallotjaran el seu pis el 2 de febrer. Tal com reclamen la resta de veïnes, demana que les possibles solucions passin per “una negociació col·lectiva i no individual”.
A la vulnerabilitat de les seves habitants cal sumar-hi la gran estigmatització. Des de fa mesos han aparegut pintades o cartells on s’assenyala l’origen migrant d’algunes d’elles. A més, a les xarxes socials de grups com Patrulla Veïnal de Mataró o Mataró Segura han aparegut, sense consentiment, imatges de les habitants del bloc on se les relaciona sense proves amb l’amplificada inseguretat que suposadament assola el barri. El sindicat d’habitatge valora que “el PSC està utilitzant aquest mateix discurs que triangula la inseguretat, la migració i l’okupació”.
Aquest bloc d’habitatges forma part d’una bossa de més de 250 vivendes que la Sareb té en propietat a Mataró, i aquesta xifra s’eleva fins a les 13.500 en el conjunt de tot Catalunya. L’any 2021, l’Ajuntament de Mataró va negociar la cessió de quinze pisos d’aquest paquet per a oferir-hi lloguers socials, una mesura que el Sindicat d’Habitatge de Mataró qualifica de “simbòlica” i que, fins ara, no ha tingut més recorregut.
De llogateres a okupar inconscientment
El cas del bloc esmentat no és un d’aïllat a la ciutat. Almenys un altre edifici sencer i diversos habitatges propietat de la Sareb es troben en risc de desallotjament i el nombre de famílies que podrien perdre la seva llar en els pròxims mesos supera la seixantena. La gran majoria d’elles viuen als barris de Cerdanyola o Rocafonda, on es concentren les taxes més altes d’empobriment.
La pressió popular va aconseguir ajornar el desnonament previst per a setze famílies d’un bloc al carrer Sant Jordi el mes de novembre, amb les quals la Sareb no s’hi ha tornat a posar en contacte
Precisament a Cerdanyola, la pressió popular va aconseguir ajornar el desnonament previst per a setze famílies d’un bloc al carrer Sant Jordi el mes de novembre, amb les quals la Sareb no s’hi ha tornat a posar en contacte, tot i el seu compromís per estudiar tots els casos en el període d’un mes. Totes elles pagaven lloguer fins que l’any 2016 mor el propietari deixant un gran deute que l’hereu no assumeix, passant la propietat a mans de la Sareb. D’un dia per l’altre passaven de ser llogateres a ocupar inconscientment.
Segons afirmen les veïnes, la Sareb es desentén en tot moment de parlar amb elles i qualsevol negociació es limita a la via judicial. Reben una carta on se les informa de la rescissió dels seus contractes i es dictamina una data per al desnonament. Moltes d’elles es troben sense feina o amb menors a càrrec i, per tant, la resolució incompleix l’ampliació de la llei 24/2015, coneguda com a “llei antidesnonaments”. Per aquesta, els grans tenidors tenen l’obligació d’oferir lloguers socials a aquelles llars en situació de vulnerabilitat tant a la fi d’un contracte de lloguer com si no disposen de títol.
Totes les afectades han redactat ja una petició de lloguer social i asseguren que volen pagar. La propietat, però, denuncien que desconeix la situació real de les veïnes, donat que “en cap moment hi ha mostrat interès”. Per la seva banda, l’Ajuntament de Mataró es va comprometre a negociar amb la Sareb, però les famílies asseguren no haver tornat a saber-ne res més. Per al sindicat, un cop més, “l’Ajuntament actua com qualsevol altra entitat financera”.
Fonts de la Sareb consultades per la Directa asseguren que el cas del bloc del carrer de Sant Jordi està suspès perquè “hi ha indicis de vulnerabilitat” i que en el cas del carrer Picasso “s’ha contactat amb els habitants i no tenim cap classe de col·laboració”, asseguren. “La nostra política és fer balanç de si existeixen indicis de vulnerabilitat”, han explicat a través d’un correu electrònic.
La iniciativa ‘Pla Sareb’ exigeix la cessió de les propietats al parc públic
Situacions com aquestes es conten per desenes a tot Catalunya i al conjunt de l’Estat espanyol, on la Sareb acumula més de 132.000 propietats entre vivendes, locals i solars. Creada l’any 2012 pel govern del Partit Popular, neix amb l’objectiu de netejar els balanços negatius de les entitats financeres, fent-se càrrec de milers de propietats de les entitats rescatades amb diners públics, els anomenats “actius tòxics”. A la pràctica, actua com una immobiliària, especulant amb la compra i venda de vivendes.
Fins a l’any passat, l’Estat controlava un 45,9 % de les seves accions, el que impossibilitava que l’entitat fos considerada pública. El març de 2021, l’Estat assumeix els seus 35.000 milions de deute, recaient en les arques públiques les pèrdues de les entitats financeres propietàries del 55 %. Aquesta socialització de les pèrdues i la privatització dels guanys, va ser criticada per l’Oficina Estadística de la Unió Europea (Eurostat), pressionant el govern espanyol per a eliminar les barreres perquè l’Estat es faci amb la totalitat de l’accionariat i es converteixi en una societat plenament pública.
Seria previsible que, en passar a estar sota control de l’Estat, les seves propietats servissin per a augmentar el parc d’habitatges públics al conjunt de l’Estat, però de moment els passos no van en aquesta direcció. Centenars de persones que viuen en pisos de la Sareb es troben en risc de desnonament sense una alternativa residencial. Per a fer-hi front, sindicats d’habitatge i col·lectius de barri presentaven l’any 2021 la iniciativa “Pla Sareb”, per a exigir la “cessió total i indefinida” de les propietats de la Sareb al parc públic i reclamar negociacions col·lectives.
A Vilafranca del Penedès, Sant Celoni o Sant Antoni de Vilamajor, el veïnat s’ha organitzat i ha fet seus uns espais de la Sareb que consideren públics i que haurien de servir per apaivagar l’actual emergència d’habitatge
Des de llavors, s’han multiplicat les ocupacions d’immobles propietat d’aquesta entitat. A Vilafranca del Penedès, Sant Celoni o Sant Antoni de Vilamajor, el veïnat s’ha organitzat i ha fet seus uns espais que consideren públics i que haurien de servir per apaivagar l’actual emergència d’habitatge. Tot i això, totes elles es troben en perill de desnonament sense que ni la Sareb ni l’administració pública i els hi ofereixi una alternativa.
Aquesta política s’ha demostrat especialment greu en certs casos com el de la nau ocupada de Badalona propietat de la Sareb, on un centenar de persones van ser desallotjades un any després d’haver patit un incendi amb cinc víctimes mortals en una altra nau. Més recentment, a la localitat madrilenya de Collado Villalba, la Sareb va aprofitar un incendi intencionat i sense clarificar per a tapiar totes les entrades d’un edifici on vivien una quarantena de persones.
Des del Sindicat d’Habitatge de Mataró denuncien que les intencions de la Sareb no són, en cap cas, oferir lloguers socials, perquè la seva única finalitat “és l’enriquiment amb la misèria de la gent”. “Volen fer fora a famílies vulnerables per a reformar els pisos i que gent adinerada els compri al comptat” asseguren.
