“Et juro que no sóc jo. Si ho hagués fet hauria marxat al Senegal i no m’arriscaria a entrar a la presó en búsqueda de justícia”, explica un ciutadà senegalès de 34 anys que des de l’any 2017 viu sota l’amenaça d’ingressar en un centre penitenciari. Va ser detingut amb dies després d’un enfrontament de venedors ambulants amb la Guàrdia Urbana de Barcelona en el seu domicili del barri del Besòs i durant tres anys l’han obligat a signar cada quinze dies a la Ciutat de la Justícia. L’acusació és per haver llançat una bossa de mà de les que es venen al top manta contra un agent de la policia local a l’estació de plaça de Catalunya del metro de Barcelona, provocant-li una ferida a l’ull. La secció vint-i-unena de l’Audiència de Barcelona l’ha sentenciat a quatre anys i tres mesos de presó, amb l’obligació d’indemnitzar amb 19.880 euros –per les lesions i les seqüeles– el policia que el va denunciar. En el mateix judici es va condemnar un altre ciutadà senegalès a tres anys i sis mesos de presó, i en aquest cas la pena quedaria substituïda per la seva expulsió de territori espanyol. En tots dos casos són en la fase de recurs en contra de la sentència.
De la lectura de la instrucció del cas i de la sentència es pot comprovar que no tots els testimonis van ser valorats assignant-los la mateixa credibilitat i que no totes les imatges van tenir la mateixa rellevància en criteri del tribunal sentenciador
“La identificació s’ha fet amb greus errors. El propi cos de la Guàrdia Urbana, que és part en el procediment, és l’encarregat de fer la investigació i la identificació. Analitzen els vídeos dels fets i després busquen possibles candidats a la base de dades de persones que han tingut antecedents en la venda ambulant. S’ha fet de forma opaca i sense cap mena de garantia”, explica l’advocat de SOS Racisme Bruno Maestro. De la lectura de la instrucció del cas i de la sentència es pot comprovar que no tots els testimonis van ser valorats assignant-los la mateixa credibilitat i que no totes les imatges van tenir la mateixa rellevància en criteri del tribunal sentenciador.
L’element que més crida l’atenció és el de les imatges probatòries i exculpatòries visionades durant la vista oral. Els agents de la Guàrdia Urbana van aportar un vídeo on es veu el suposat autor del llançament de la bossa de mà vestit amb un jersei vermell i un gorro de llana. A partir d’aquesta imatge els policies implicats en els fets la comparen amb la cara de persones que consten a la base de dades policials per la seva participació en la venda ambulant. Asseguren que “ja el coneixem d’actuacions anteriors” i que no tenen cap dubte que es tracta de la mateixa persona.
Així i tot, una pericial antropomètrica elaborada pels Mossos d’Esquadra conclou el grau de similitud seria “+1” i que “lleument es podria tractar de la mateixa persona”. En el mètode emprat per la policia catalana hi ha una escala de -4 a +4, essent l’escala negativa pels casos on hi ha discordances entre les imatges i la positiva per a les similituds. Respecte al jove senegalès acusat, el mosso d’esquadra encarregat de l’anàlisi diu que hi ha similituds en el to de pell, la forma del contorn d’ulls, la forma global del nas, i la forma i amplitud dels llavis. En opinió de l’advocat de SOS Racisme, la paradoxa és que “coincideixen les característiques que són comunes pel seu origen ètnic”, i conclou que estem davant d’una investigació “amb un clar biaix racista”.
En un altre vídeo es veu passar una persona que l’acusat, en seu judicial, va assegurar que efectivament era ell, i que vesteix diferent de l’individu al qui atribueixen l’agressió els agents de la Guàrdia Urbana
A més, a la causa consta un altre vídeo gravat al vestíbul de l’estació de la plaça de Catalunya 39 minuts abans dels fets. En aquestes imatges es veu passar una persona que l’acusat, en seu judicial, va assegurar que efectivament era ell, i que vesteix amb jersei gris, gorra amb visera, i uns pantalons i sabatilles esportives diferents dels que duia l’individu al qui atribueixen l’agressió els agents de la Guàrdia Urbana. Tot i la incongruència evident entre els dos vídeos, el jutjat instructor no va acceptar fer una pericial sobre les similituds entre la persona que apareix al vídeo exculpatori i l’acusat, a diferència del que sí es va fer amb el vídeo inculpatori.
Des de SOS Racisme asseguren que “es fan identificacions a la lleugera de persones que no tenen res a veure amb els fets, que porten a errors judicials, especialment contra persones d’origen migrant relacionades amb el tema de la venda ambulant”. A més, l’advocat Bruno Maestro es lamenta que malgrat que “en el sistema penal tots els testimonis tenen la mateixa validesa, en la realitat veiem que el testimoni del policia acaba sent la veritat segons la valoració dels jutges”. L’entitat antiracista ha avançat a la Directa la presentació d’un recurs contra la sentència i que preveu fer-ne una denúncia pública, també interpel·lant l’Ajuntament de Barcelona.
