Des de fa diversos anys, el continent africà –en particular els països francòfons d’Àfrica Occidental– ha estat testimoni d’una sèrie de cops d’estat que han sacsejat la regió. Aquests esdeveniments van començar a Mali l’agost de 2020 i els més recents van ocórrer a l’estiu: a Níger el mes de juliol i a Gabon a les acaballes d’agost. Un aspecte recurrent en tots aquests episodis ha estat la destitució de líders que havien buscat mantenir relacions cordials amb l’Estat francès, la qual cosa va provocar manifestacions de suport als colpistes per part de la població.
Això planteja una pregunta legítima: Quina és la correlació entre l’Estat francès i aquests països, i com es pot explicar la reacció davant el que clarament constitueix una reculada democràtica? Per a entendre millor les reaccions, és essencial examinar un concepte clau: la “Françafrique”. El terme es refereix a la relació neocolonial entre l’Estat francès i les seves antigues colònies africanes, però també s’estén a altres països que, després d’obtenir la independència, s’han unit a aquest sistema, com Guinea Equatorial i Guinea Bissau. En termes simples, es tracta d’un sistema binari en el qual un component africà crucial (integrat per l’elit local) permet a l’Estat francès intervenir en els assumptes interns dels països sota la seva influència, abastant àrees polítiques, econòmiques i financeres.
El govern Macron, amb el suport de la Comunitat Econòmica d’Estats d’Àfrica Occidental, ha exercit una pressió constant sobre els colpistes a Níger amb l’objectiu de restaurar al mandatari destituït en el seu càrrec
En aquest context, els cops d’estat han estat moments en els quals la ingerència francesa s’ha fet evident, especialment a Níger. Després del derrocament del president Mohamed Bazoum, el govern Macron, amb el suport de la principal organització regional, la Comunitat Econòmica d’Estats d’Àfrica Occidental (CEDEAO), ha exercit una pressió constant sobre els colpistes amb l’objectiu de restaurar al mandatari destituït en el seu càrrec. Fins i tot ha manifestat la seva disposició a secundar, en cas necessari, una operació militar destinada a revertir el cop. La situació ha generat tensions creixents entre París i Níger. D’una banda, Macron s’ha negat a reconèixer el canvi de règim, i per una altra, els militars en el poder a Níger han denunciat els acords de defensa que els vinculen amb l’Estat francès, arribant al punt de declarar l’ambaixador francès persona non grata amb ordre d’expulsió. Macron ha rebutjat l’ordre argumentant que Bazoum, el president destituït, roman en arrest domiciliari des del cop i encara no ha renunciat, mantenint el seu estatus com a cap d’Estat.
Enmig de la crisi bilateral, la població nigerina ha patit les conseqüències de les sancions imposades per la CEDEAO, que inclouen el tancament de fronteres amb els països membres de l’organització. Això és particularment problemàtic per a Níger, un país sense accés al mar que depèn d’aquestes nacions, tant per al seu comerç internacional com per a la recepció d’ajuda humanitària. A més, s’han congelat els actius financers del país en institucions financeres regionals i s’ha interromput el subministrament d’electricitat, quan Níger depèn en més d’un 70% de la seva veïna, Nigèria.
L’Estat francès té interessos especials en matèria energètica, relacionats amb l’urani a Níger i el petroli a Gabon
Com a resultat, part de la població local ha expressat el seu suport a la junta militar que ha assumit el poder a través de manifestacions de suport que s’han multiplicat. Simultàniament, les mostres de desaprovació cap a la presència francesa han augmentat, manifestant-se de diverses maneres, des de protestes enfront de les bases militars franceses al país fins a actes més violents, com l’atac a la façana de l’ambaixada francesa per part de manifestants.
La complexa situació reflecteix la profunda interconnexió entre l’Estat francès i les seves antigues colònies africanes. Això cobra rellevància en contrastar-la amb un altre cop d’estat que va tenir lloc durant l’estiu a Gabon i que va seguir una direcció notablement diferent en termes de resposta des de París. A Gabon, malgrat que es van desenvolupar esdeveniments pràcticament idèntics als ocorreguts a Níger, la reacció francesa va ser notablement més discreta. En aquest context, la qüestió del respecte a l’ordre constitucional va semblar perdre importància. Els militars van aconseguir consolidar la seva presa de poder amb major facilitat, enmig d’una relativa indiferència per part de la comunitat internacional, inclòs l’Estat francès, que va exercir un paper actiu en el cas nigerí. Resulta interessant assenyalar que, segons les declaracions de Josep Borrell, a Gabon es va plantejar la qüestió d’un “cop electoral” previ al cop d’estat, la qual cosa va soscavar la legitimitat del president deposat. La legalitat constitucional hauria implicat un recompte de vots i la proclamació dels resultats electorals. No obstant això, aquesta lògica sembla haver estat passada per alt en les anàlisis sobre la situació a Gabon.
Mentre que a Níger, el president Bazoum estava alineat amb els interessos francesos, a Gabon, Ali Bongo, malgrat la seva històrica fidelitat a l’Elisi, estava explorant la diversificació dels seus socis internacionals
Els cops d’estat a Níger i Gabon, igual que les reaccions de la comunitat internacional, han generat respostes dispars en les seves respectives regions. En efecte, mentre que, com esmentàvem prèviament, la situació a Níger ha provocat una resposta més enèrgica i decidida per part de la comunitat internacional, l’ocorreguda a Gabon, per contra, ha generat una atmosfera d’inquietud en països veïns, especialment en aquells que amb el temps han distanciat les seves relacions de dependència amb l’Estat francès o han diversificat les seves aliances internacionals. El president camerunès, per exemple, ha dut a terme una reestructuració d’alt nivell en les seves forces armades arran dels esdeveniments a Gabon. O el 12 d’abril de 2022, Camerun va subscriure un acord de cooperació militar amb Rússia.
Finalment, en tots dos països, Níger i Gabon, l’Estat francès té interessos especials en matèria energètica, relacionats amb l’urani a Níger i el petroli a Gabon. No obstant això, existeix una diferència crucial. Mentre que a Níger, el president Bazoum estava alineat amb els interessos francesos, a Gabon, Ali Bongo, malgrat la seva històrica fidelitat a l’Elisi, estava explorant la diversificació dels seus socis internacionals. Gabon va ingressar a la Commonwealth el juny de 2022 i va temptejar un acostament a Rússia, malgrat haver-hi votat en contra a l’ONU en la qüestió ucraïnesa. Van sorgir rumors sobre la participació de Gabon en el transport de petroli rus, iranià i veneçolà sancionat. En conclusió, encara que és prematur afirmar-ho amb absoluta certesa, es perfila la idea que la postura de l’Estat francès davant els cops d’estat a l’Àfrica sembla estar més relacionada amb la preservació dels seus interessos estratègics que amb una posició moral a favor de la democràcia.
