Un grup de cinc veïnes del barri de Benimaclet podrien quedar-se sense hort. El jutjat de primera instància número 7 de València ha ordenat el desnonament de dues parcel·les de 3.380 metres quadrats, ubicades en l’anomenat Espai Verd de Benimaclet, una zona d’horta batejada amb aquest nom en referència a l’emblemàtic edifici que dona la benvinguda al barri des de la ronda sud. Es tracta de la primera ordre judicial que permetria a la propietària dels terrenys, la constructora Metrovacesa —controlada pel Banc Santander i BBVA—, recuperar-ne una part per executar el Programa d’Actuació Integrada (PAI) de Benimaclet, a través del qual pretén alçar una muralla de 1.345 habitatges de fins a 20 altures entre la ciutat i l’horta.
Després de tres dècades de batalla judicial contra l’Ajuntament de València i les empreses interessades a urbanitzar els terrenys de l’est de Benimaclet, el jutjat havia desestimat la paralització del llançament i l’havia fixat per a aquest dimarts, 14 de novembre, a les onze menys quart del matí. Però, finalment, el mateix dimarts ha ajornat el desnonament sense nova data. Marc, un dels portaveus de Cuidem Benimaclet, assemblea veïnal sorgida en 2018 per impedir qualsevol “edificació especuladora” en la zona del PAI, considera que es tracta “d’un toc d’atenció”. “Anuncia un període de desnonaments en cadena per tal d’executar el projecte, tot i que encara no compta amb les llicències i permisos necessaris”, adverteix.
Marc, un dels portaveus de Cuidem Benimaclet, considera que es tracta “d’un toc d’atenció que anuncia un període de desnonaments en cadena per tal d’executar el projecte, tot i que encara no compta amb les llicències i permisos necessaris”
Des de l’any 2000 que no s’ordenava cap desnonament dels horts de Benimaclet. Llavors, el motiu va ser la construcció de la ronda nord, que va suposar la destrucció d’alqueries i horta productiva, així com l’expulsió de famílies amb un model de vida arrelat a la terra. El PAI de Benimaclet s’emmarca en el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de València. Aprovada en 1988, la norma classificava com a urbanitzables bona part dels terrenys que envoltaven la ciutat, malgrat que la major part era encara horta productiva interconnectada mitjançant camps, camins rurals o séquies. En 1992, l’exalcaldessa Rita Barberà (PP) aprovà el PAI i signà un conveni urbanístic amb les mercantils Edival, Covasa i Urbem per a la redacció del projecte d’urbanització, el qual s’hauria d’executar durant un termini de màxim quatre anys.
El temps ha anat passant i cap constructora ha aconseguit urbanitzar, siga per desavinences amb l’administració, canvis d’urbanitzadora, demandes judicials contra presumptes irregularitats i la destrucció del territori o el mateix esclat de la bombolla immobiliària en l’any 2008. Algunes propietàries, a causa de la crisi, van haver de cedir als interessos de les promotores i els bancs, especialment el BBVA, i van vendre els terrenys, mentre que altres, encara hui dia, lluiten per preservar l’actual paisatge periurbà, “l’únic capaç d’assolir una transició orgànica entre la ciutat i l’horta”, defensa l’assemblea veïnal a través d’una nota de premsa.
Rosa Monfort és una de les veïnes que podria perdre el que durant vint anys ha estat el seu hort i refugi. L’antic propietari li va cedir els terrenys davant la manca de relleu generacional en la seua família, i Rosa va decidir plantar tota mena d’arbres fruiters, com llimoners, tarongers, magraners o nespros. “Era el més fàcil de treballar ací, on no tenim massa aigua”, argumenta. Alhora, l’hort s’ha convertit en un espai de trobada amb les seues amigues, que acudeixen per assajar obres de teatre. “Sempre dic que és el meu gimnàs particular —riu—, un lloc on estar a la natura, tot i viure a la capital”.
Rosa ha testimoniat la marxa d’altres veïnes que conreaven les dues parcel·les ara amenaçades. “Moltes —confessa— no volien tenir problemes amb Metrovacesa”. A parer seu i de Cuidem Benimaclet, els quatre incendis “provocats” que hi ha hagut en el darrer any haurien format part de l’estratègia de la constructora per atemorir-les i que abandonaren els terrenys. “És sospitós que ocórrega en vies d’un procés judicial obert”, incideix Marc. Amb tot, mantenen un raig d’esperança i creuen que s’aconseguirà aturar les màquines.
Segons les dades facilitades per Cuidem Benimaclet, durant les tres últimes dècades, s’han recuperat de l’abandó, el fem i les runes més de 40.000 metres quadrats
Segons les dades facilitades per Cuidem Benimaclet, durant les tres últimes dècades, s’han recuperat de l’abandó, el fem i les runes més de 40.000 metres quadrats. Una gran diversitat d’espais veïnals i autogestionats han aflorat en els terrenys afectats per tal de dotar-los d’usos que puguen cobrir les necessitats del barri. Més de 500 horts, espais verds per a la xicalla, 7.500 metres quadrats de jardins, aparcaments comunitaris amb capacitat per a 300 automòbils i, fins i tot, un centre social, el CSOA l’Horta, són alguns dels exemples que demostren que una alternativa al PAI és possible. “Cal continuar treballant i cuidant tant aquesta part com la resta del barri” i “dur a terme una alternativa que respecte el treball fet per les veïnes”, reblen en la nota de premsa.
Fruit d’un procés de participació veïnal, el passat gener de 2023, Cuidem Benimaclet va presentar el seu projecte per als terrenys del PAI. Sota el títol “Ara, Benimaclet”, l’alternativa defensa la desclassificació dels terrenys i un model de barri “feminista, ecologista i anticapitalista”. “És totalment viable, legalment i urbanísticament, alhora que coherent amb el context social, urbà i paisatgístic del barri”, es llegeix en l’informe de presentació i explicació del pla. Però, no sembla convèncer l’Ajuntament de València, amb interessos ben diferents.
La regidoria d’Urbanisme de l’anterior govern, en mans del PSPV, va impulsar una reforma del projecte de Metrovacesa que en cap cas suposava la desclassificació dels terrenys, sinó només una rebaixa de l’altura dels edificis i la reducció del parc d’habitatges, de 1.345 a 1.000, augmentant així el sòl terciari. L’arribada del PP i Vox al consistori no ha suposat cap canvi de rumb. El passat setembre, l’actual regidor d’Urbanisme i Habitatge, Juan Giner (PP), va anunciar que PP, Vox i PSPV acordaven continuar amb la tramitació del PAI, complint amb el pla que en la legislatura anterior havien defensat els socialistes.
