La setmana vinent a Mallorca passaran coses. Ens preparem per rebre els ministres de turisme dels 27 estats membres de la Unió Europea en una cimera que, en motiu de la presidència espanyola del Consell de la UE, s’ha organitzat a Palma els dies 30 i 31 d’octubre. Pel dimarts 31 es preveu una trobada informal dels ministres que té per títol El camí cap a la sostenibilitat social del turisme a la UE. Curiós que s’elegeixi una destinació on la “sostenibilitat social del turisme” esdevé oxímoron, tant com la sostenibilitat ambiental i econòmica d’un territori al servei del turisme.
El Sr. Sánchez compra i reforça el relat de les Illes com a paradís del negoci turístic i justifica l’elecció de la capital mallorquina pels vincles d’aquesta (com no) amb la indústria turística i per ser “una ciutat de cultura, esports, oci i platja” com resa a la web de la presidència espanyola del Consell de la UE. La realitat és que el paradís del negoci turístic és cada cop més un infern per la gent que viu en aquest territori colonitzat per la indústria turística.
El paradís mallorquí del negoci turístic és cada cop més un infern per la gent que viu en aquest territori colonitzat per la indústria turística
Una societat on l’exclusió social i la pobresa augmenta a marxes forçades, els processos de gentrificació i especulació turístico-immobiliària són cada cop més violents, la degradació dels recursos es troba -com en el cas de l’aigua- en una situació extrema i les onades de calor s’han convertit en una norma en els estius infernals. Això passa no només per les temperatures, sinó per la sobresaturació turística i per la precarització i explotació de la mà d’obra, en aquesta societat de serveis que a l’estiu és una màquina forçada a treure el màxim rendiment al preu que sigui.
De qualque manera, malgrat els eslògans exemplificadors de la maquinària turística en forma de postals, es reconeix aquesta realitat si el que es plantegen els senyors ministres és abordar el camí cap a la sostenibilitat social que, en cercar-la, es reconeix que no es té. Ara bé, per ells són petits “efectes col·laterals” corregibles amb una bona “gestió de l’èxit”, com apuntaven fa dos estius càrrecs electes a les nostres institucions, llavors en mans “progressistes”. Ara, aquestes estan en mans de la dreta més rància que ni tan sols reconeix el problema social que s’amaga rere un model de sobreexplotació territorial i social, com és el derivat del monocultiu turístic.
Per tot plegat, des de la societat civil de les Illes, especialitzades per força en fer front des de l’organització social i col·lectiva als múltiples danys i conseqüències del que implica literalment vendre’ns arreu del món, hem decidit també organitzar la nostra pròpia cimera, aquesta sí, vertaderament social. Per això hem preparat un programa d’activitats ampli i divers per discutir i abordar com feim front a tanta hipocresia de l’Europa del capital que, a més, té una política de fronteres històricament assassina i ara veiem com avala un genocidi sense precedents a Palestina.
Es fa difícil en aquests dies assumir, des de la consciència social, la realitat que ens toca viure, per això ajuntar forces i trobar-nos al carrer es fa més necessari que mai
Es fa difícil en aquests dies assumir, des de la consciència social, la realitat que ens toca viure, i precisament per això, ajuntar forces, trobar-nos al carrer, denunciar les agressions i albirar futurs possibles des de la socialització dels conflictes i l’abordatge col·lectiu de les solucions es fa més necessari que mai. Des del 26 al 29 d’octubre organitzam a Palma espais de trobada, diàleg i intercanvi, i preparem per al dilluns dia 30 -primer dia que els Ministres es trobaran a la Ciutat- una manifestació que preveiem important. El lema és clar, no nou, però sempre necessari: “Menys turisme, més vida”. Perquè el blanqueig de les polítiques que continuen prioritzant els interessos econòmics i els negocis de les empreses per damunt de la vida s’han de denunciar, confrontar i, a ser possible i amb urgència, desmuntar.
Prou de falsos relats, d’economies blaves i verdes suposadament socials o digitals. Ja basta de falsejar transicions necessàries. Prou de fer passar botxins com a víctimes o salvadors. El que ens cal és assumir la vertadera distorsió que es fa de la realitat des de les estructures del mal poder. Assumir-la des de la voluntat d’enfrontar i confrontar, conflictuar, fer que exploti i, des d’aquí, reconstruir des de baix i col·lectivament una altra manera de ser i estar, que desacrediti i extermini les acumulacions obscenes de poder i capital que, a tants nivells i experiències, es fan cada cop més evidents i insuportables.
