Quan estàvem en ple tancament de l’edició que comenceu a fullejar esclatava l’episodi bèl·lic a la Franja de Gaza, uns fets que han focalitzat l’interès de tot el món. També, evidentment, de l’entorn lector de la Directa.
I aquí es va obrir el debat. Què havíem de fer amb el número de novembre? Quan vam plantejar la filosofia de l’edició mensual, pensàvem sempre en un espai per al periodisme de fons, que abordés grans temes que considerem estratègics, planificats amb molta antelació i amb marge per investigar-los bé, sobretot amb la secció d’obertura, “Sota Focus”. Volíem una revista, no tan marcada per l’agenda, sinó que marqués agenda. Si dedicàvem el tema de portada a un assumpte de pleníssima actualitat, del qual arriben informacions en degoteig constant, corríem el risc que el dia a dia ens passés pel damunt. Potser era millor fer-ne seguiment a través de la nostra edició digital, com ja estem fent.
Però si no en dèiem res en la nostra publicació insígnia, la revista impresa, podia fer l’efecte que ens posàvem d’esquena a una realitat que avui focalitza totes les mirades. La resolució ja l’heu constatat. Hem decidit ser-hi, no posar-nos d’esquena, reaccionar, com moltes esteu reaccionant aquests dies als carrers.
No era fàcil, és clar, obrir una escletxa entre l’allau mediàtica que encaixés amb el ritme mensual, més feixuc. Hem optat per posar el focus en l’actual poder polític de l’estat d’Israel i els interessos estratègics i econòmics que fan que moltes potències internacionals l’homologuin, malgrat el seu trànsit cap a un ideari obertament ultradretà i supremacista. Ens sembla un escenari de fons imprescindible –i poc abordat– per entendre moltes claus de l’actual esclat. Nosaltres creiem que sí, que hi hem posat el nostre gra de sorra.
