Quines condicions requereix una comunitat política de la nostra era capitalista global per sobreviure com a democràcia? Aquest és el punt de partida de la tesi de Jule Goikoetxea (Sant Sebastià, 1981), filòsofa política, professora i investigadora de la Universitat del País Basc. La primera part del llibre és un recorregut crític pels pensaments dominants sobre l’Estat i el poder, i el que representen els processos de privatització de la democràcia a escala mundial. Un dels exponents més clars d’aquesta dinàmica seria l’Acord d’Associació Transatlàntica de Comerç i Inversió (TTIP), en què els estats cedeixen autoritat a entitats supranacionals que escapen del control de la sobirania popular i actuen en funció de les corporacions privades.
Com a feminista i experta en estudis de gènere, Goikoetxea fa una crítica acurada de la fòbia a l’Estat, entenent que té un fons moralista i patriarcal emprat pel liberalisme, però del qual tampoc s’escapen ni el comunisme ni l’anarquisme. En aquest sentit, recorda que l’Estat –com el poder– no és intrínsecament bo o dolent, sinó que depèn de quines classes socials el facin servir i per a quins objectius. En segon lloc, des d’una perspectiva antipatriarcal, l’autora argumenta que els serveis i infraestructures proveïts per l’Estat tenen molta més influència per a l’apoderament de les dones que les que ofereix el mercat i, per tant, són elements desprivatitzadors de la democràcia de primer ordre.
La segona part de l’obra analitza el País Basc i Catalunya a partir de dos casos que han estat capaços de generar cohesió social i, per tant, democratització dels respectius projectes nacionals: el model administratiu descentralitzat del País Basc i el sistema sanitari català. Resseguint els esdeveniments polítics de les darreres dècades, l’autora subratlla com aquests projectes xoquen periòdicament amb el model recentralitzador espanyol i com això desvirtua la sobirania popular. També és especialment reveladora la desactivació argumental que l’autora fa del nacionalisme cívic –al voltant de teories com la del patriotisme constitucional de Habermas, per exemple–, sovint contraposat a les realitats nacionals titllades de “primitives”, amb tota la càrrega negativa que això comporta per a les nacions sense estat. En definitiva, una obra aclaridora per entendre les amenaces a les quals s’enfronta la sobirania popular i tenir en compte que sense conflicte no hi pot haver procés de democratització.
