El moll de l’os de la llei de jubilacions d’Emmanuel Macron va ser validada pel Consell Constitucional, ahir divendres 14 d’abril a les sis de la tarda. La decisió suposa l’endarreriment de l’edat de jubilació dels 62 als 64 anys i les diferències en la quantia cotitzada per les dones que s’acullen als permisos de maternitat o de cures. Únicament s’han declarat inconstitucionals elements secundaris sense impacte en la llei.
El Consell Constitucional és un agent més en el taulell dels engranatges que articulen l’Estat francès compost per nou jutges dels quals sis provenen d’antics càrrecs de la política, on el més a l’esquerra pertanyia al Partit Socialista francès sent la resta designats pel partit dels Republicains (Sarkozy) o directament per Macron.
El Ministre de l’Interior ha prohibit durant unes hores les manifestacions davant del Consell Constitucional amb l’argument d’evitar “les pressions” a la institució
Des del dijous, el Ministre de l’Interior francès, Darmanin, ha prohibit mitjançant un decret del Prefecte de París les manifestacions davant del Consell Constitucional des del vespre fins dissabte 15 a les vuit del matí, amb l’argument d’evitar “les pressions” a una “institució de la República”. La prohibició ha deixat imatges insòlites com les de centenars de policies amb casc blau en fila davant de l’edifici o la instal·lació d’un mur anti-blocatges per a evitar el llançament d’objectes.
El cap de l’Estat francès va proposar fa uns dies als sindicats un esperit de concòrdia després de la decisió del Consell Constitucional. Una hora abans que es fes publica la decisió, va fer una declaració amb què convocava el pròxim dimarts a la patronal i sindicats amb un to conciliador per tal de recosir la situació de l’Estat. Les organitzacions sindicals ja han anunciat que no hi participaran, perquè consideren que només la fi de la reforma de les pensions pot donar lloc a un diàleg amb el govern. Cal recordar que Emmanuel Macron va prometre, el desembre del 2019, acabar amb el règim especial de jubilació que gaudeixen els Caps d’Estat francesos i encara ara no ha fet cap modificació.
Roxane Harrinton, tresorera del sindicat Sud-Educació 66, explicava: “No ens rendim! Estic en còlera. Sento tristesa i ràbia. Des del 14 de març que estic en vaga prorrogable”
D’altra banda, la Presidenta del govern, Elishabet Borne, ha anunciat a les tres de la tarda del divendres l’augment del salari mínim interprofessional un 2,19% a partir del primer de maig.
A les sis de la tarda d’ahir divendres ja feia set hores que les vaguistes s’havien instal·lat davant la Prefectura a Perpinyà i que resistien amb un ambient festiu i determinat. Les filtracions minuts abans de l’hora anunciada amb què se sabia que la reforma havia estat avalada en la seva essència es rebien amb ràbia i impotència. A la mateixa hora també s’havia convocat una concentració davant la sots-prefectura de Prada.
Roxane Harrinton, tresorera del sindicat Sud-Educació 66, explicava: “No ens rendim! Estic en còlera. Sento tristesa i ràbia. Des del 14 de març, fa un mes, que estic en vaga prorrogable, com altres companyes. No ens hem pogut reunir com a sindicat i estem pendents de la decisió de l’agrupació intersindical a nivell estatal per saber les següents passes. No m’ha sorprès aquesta decisió, però no ens rendim!”
Julien Barthélémy, Secretari General departamental de la CGT, deia a totes les persones concentrades davant la prefectura a Perpinyà: “No ens rendim, encara no em guanyat! El primer de maig ha de ser una manifestació mai vista a Perpinyà”. Acabava cantant amb totes les manifestant “On lâche rien!”, la frase més sentida i cantada durant la concentració i de fet, en totes les jornades de vaga i mobilitzacions.
Una setmana de mobilitzacions descentralitzades
El passat dijous 13 d’abril va tenir lloc la dotzena convocatòria de vaga, a part de les vagues prorrogables, prèvia a la resolució del Consell Constitucional que va aplegar prop de deu mil persones a la manifestació de Perpinyà, en la ja tradicional convocatòria de les 10.30h a plaça Catalunya fins als peus del Castellet. Aquesta darrera vegada, al final de la manifestació, sindicalistes de la Poste de Tuïr preparaven entrepans i carn a la brasa per dinar i emplenar la caixa de resistència per finançar la vaga indefinida que havien començat.
El dijous passat va tenir lloc la dotzena convocatòria de vaga, a part de les vagues prorrogables, que va aplegar prop de deu mil persones a la manifestació de Perpinyà
Malgrat que el nombre de participants ha disminuït, la determinació segueix intacta i implacable. A Prada es va repetir la tercera convocatòria de manifestació durant la tarda, per tal de no solapar-se amb la de Perpinyà, i a Ceret ,a la mateixa hora, va tenir lloc la primera manifestació que va aplegar unes quatre-centes persones qui van rebre positivament la descentralització de les convocatòries i poder fer sentir llur veu a les sots-prefectures dels seus municipis.
L’ambient es de frustració i ràbia, però no pas de derrota. El pols amb el Cap de l’Estat i la seva reforma de llei no s’ha acabat i als carrers hi resisteixen les treballadores, convençudes de la seva força malgrat tot.
