Durant la present setmana el grup de suport a preses –Xarxa Jurídica Antiracista– del mòdul de dones del CIE de la Zona Franca de Barcelona va denunciar la imminent deportació d’una dona sèrbia, mare de dues nenes. La situació era especialment greu pel fet que en internar-la al CIE va ser separada de les criatures i es va veure obligada a suspendre la lactància de la més petita, d’onze mesos.
En primer lloc, l’internament no s’hauria d’haver produït a causa de la situació de la dona i el seu fill, segons ho disposen les mateixes circulars que emet el Ministeri de l’Interior. La gravetat de la situació va ser comunicada i denunciada a diferents autoritats i organismes responsables, relacionats amb la protecció dels drets de les dones, drets humans, justícia i migracions. Malgrat que van existir promeses, les respostes no van arribar. L’única cosa que va aconseguir paralitzar la deportació van ser mesures dràstiques que la pròpia dona va decidir emprendre hores abans del trasllat a l’aeroport, enfront de la possibilitat de perdre el contacte amb els seus fills.
En un context on governen partits feministes i d’esquerres, costa dimensionar que una dona sigui separada del seu fill i interrompuda de manera forçosa la lactància
En un context on governen partits feministes i d’esquerres, costa dimensionar que una dona sigui separada del seu fill i interrompuda de manera forçosa la lactància pel fet de trobar-se en situació administrativa irregular. I que l’única possibilitat de detenir tal injustícia fos la de posar en risc la seva pròpia vida. La qual cosa, vulnera tots els drets fonamentals que el regne d’Espanya diu protegir.
No obstant això, la separació forçada de mares dels seus fills és una de les moltes violències racistes, capitalistes i patriarcals que es perpetuen contra les dones migrants i racialitzades, especialment greu en aquelles que es troben privades de la seva llibertat. Aquesta situació no és excepcional, hi ha més dones en situació similar al CIE de Barcelona i és una pràctica també denunciada al CIE d’Aluche, Madrid.
És difícil trobar explicacions a situacions com aquestes on multiplicitat de violències institucionals s’exerceixen sobre persones que haurien de ser protegides pel sistema jurídic. Com és possible que normalitzem que criatures lactants siguin separades de les seves mares i que les mares migrants siguin doblement castigades per no tenir papers? Per què continuem acceptant que l’Estat de manera reiterada col·loqui a criatures migrants i racialitzades en situació de desemparament i violència? Que es posi en risc la vida de la mare? Per què existeix total indiferència des de les administracions i moviments feministes davant aquestes injustícies?
Angela Davis explica que la ideologia de la maternitat no es va estendre a totes les dones, les esclaves no eren considerades mares
Angela Davis explica que la ideologia de la maternitat no es va estendre a totes les dones, les esclaves no eren considerades mares. Com que no entraven dins de les categories “mares” sinó “paridores” les seves criatures podien ser arrencades d’elles amb tota llibertat. De fet, judicialment es justificava que no tenien cap dret legítim sobre els seus fills. Una llarga genealogia de feministes antiracistes i anticolonials han denunciat similars situacions. En l’actualitat, diferents col·lectius de mares migrants i empobrides que han patit el robatori dels seus fills en el Regne d’Espanya continuen lluitant per recuperar-los.
Enfront d’una pràctica estatal que desplega tots els seus dispositius legals per a expulsar-les i arrebatar-los les criatures, és urgent disputar els discursos hegemònics que les criminalitzen i les responsabilitzen de les violències que enfronten. Hem d’enfortir les xarxes de suport i respostes col·lectives davant aquestes situacions, perquè la vida de moltes de les dones actualment tancades en els CIE està en risc.
