L’any 2023 han nascut dos nous sindicats d’habitatge als Pirineus, el de la Cerdanya i el del Pallars Sobirà. Totes dues comarques comparteixen la línia pirinenca d’una zona molt condicionada pel turisme, una activitat econòmica pràcticament monopolística al territori que determina les dificultats d’accés a recursos o serveis públics i també a l’habitatge.
Ambdós sindicats comparteixen anàlisis. Des de la Cerdanya, Angie Tores denuncia “la gentrificació, l’especulació immobiliària, la falta de regulació del mercat de l’habitatge, la construcció desmesurada, l’elevat preu del lloguer, les poques opcions de lloguer de llarga durada, la manca d’habitatge públic i la falta de polítiques proteccionistes a l’àmbit rural”. Des del Pallars Sobirà, Àlex i Joana apunten que “molts propietaris també se sumen al negoci dels lloguers turístics, deixant una oferta molt reduïda de lloguers anuals”. El dia a dia en un entorn rural de muntanya, afegeixen, és més car que a la ciutat perquè l’hivern s’allarga molt més i cal escalfar la llar o perquè s’acaben fent més desplaçaments amb automòbil per treballar o estudiar. A més, després de fer una enquesta a 200 persones van concloure que 60% del sou es destinava a lloguer, despeses i desplaçament per a treballar.
Des del Pallars Sobirà, apunten que “molts propietaris també se sumen al negoci dels lloguers turístics, deixant una oferta molt reduïda de lloguers anuals”
La pandèmia de la Covid va ser un factor multiplicador de fugida de gent de la ciutat cap a l’entorn rural. Com a conseqüència, Àlex i Joana del Pallars Sobirà denuncien que l’augment de venda i lloguer de moltes propietats es va traduir un increment dels preus “fins a punt inimaginables”. Això va impactar de ple en una comarca amb un model econòmic basat en el turisme, amb dues temporades fortes durant les quals les treballadores temporals han de buscar lloc on viure.
El ‘boom’ de segones residències i allotjaments turístics
Després del creixement dels pisos turístics, el resultat per Joana és “gent compartint habitacions, en el millor dels casos, o vivint en furgonetes —fins i tot a l’hivern—, en tendes de campanya amagada o en càmpings”. La gent que viu aquí tot l’any i es dedica al sector turístic tampoc no pot pagar un lloguer tan alt “perquè tenen contractes temporals i precaris, i hi ha mesos entre temporades quan no hi ha prou feina”.
Segons l’Idescat de 2021, al Pallars Sobirà hi ha 59 hotels, que ofereixen 2.834 places; 22 càmpings amb 7.842 places, i 103 establiments de turisme rural que en tenen 702. La població comarcal és de 7.181 persones. A la Cerdanya, amb una població de 19.443 persones el 2022, hi ha 61 hotels, que ofereixen 3.234 places; 22 càmpings amb 4.524 places, i 63 establiments de turisme rural que en tenen 478. L’any 2020, el sector serveis representava un 78,18% del valor afegit brut de l’economia comarcal cerdana (299,1 milions d’euros de 382,6) i el 73,54% de la sobirana (111,7 milions d’euros de 151,9).
A més del volum d’allotjaments turístics, també és rellevant el nombre de segones residències, que al Pallars Sobirà representen el 50% i a la Cerdanya el 60%
A més de l’elevat volum d’allotjaments turístics, també és rellevant el nombre de segones residències, que al Pallars Sobirà representen més del 50% -3.183 habitatges principals, 3.397 de secundaris i 923 de buits- i a la Cerdanya el 60% – 7.665 habitatges principals, 11.353 de secundaris i 2.168 de buits-, segons les darreres dades disponibles del 2011.
