Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Rònec

Roser Vernet

Hi ha un mas que veig gairebé cada dia des de fa anys. És a vora del riu, de la riguera, que diem naltros, del Siurana que...

La ràbia

Nacho Collado

La societat està en flames. Ho està perquè hi ha qui s'ha encarregat que així siga: atur estructural, desigualtats, dissolució dels lligams de la comunitat,...

Vent

Roser Vernet

Lo vent, a casa meua, és un estadant prou habitual. Un habitant que segons d'on bufa adopta nom i gènere per tal de ser conegut i reconegut....

Que ve el llop!

Marc August Muntanya

Sortíem a primera hora del matí perquè en Nika em volia ensenyar una ermita i uns llacs i l'excursió seria llarga. Érem en un racó del Caucas...

Infraestructures i feminisme

Margalida Ramis

Aquesta setmana en què encara tenim al cap i al cos aquest 8-M tan singular, aprofit per treure al cas una qüestió poc analitzada i que, des...

Un punt

Nacho Collado

Mires un full en blanc o una paret sense cap escletxa en la qual fer presa, no diuen res, només callen en un silenci que...

Moment clau

Margalida Ramis

Estam vivint uns moments difícils de gestionar a tots els àmbits: emocional, polític, econòmic, social, laboral... En definitiva, un moment vital difícil que ens posa...

La vida també és el que passa ací dins

Àgueda Vitòria

Mentre esperem el torn de ser atesos al servei de Sanitat Marítima, un dels hòmens parla de la jubilació. Ha estat a Seychelles, a Angola,...

Calendari de la fi del món

Mar Vallecillos

No sé si tot és terriblement continuista o terriblement disruptiu. Vivim en un garbuix de tedi i excepcionalitat, i així és molt difícil escollir l'estratègia,...

L'hivern a la pell

Marc August Muntanya

És hivern i els arbres i les plantes esperen pacients el moment de tornar a brotar, tota la muntanya semblaria estar en pausa sota la...

És culpa nostra

Marc August Muntanya

"En [...] és un pescador de Sant Carles de la Ràpita. L'amor i la dedicació que hi posa fa que les matinades no siguin dures...

L'esquer del desig

Mar Vallecillos

Des de ben petita m'ha sublevat la mania de veure la vida com una complicació. No entenia els grans quan, si estàvem parlant d'un bon...

Literatura o barbàrie

Aina Garcia-Carbó

Escriure el que es pensa, pensar el que se sent, sentir el que es viu. La vida seria possible sense literatura? No, almenys des del...

Viure a pagès

Marc August Muntanya

Un veí que viu a la muntanya em va explicar que, no gaire lluny de casa seva, un home cansat de la vida urbana i...

Àrea de confort

Nicolàs Barrera

Els vells diuen que hi ha temps per a tot, als que encara creixem (al llarg o a l'ample) no ens ho sembla tant, sempre...

Maleïda distància social

Montse Santolino

"Soy utópico, porque la utopía es real, no tiene nada que ver con la quimera" Julio Anguita   Tercera columna confinada i de proximitat. Setmana a setmana,...

Comencen els nervis

Margalida Ramis

Aquestes setmanes, la presidenta Armengol ha rebut diverses cartes amb propostes o demandes per abordar la sortida de la crisi sanitària. De les que tenguem...

El sabor de saber-se fora

Nicolàs Barrera

Amargs, com les espines dels margallons, són els vostres somriures, i més àcids i fètids que el fem podrit dels conills engabiats. Més coents que...

El març que no oblidarem mai

Margalida Ramis

Abans de començar aquest article llegia el darrer que vaig escriure tot just fa un mes: El març marceja. Aquell 2 de març, amb una primavera intensa...

Al núvol

Nicolàs Barrera

El dubte és: Baix, dins, o fora. Si baix, arrecerat. Si dins, cot, aclotat, encauat. I si fora, perplex, renegat, assilvestrat. (Gràcies, Marta...)   Si després...

Ara que semblava que tot podria anar bé

Àgueda Vitòria

Voldria haver parlat d'altra cosa. De com esperàvem la primavera i amb ella el temps de moure ramats, dels dies nous que anunciarà la vinguda de...

El març marceja

Margalida Ramis

L'altre dia, un home que treballa al Viver Forestal de Menut amb qui conversàvem vers aquesta primavera precipitada, va fer servir aquest refrany del març...