El moviment popular de València ha publicat un comunicat aquest dilluns al matí i ha convocat una roda de premsa el dimarts per denunciar la infiltració d’un agent de la policia espanyola en diferents col·lectius del barri de Benimaclet i el moviment antifeixista de la ciutat. El funcionari del Cos Nacional de Policia espanyola R. M. F., de 30 anys, sota la identitat de Ramón Martínez Hernàndez ha militat durant dos anys a Cuidem Benimaclet, el CSOA l’Horta, la xarxa d’aliments Grama i el grup de suport als joves migrats que viuen en la Garrofera –antiga lletera del barri de Benimaclet. Alhora, va establir vincles amb militants d’Acció Antifeixista València que li van facilitar participar i liderar diverses mobilitzacions i accions. Aquest dimarts han comparegut en una roda de premsa, a les 9 de matí, a la plaça de Benimaclet.
En el comunicat, signat de manera conjunta pels col·lectius afectats, denuncien la “vulneració dels drets civils i polítics” que suposa l’operació policial, anuncien que demanaran que es depuren responsabilitats i estudiaran emprendre accions legals. Maria Josep Martínez, advocada d’Alerta Solidària, matisa a la Directa que “davant la falta de cobertura legal de la infiltració, s’estudiaran iniciar accions legals per la possible comissió d’un delicte de revelació de secrets i de violació dels domicilis de les activistes en els quals l’agent va estar”.
A la roda de premsa han intervingut l’advocada, una portaveu de Cuidem Benimaclet i una de CSOA l’Horta, que han llegit el comunicat. Maria Josep Martínez ha subratllat que el nou cas “evidencia una estratègia del Ministeri d’Interior” i “vulnera drets fonamentals, com la llibertat de pensament, d’associació, d’expressió i el dret de reunió”. Segons l’advocada, el govern espanyol “té una cara pública de progressista, però per darrere utilitza la guerra bruta contra el moviment popular i veïnal”. Els col·lectius han convocat una concentració el pròxim dijous a les set de la tarda davant la delegació del govern espanyol.
Límits legals
Un dels aspectes més significatius d’aquesta infiltració policial és que l’activista fictici va poder fer tota mena de tràmits legals i administratius amb la seua identitat falsa. Per matricular-se a la Universitat de València, encara que es faça amb el procediment per a majors de 25 anys, cal acreditar una identitat i superar uns exàmens d’accés, però a hores d’ara encara no se sap com l’agent va aconseguir fer-ho amb un nom i cognoms falsos. La Universitat de València ha informat la Directa que ha obert una investigació interna per aclarir com es va poder matricular amb documentació falsa.
El moviment popular de València ha posat el focus en els límits legals d’aquestes infiltracions. “Es tracta d’una estratègia policial que té com a objectiu principal el control polític dels moviments de carrer” i “utilitza tota una sèrie de mecanismes que sobrepassen els límits legals i legítims propis d’un Estat que es diu democràtic”, reblen en el comunicat.
El Ministeri d’Interior espanyol només ha assegurat que els dos infiltrats a Barcelona no necessitaven una autorització judicial perquè eren “agents d’intel·ligència”
A l’Estat espanyol, la figura del policia encobert està regulada per l’article 282 bis de la llei d’enjudiciament criminal, que estableix que el jutge d’instrucció competent, o el Ministeri Fiscal, “podran autoritzar funcionaris de la policia judicial, mitjançant resolució fundada, a actuar sota identitat suposada i a adquirir i transportar els objectes, efectes i instruments del delicte i diferir-ne la confiscació”. Parlem, doncs, d’una metodologia especial d’investigació caracteritzada per ser més agressiva amb el sistema de garanties que la resta de mitjans convencionals i, per això, el desenvolupament de la infiltració policial només es contempla en determinades circumstàncies i exclusivament en la lluita contra el terrorisme i el crim organitzat.
No obstant això, fins ara, arran dels dos primers agents destapats per aquest mitjà, el Ministeri de l’Interior espanyol només ha assegurat que els dos agents infiltrats a Barcelona no necessitaven una autorització judicial perquè eren “agents d’intel·ligència” sota les ordres de la Comissaria General d’Informació, i no pas agents encoberts. Segons l’”Informe sobre la utilització d’agents d’intel·ligència per part de la Comissaria General d’Informació de la Policia Nacional”, publicat pel Ministeri en agost de 2022, l’objectiu dels denominats “agents d’intel·ligència” seria “captar informació d’interés” per l’ordre i la seguretat pública en els “entorns on es mouen els individus radicals o compromesos amb projectes secessionistes il·legals”. En el cas del talp policial de València, aquest mitjà ha contactat amb Interior i amb el Cos Nacional de Policia espanyola, que encara no ha brindat cap explicació.
Des de l’esquerra independentista, també han publicat un comunicat aquest dilluns en què asseguren que els tres casos d’infiltració policial evidencien “que tota forma de dissidència política que pose en qüestió els fonaments de l’Estat, la seua propietat privada i la seua unitat territorial, serà immediatament perseguida”. Alhora, critiquen que l’Estat ha estat buscant “excuses en un suposat context de violència per a trobar refugi, tot reforçant la llei, en les excepcions legals que permeten els mètodes d’investigació com els denunciats”.
