Malgrat que és un dret reconegut per la legislació a l’Estat espanyol, el difícil trajecte per accedir a la reproducció assistida a través del sistema públic, marcat amb tota mena de traves administratives i discriminacions per raó d’orientació afectiva o aspecte físic, han generat un negoci de clíniques privat que no para de créixer. En el reportatge d’obertura de l’edició 564 de la Directa, que s’ha enviat avui a les subscriptores i els punts de venda, Ester Fayos i Irene Molina, a través el testimoni de famílies i expertes, radiografien aquesta realitat que ha convertit arreu dels Països Catalans, un dels llocs més emergents d’Europa en l’àmbit de la fecundació in vitro i la inseminació artificial de pagament. En el mateix bloc, Eloi Latorre radiografia les principals empreses sanitàries privades de casa nostra que s’han especialitzat en aquest sector, moltes de les quals han entrat en l’espiral de fusions amb grups internacionals i han atret l’interès de fons inversors en els darrers temps. Finalment, Tere Albero ens aproxima a la realitat de les donacions d’òvuls, un mercat invisible, ja que les compensacions econòmiques formalment no reconegudes que proporcionen les clíniques a les donants, en molts casos, dones joves amb treballs precaris, han fet de l’Estat espanyol el líder europeu d’aquesta pràctica. Les il·lustracions que acompanyen aquesta investigació han estat elaborades per Amaia Moran, que també és autora del projecte gràfic de la portada.
Periodista i doctora en Antropologia, Nuria Alabao (València, 1976) s’ha convertit en una de les veus imprescindibles dels feminismes autònoms. Ha col·laborat en una desena de llibres col·lectius. Els darrers anys, ha estudiat l’entrecreuament entre les qüestions de gènere i l’extrema dreta. A l’entrevista en profunditat de la secció “Miralls”, ha conversat amb Jorge Mancebo d’aquesta i altres qüestions. Les fotografies van a càrrec de Jaume Ferrando.
Per obrir el bloc d’opinió, “Impressions”, la gestora cultural, pedagoga i promotora d’igualtat Sílvia Valle reflexiona al voltant de la pel·lícula Tár, en què Cate Blanchett interpreta una directora d’orquestra abusadora de joves intèrprets; l’articulista ho valora com una oportunitat perduda d’abordar un assumpte valent, les violències en els entorns LGTBI+, malauradament, ho fa amb una finalitat maquilladora de l’assetjament exèrcit molt majoritàriament per homes en univers altament masculinitzat com és el musical. L’article ha estat il·lustrat per Guillem Bosch. Per cloure la secció, Pere Brunet, investigador del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, assenyala, al voltant de l’anunci de diversos països europeus d’enviar tancs a Ucraïna, que en un context d’emergència climàtica global, l’aposta pel bel·licisme de la lògica capitalista condemna el planeta i la seva població; en aquesta ocasió, l’acompanyament gràfic va a càrrec d’Enric Ejarque.
Copsant és un projecte d’habitatge cooperatiu i de dinamització agroecosocial al poble de Balestui, al terme municipal del Baix Pallars (el Pallars Sobirà), nascut per fer front a la dificultat d’accés a l’habitatge i per fer una aposta per la recuperació de la vida comunitària a les terres de muntanya. Guillem Martí ha visitat les seves impulsores i ens ho explica en el reportatge que protagonitza la secció “Cruïlla”, amb fotografies d’ell mateix.
Al bloc d’opinió, Sílvia Valle reflexiona al voltant de la pel·lícula Tár, en què Cate Blanchett interpreta una directora d’orquestra abusadora de joves intèrprets, una oportunitat perduda, per l’autora, d’abordar un assumpte valent, com son les violències en els entorns LGTBI+
L’apartat internacional arrenca motors viatjant fins a Nicaragua: un article firmat per Xavier Ruiz Ribes explica com el govern del país centreamericà ha expulsat als Estats Units més de 200 persones que fins ara estaven empresonades per participar en les protestes contra la parella presidencial iniciades l’any 2018 L’extracció de cobalt a la República Democràtica del Congo per a la fabricació de bateries genera greus vulneracions de drets humans i contribueix a perpetuar el colonialisme a Àfrica; ens ho explica Helena Cardona Garriga en l’article que clou aquest apartat, “Roda el món”.
Al seu torn, la secció cultural, “Expressions”, inclou aquesta quinzena un article de Conchi Berenguer titulat “Les ciutats i les dones”, que ressegueix diverses experiències occidentals de pràctiques protofeministes en l’urbanisme i l’arquitectura, com els beguinatges del segle XIII o els safaretjos públics del segle XIX. També s’hi presenta el relat de Maria Ferotge Un monstre protegit acompanyat d’una il·lustració de Mevaki. I, finalment, dues ressenyes de novetats editorials recents, que han donat nova vida a clàssics moderns de la literatura europea: Estrella Roja, d’Aleksandr Bogdànov (a càrrec d’Elies Boscà) i La Cassandra i el llop, de Margarita Karapanou (comentada per Miriam Tijani).
Per tancar aquesta edició 564, a l’entrevista de la contraportada, la “Indirecta”, Àlex Romaguera ha conversat amb Kristin Kobes Du Mez, investigadora de la Universitat de Calvin (Michigan) que reflexiona sobre l’evangelisme ultraconservador als Estats Units i la seva deriva violenta, eix central del seu llibre Jesús y John Wayne: Cómo los evangélicos blancos corrompieron una fe y fracturaron una nación, publicat en castellà per Capitán Swing. La fotografia és de Deborah Hoag.
