Vicent Andrés Estellés naixia un 4 de setembre de 1924 a Burjassot, l’Horta Nord. Naixia en una família obrera, treballadors de forns de pa, en un poble que vivia mirant a l’horta i a la ciutat de València. I des d’aquell poble, molt més menut que l’actual ciutat dormitori, va créixer el que anys després es convertiria en un dels poetes més universals de la literatura catalana. Musicat, llegit, reivindicat i vindicat. Estudiat, repudiat, amenaçat.
Estellés va escriure als seus poemes allò que va viure: la pobresa, la fam, l’amor i l’erotisme, dels fills, de la dona, del país. I ho va fer en el seu català, a la manera de Burjassot. I també va escriure els seus anhels, els seus somnis individuals i col·lectius.
En un país normal el 2024 seria un gran any institucional: el centenari del naixement del poeta del poble seria motiu de gran celebració. No ho serà al País Valencià. O no ho serà institucionalment perquè des de la base, des del col·lectiu, des de l’associacionisme i des de la societat civil Estellés serà celebrat, llegit i vindicat.
En un país normal el 2024 seria un gran any institucional: el centenari del naixement del poeta del poble seria motiu de gran celebració. No ho serà al País Valencià
No podria ser d’altra manera. Estellés serà celebrat pel poble. Pel poble que ha assumit la paraula viva i amarga. Pel poble que es rebel·la, que llaura la terra, que no creu en Borbons, que tan sols té la força del seu treball i la seua dignitat. Un poble que parla una llengua maltractada, però que resisteix embats. Un poble que balla, riu i canta. Un poble que recitarà els poemes del burjassoter arreu dels Països Catalans.
Celebrar Estellés i fer-ho de la mà d’iniciatives populars és donar sentit a la seua poesia, als seus cants col·lectius. Potser ens delaten, potser riuran, però si hi ha un acte d’amor, com deia Montserrat Roig, aquest és la memòria. I la memòria l’escrivim entre tots i totes nosaltres.
Estellés serà celebrat pel poble. Pel poble que ha assumit la paraula viva i amarga. Pel poble que es rebel·la, que llaura la terra
El col·lectiu Profund Estellés, una plataforma nascuda en defensa de la desapareguda Fundació Estellés i que reclama una Fundació, així com una Càtedra i un Centre d’Estudis a Burjassot, ha fet un comunicat demanant que se celebre el centenari del naixement del poeta des de la societat civil utilitzant un logo propi i sumant-se a una pàgina web on apareixerà tot allò que es faça en record de VAE. No puc imaginar-me un millor homenatge que este. El de tot de gent sumant-se a una iniciativa popular, al marge d’unes institucions que menyspreen la nostra llengua i els nostres escriptors i escriptores. Un homenatge en col·lectiu i col·laboratiu que ens celebre com a poble.
Així que si estàs llegint esta columna i formes part d’algun col·lectiu o un ateneu: organitzeu un acte per l’any Estellés. Feu un recital, un sopar homenatge, una presentació de llibres, un videofòrum, un concert… Si estàs llegint esta columna i vols vindicar Estellés: llig la seua obra, comparteix-la, celebra-la. I, sobretot, assumeix la veu del nostre poble, una veu rebel, compromesa, popular.
Celebrem-nos. Gaudim-nos. És tot el que tenim i és un tresor que ells mai tindran.
