Manuel Chaparro és un artista, creador i dinamitzador de nombrosos projectes de l’escena musical andalusa. Molts el coneixereu per ser membre de Califato ¾, un col·lectiu de productors i artistes que l’any passat va omplir els cartells de festivals i sales de tot l’Estat espanyol. El 6 de maig, amb motiu de la festa del 17è aniversari la Directa, aterrarà a l’Ateneu 9 Barris de Barcelona amb la barreja de flamenc, drum and bass, folklore, i sonoritats del sud que marquen el seu projecte paral·lel The Gardener. Hem parlat amb ell per a saber d’on ve aquest projecte i per reflexionar sobre com la societat andalusa està recuperant les arrels amb l’orgull d’un poble que guarda tresors multiculturals.
Explica’ns com sorgeix el projecte de The Gardener.
Sorgeix bàsicament de la idiosincràsia i dels contrastos que hi ha a la ciutat de Sevilla. Quan jo era un xiquet gaudia de les festes com la Setmana Santa, la Feria, les revetlles dels barris… I quan vaig créixer ja vaig entrar al món dels clubs, dels locals, de les raves. A mi sempre m’ha encantat el flamenc, el meu pare em posava la música de Fernanda i Bernarda d’Utrera, però també Pink Floyd. La meva germana també m’ensenyava molta música i, d’aquesta barreja d’influències, surt aquesta fusió. A les discoteques escoltava una base de drum and bass i jo ja pensava a posar-hi una soleá. Amb aquesta inquietud musical de fusionar vaig començar a barrejar músiques; li tiro a molts estils: flamenc, folklore, música electrònica. I tot ho faig a la meva manera perquè no soc un estudiós, soc intuïtiu.
Als teus temes reivindiques la cultura flamenca i el cante jondo. Creus que aquesta cultura no ha estat prou visibilitzada o valorada?
“L’Al-Àndalus va ser un referent de cultura i de progrés en molts àmbits. Els avenços després s’han anat copiant i replicant. No l’hem de romantitzar, ni tampoc demonitzar, l’hem de normalitzar”
Nosaltres, els andalusos, sempre ens hem sentit diferents, no vull dir pitjors o millors: diferents. Tenim moltes formes de parlar, accents diversos, quilòmetres de distància i molta història. Quan estudies la nostra història, sobretot quan ets petit, a tu el que t’expliquen és que aquí hi havia els gots, s’estudien aquests reis gots, i que després, ens van envair uns àrabs i que els cristians, posteriorment, ens van alliberar d’aquest poble. Per sort, els últims anys hi ha hagut un reconeixement sobretot del que va suposar l’Al-Àndalus. L’Al-Àndalus va ser un referent de cultura i de progrés en molts àmbits. No l’hem de romantitzar, ni tampoc demonitzar, l’hem de normalitzar. Els avenços després s’han anat copiant i replicant. Quan algú comença a llegir i a escoltar a referents com Antonio Manuel i explica d’on venim, perquè tenim aquests sons a la gola o perquè tenim tantes petjades de diverses cultures, et passa una mica com a Matrix.
T’obre els ulls?
Òbviament. Per exemple penses que té sentit que els andalusos netegin la casa el dissabte, perquè els jueus els dissabtes no podien fer res i així obrien les cases mostrant la seva netedat. Aquesta va ser una manera de resistència. Cridem molt perquè els moriscos havien de parlar molt fort en cristià i així la Santa Inquisició corroborava que seguien les regles. Ens han desposseït de la història andalusa i quan comencem a descobrir el passat ocult, ens sentim més identificats que amb els ensenyaments de l’escola.
El franquisme també va fer molt per a tapar tot aquest passat i les seves influències. Creus que la societat no només andalusa, sinó de tot l’Estat, ha recuperat l’orgull i acull aquestes mescles musicals?
Sí, clar. El folklore s’ha transmès molt bé, però hi ha una sèrie de persones que estan morint i hem d’estar atents a recuperar aquestes influències amb arrels, amb arrelament sentimental. L’arrelament de l’ànima té a veure amb quan ets petit i la teva àvia et posa una cançó i no t’agrada, però quan ets gran l’escoltes i sents el cor encongir-se, et fa un pessic. Per això crec que el folklore andalús, gallec, entre altres, està calant en la gent.
