Un mòbil enregistrant en el lloc i moment oportú ha capgirat una història que podria haver acabat amb un altre manifestant condemnat a presó. Els fets es remunten al 16 de desembre de 2019, durant un dels desnonaments que s’executen cada dia a la ciutat de Barcelona. Un antiavalots de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra va envestir sense cap raó aparent, un veí i militant del Sindicat d’Habitatge del Raval, Pere Terrón. L’agressió va passar quan un cordó policial envoltava un grup de manifestants que s’oposava a l’ordre de desallotjament de l’antiga seu del Sindicat de l’Habitatge de l’Eixample Dreta, al carrer de Roger de Flor 90.
El mosso d’esquadra Joan O. S., que aquest dimarts 28 de novembre s’ha assegut al banc dels acusats, no duia el preceptiu número operatiu policial a la part posterior de l’uniforme i tampoc els velcros amb la insígnia identificativa de la Brigada Mòbil a les espatlles. En un primer moment, el policia, per justificar el placatge i la detenció arbitrària del manifestant, va assegurar que Terrón l’havia agredit, però les imatges el van desmentir i la Secció Setena de l’Audiència de Barcelona va arxivar la causa per un presumpte delicte d’atemptat.
La Fiscalia de Barcelona, que en un principi havia donat veracitat a la versió policial, va canviar de posició forçada per la contundència de la prova videogràfica
En paral·lel, l’organització antirepressiva Alerta Solidària, va interposar una querella contra el policia pels presumptes delictes de detenció il·legal, falsedat en document públic i delicte contra la integritat moral. La Fiscalia de Barcelona, que en un principi havia donat veracitat a la versió policial, va canviar de posició forçada per la contundència de la prova videogràfica. La Secció Segona de l’Audiència de Barcelona va entomar la nova causa i va fixar la data de la vista oral. Segons ha pogut saber la Directa, el policia agressor fa cinc anys va aconseguir el cinturó negre de karate en un gimnàs del barri del Verdum de Barcelona.
Per a Martí Majoral, portaveu d’Alerta Solidària, l’existència del vídeo “és la clau” per absoldre Terrón i, alhora, obrir l’acusació contra el mosso d’esquadra. “Sense la gravació, l’activista segurament hauria estat condemnat per la versió d’uns policies —el que va dur a terme la detenció, però també la dels seus companys que ratificaven l’atestat— que descrivien un clima d’hostilitat inexistent en aquella concentració en què la Brimo va actuar”, explica Majoral.
“Quan hi ha un cert dubte, la Fiscalia es posa sempre al costat de la policia, i amb bel·ligerància contra les manifestants”, denuncia el portaveu d’Alerta Solidària, Martí Majoral
L’antiavalots afronta una petició de sis mesos i setze dies de pena-multa (a raó de 12 euros diaris) i la inhabilitació absoluta durant vuit anys per exercir qualsevol funció en els cossos i forces de seguretat de l’Estat, policies autonòmiques o locals. A la pràctica, pot quedar expulsat del cos de Mossos d’Esquadra. La fiscalia s’ha sumat a la petició de penes d’Alerta Solidària, un fet poc habitual segons adverteix el seu portaveu. “Només quan tenim imatges i testimonis la Fiscalia es posa del nostre costat; quan hi ha un cert dubte, es posa sempre al costat de la policia, i amb bel·ligerància contra les manifestants”, remarca. En aquest cas, a més, la condemna pot anar acompanyada d’una indemnització de 5.175 euros per a la víctima, per les lesions patides i pel dany moral “derivat de la il·lícita detenció i privació de llibertat”.
Majoral reflexiona que cada vegada més gent utilitza els mòbils per gravar actuacions policials, cosa que està suposant “un fre perquè els Mossos no se sentin amb impunitat”. “Ens reconforta perquè les solucions no venen del Departament d’Interior, sinó de la gent i de l’organització popular”, valora el portaveu d’Alerta Solidària.
Durant la vista oral, que s’ha allargat més de tres hores, l’agent ha justificat la seva actuació assegurant que “vaig percebre un cop”. Tot i així, l’antiavalot ha ingressat la responsabilitat civil sol·licitada per la víctima abans d’entrar a la sala, com a mostra de bona voluntat de cara al tribunal en previsió que sigui declarat culpable dels fets. El judici ha quedat vist per a sentència, que es preveu que es faci pública en un mes.
