Carabassa, a la cassola i a la farmaciola

Amb l’arribada de la tardor, ens preparem per als mesos de fred, de menys hores de llum natural i d’escassetat d’alguns recursos. És temps de preparar el rebost amb les conserves dels excedents de l’esplendorós estiu i posar-se a recer, decréixer. Si hi ha algun aliment que representa aquest procés és, sens dubte, la carabassa.

Amb les propietats de la seua corfa, ens permet menjar-ne fins a la primavera i gaudir dels valors que aporta, tant nutricionals com culinaris. Però no parlem, evidentment, de la carabassa que venen al supermercat, partida per la meitat o pelada, tallada a daus i embolicada en plàstic i a un preu tres voltes superior del que val sencera, desproveïda de l’element natural que la manté intacta i envoltada d’energia fòssil.

De carabasses, hi ha de molts tipus. Les dues principals que consumim són la de torrar i la de cacauet; però també en podem trobar d’altres, com la de cabell d’àngel, que s’utilitza per a fer confitura; la d’esponja que, com el seu nom indica, s’utilitzava per a produir esponges en el medi rural i no és comestible, o la del vi, que tampoc té propietats gastronòmiques i serveix per a produir utensilis com ara instruments o cantimplores. Quant a les propietats nutricionals, podem dir que aquesta cucurbitàcia hauria d’estar directament a la nostra farmaciola, perquè, a banda de ser un aliment rehidratant, ric en fibra, vitamines i minerals, és antiinflamatori, regula el sucre en sang i ajuda a combatre les malalties respiratòries. Pel que fa als usos gastronòmics, la podem consumir de mil maneres: en cremes, torrada, en una olleta amb cigrons i manetes de porc o en sofregits, però, sobretot, la carabassa s’aprofita per a fer dolços, com per exemple, l’arrop i tallaetes, l’arnadí o els bunyols.