Arrels i objectius diversos
Tanmateix, l’origen d’ambdós col·lectius és diferent. A la Cerdanya, tots els seus membres s’han afiliat al Sindicat de Llogateres de Catalunya i han creat una secció independent. Al Sobirà, el col·lectiu sí que surt de bell nou malgrat que tothom qui hi participa forma part d’altres lluites del territori, un tret compartit tant a una comarca com a l’altra. A la Cerdanya, tenen contacte sobretot amb SOS Pirineus, Cerdanya en Acció pel Clima i Les Maris, per fer front amb més contundència als problemes relacionats amb l’habitatge, el medi ambient i les violències masclistes, entre d’altres; al Sobirà tenen relació amb la PAH Pallars i vincles prou directes i estrets amb la Geganta Desperta, un col·lectiu transfeminista de la comarca, o Sobiranies, un grup de debat sobre emergència climàtica i col·lapse. Alhora, tots dos sindicats també mantenen llaços estrets entre ells.
Al Sobirà, han creat el nou espai, malgrat l’existència de la PAH, perquè pensen que la seva lluita i problemàtica és lleugerament diferent i complementària, ja que no són persones propietàries i volen reivindicar l’accés a l’habitatge en qualsevol format. “El Sindicat d’Habitatge del Pallars Sobirà neix del malestar i la ràbia d’intentar viure enmig de la bombolla turística que representa el Pirineu català”, reblen. A la multiplicació dels preus del lloguer, denuncien que s’hi ha sumat la desaparició de l’opció de lloguer per a tot l’any. “La falta de regulació i la voluntat de lucre fan que ara mateix al Pallars sigui molt més fàcil llogar-hi un habitatge turístic que trobar una casa per viure-hi”, sentencien. Que la gent que té ganes de viure a la comarca no s’hi pugui quedar ha estat la gota que ha fet vessar el got d’una situació de despoblament i de falta de recursos i dinamització a la comarca.
A la Cerdanya, es plantegen elaborar propostes legislatives proteccionistes, desenvolupar accions de visibilització i reivindicació dels drets que no s’estan garantint i suport d’assessorament i seguiment de casos de frau d’arrendadors i immobiliàries, entre altres accions. Al Sobirà, el seu primer objectiu a curt termini és el de visibilització i sensibilització: “al Pallars conviuen diferents realitats i molta gent que no sap, per exemple, que més de la meitat de cases estan buides gairebé tot l’any, o que molta gent no té un contracte de lloguer legal o ha de marxar de casa seva en temporada alta”.
A la Cerdanya, es plantegen elaborar propostes legislatives, visibilitzar i reivindicar drets que no s’estan garantint i fer seguiment de casos
També volen incidir en les polítiques d’habitatge dels ajuntaments de la comarca, que consideren que actualment són inexistents. Consideren necessari un pla de xoc urgent per revertir la situació i lamenten que la majoria de consistoris estan mostrant “molt poc interès a dialogar i posar-se del costat de les persones que busquem una casa on viure tot l’any”. Així, aposten perquè les institucions responguin i comencin a regular els habitatges d’ús turístic, que activin projectes de pisos de lloguer social amb els edificis de propietat pública parats des de fa anys, o que revisin la moció que van firmar tots els ajuntaments dels dos Pallars fa uns anys per la Sanció dels Immobles Permanentment Desocupats Propietat d’Entitats Financeres i Altres Grans Empreses. Alhora, entre les reivindicacions, també exigeixen un servei públic d’atenció directa on poder aconseguir assessorament en la problemàtica d’habitatge, especialment en termes jurídics com ara contractes il·legals o negatives de mantenir els pisos en condicions habitables dignes.
Visibilitzar les realitats rurals
Ambdós col·lectius expressen la seva voluntat d’implicar-se en la lluita per l’habitatge més enllà de les seves comarques. Tanmateix, els de la Cerdanya ara prioritzen el camp legals i la reivindicació preelectoral: “pensem que és un bon moment per fer pressió a les administracions de la comarca perquè incloguin polítiques pal·liatives d’habitatge als seus programes electoral i, per descomptat, vetllar perquè es compleixin”.
Pel seu compte, els del Sobirà tenen contacte amb altres espais de defensa de l’habitatge a Barcelona, Tarragona o Manresa, amb qui estan organitzant formacions. En un context de despoblament i de baixa densitat de població, consideren que és important poder aportar “la perspectiva del món rural” al moviment per l’habitatge: “la problemàtica és diferent, però la situació també és molt crítica”.
