No pots saber cap a on vas si primer no reconeixes qui ets. Si no coneixes el teu ikigai, el sentit de la teva vida i reconèixer per a què tens traça, què podries arribar a fer amb passió sense notar que les hores estan passant i saber quin és aquest propòsit que podria donar un valor afegit al món. En els projectes dels quals formem part moltes persones migrades, posem èmfasi a contestar aquestes preguntes, perquè sabem que és important aportar un valor afegit en un país que ens acull, i que sigui una cosa intrínseca en nosaltres, que faci que en les adversitats encara tinguem el valor de seguir.
Migrar és emprendre, és tenir un projecte amb un objectiu clar i concís. És crucial veure’s també com a part del procés del viatge, reconèixer quins sabers porto amb mi mateixa: com els records de l’àvia pastant el pa, la veïna que em va ensenyar a cosir, la furgoneta que conduïa per donar un servei públic, la ruta informal promotora del boca-orella al meu poble, els negocis del meu oncle, la dedicació de la meva germana en tasques administratives o la pinzellada que em van fer els meus pares en educació financera. Les persones que emigrem arribem amb tots aquests sabers i ens n’adonem quan ens endinsem en el món laboral, com a professionals de la neteja, en serveis de cures, a les cuines o a altres àrees de treball precari. Per més que una se senti feliç d’aconseguir treballar i sostenir la família al país d’origen, ens trobem al llarg del temps amb un buit a dins que es recorda a cada despertar.
Migrar és emprendre, és tenir un projecte amb un objectiu clar i concís. És crucial veure’s també com a part del procés del viatge. Les persones que emigrem arribem amb tots aquests sabers i ens n’adonem quan ens endinsem en el món laboral
Quin era el teu projecte de viatge, el teu ikigai, i aquests sabers que et fan ser tu en tots els sentits de la paraula? D’aquestes preguntes emergeixen a poc a poc aquestes ganes de superar-se, de saber enfrontar les dificultats, d’autoresponsabilitzar-se en el camí de l’emprenedoria. Ens proposem fer-ho en col·lectiu, junt amb persones amb ideals, missió i visió afines, persones que tenen marcat als ossos què és migrar, afrontar adversitats, superar-les i anar al nivell següent.
D’allà creem projectes d’economia social i solidària que posen les persones al centre, cosa que canvia totalment la nostra visió del treball i ens protegeix del sentiment de soledat que tant patim. I si considerem que ja ens trobem al nostre lloc al món, cal reconèixer que el viatge acaba de començar, perquè també som la unió de persones de diferents llocs del món. Tractem amb cultures diverses i creences ben arrelades que de vegades ens impedeixen arribar a alguns objectius, i ens topem a vegades amb les nostres mirades tendres que ens fan cohibir i no realçar els nostres projectes. A banda, hem de lidiar amb la dificultat de conciliació de la vida familiar i laboral, tenint en compte que la majoria tenim lligams familiars als nostres països, i a la manca de xarxa de suport al territori, que es consolida amb la confiança mútua i que es construeix al llarg del temps.
Encara ens falta molt camí per recórrer, perquè vivim en una societat on el capitalisme predomina. Com a subjecte de l’economia social i solidària i com a persones migrades, el nostre major impacte seria aconseguir consolidar aquests projectes, fer que el jovent vegi l’emprenedoria social com una opció amb futur, una realitat viable, i les nostres compatriotes de diferents llocs del món reconeguin i apostin en els seus processos i projectes de migració l’emprenedoria social i solidària com un estil de vida.