Quan et poses a mesclar música quins pals de flamenc t’agraden més?
“S’han inventat termes com la reconquesta, que en veritat va ser un assaig de què van fer massacrant Amèrica”
Jo no soc un productor normatiu, experimento i passo moltes hores provant tempos. M’apassiona la música i descobrir temes. Segons com estic d’ànims m’entra més un so que un altre. No vaig estudiar música, pero la sento.
Quan fas la teva música és un procés col·lectiu?
Clar, The Gardener és un projecte només però, per exemple amb el segell Industrias 94 tinc un disc que es diu Mawt Rihla i el procés va ser col·lectiu. Vam anar a l’estudi i ens fèiem unes birres, uns cigarrets, i passàvem temps junts. Durant aquesta trobada d’amics, fèiem una pluja d’idees amb molta llibertat. És important dir-nos les veritats.
A banda de The Gardener, tens un projecte amb Industrias, vas tenir un projecte amb Califato… En quants projectes estàs ficat?
Tinc un projecte d’arqueologia i de recuperar el patrimoni andalús que es diu Andreh y Manuela i el disc es diu La verdá en la tierra, està format per mi i per Andrea Santalusía. Aquest disc mescla la música electrònica amb versos de poetes de l’Edad Mitjana andalusina, com Al-Rakuniyya o Wallāda bint Al-Mustakfī. Aquests poemes són desconeguts per la majoria d’andalusos, a l’hora de buscar-les va ser molt difícil, sobretot tot el que té a veure amb la traducció. Va ser un procés molt bonic descobrir les metàfores, els sons de les paraules i les rimes.
Així que realment sí que estàs estudiant la cultura oculta d’Andalusia. Creus que hi ha una aposta política per amagar aquesta part de la història de la literatura?
S’han inventat termes com la reconquesta, que en veritat va ser un assaig de què van fer massacrant Amèrica. El que no van aconseguir va ser extirpar tot el coneixement dels pobles que estaven i van perviure, els seus monuments i els seus costums.
“Tot el folklore del passat encara està encriptat, ja que a moltes persones les van fer analfabetes. Hem de desencriptar-lo, i hem de descobrir a poc a poc què volien dir-nos els nostres avantpassats i que no es perdi”
Creus que estàs recuperant les arrels del poble andalusí?
Vull saber d’on vinc i em sembla molt interessant, no el sento com un estudi, ho sento com per saber d’on sóc jo. El que vull és que la gent recuperi l’orgull de donar-se suport, de crear comunitat, al carrer, a cada barri, de saber les seves arrels. Som un poble que hem d’aprendre a estimar-nos més i plantar cara al poder. No podem anar pel món amagant el nostre accent, hem de lluitar perquè la riquesa que exportem es quedi a casa i aporti igual que tots els territoris, hem de superar el centralisme.
A vegades heu definit que feu “floklore futurista”. Què li desitjes tu al folklore del futur?
Jo crec que el futur és el passat, hem de crear un retrofutur. Hem de mirar els costums col·lectius, les coses bones que feia el poble. Andalusia sempre ha estat un poble alegre i unit, fotut, però en comunitat. Tot el folklore del passat encara està encriptat, ja que a moltes persones les van fer analfabetes. Hem de desencriptar-lo, i a poc a poc hem de descobrir que volien dir-nos els nostres avantpassats i que no es perdi.
Què et sembla fer un bolo a l’Ateneu 9 Barris i convidat per la Directa?
L’Ateneu el coneixia, jo vaig viure a Barcelona uns anys, al barri del Born, tinc molts amics que formen part de Can Batlló, també hi he anat moltes vegades a punxar i amb Califato sempre hem tingut molt bona acollida. A Barcelona hi ha molt andalús, també molts catalans a qui els arriba el missatge de la nostra música i els toca les entranyes perquè està feta des del cor.
