Just fa un any les veïnes de Tapioles 15, al barri de Poble-sec de Barcelona, explicaven com el fons d’inversió Second House les havia avisat de la compra del seu edifici amb la intenció de rehabilitar i vendre’ls un a un.
Un any més tard, al carrer Cortines 10, les veïnes s’han trobat de cop en una situació similar: l’edifici, amb un local i 16 habitatges dels quals hi ha només queden cinc ocupats, ha passat a mans d’aquesta empresa. Una empresa que forma part de l’entramat Renta Corporación de la família dels Hernández de Cabanyes amb un historial de compravenda de finques senceres a la ciutat, però també residències de gent gran o aparcaments. Una empresa que, ara, com han explicat en roda de premsa al carrer de les Basses de Sant Pere, en un punt on setmanalment es viuen desnonaments, “es nega a renovar els seus contractes de lloguer i no està complint amb la llei que l’obliga a oferir lloguer social a les famílies que tenen el certificat de vulnerabilitat”.
Davant el risc, els dos edificis s’han aliat i s’han organitzat amb el Sindicat de Llogateres, el Sindicat d’Habitatge de Casc Antic i el Sindicat de Barri del Poble Sec. Així, com han dit, després de mesos de negociacions que no avancen i que la propietat negui la interlocució dels sindicats i no compleixi amb els compromisos assolits, han decidit tornar a l’acció i la denúncia pública.
Second House és un fons d’inversió que va néixer l’any 1994 i centra la seva activitat en llars de luxe situades a les àrees residencials més cèntriques o de major prestigi de Barcelona i l’àrea metropolitana. Aquesta empresa forma part de Renta Corporación que al seu web presumeix de ‘rehabilitar el llegat arquitectònic i urbanístic de Barcelona i Madrid’. Afegeixen que, amb més de 30 anys d’història, han “establert un model de negoci diferencial basat en la creació de valor en les operacions immobiliàries realitzades, amb la principal missió de satisfer les necessitats dels nostres clients”.
Compravenda d’immobles a través d’empreses com Secong House o socimis com Vivenio, accionistes a The District, on van participar cunyats i nebots de la propietària del bloc de Cortines 10, i també propietaris de la Fundació Soñar Despierto. Amb tot, no és la primera ni la segona vegada que el Sindicat de Llogateres i altres sindicats de la ciutat es troben amb aquesta empresa o la seva corporació. L’any 2022, Renta Corporación ja va ser la part contrària a una negociació col·lectiva amb el Sindicat de Llogateres a causa d’un conflicte similar i que va acabar amb diversos acords de pròrroga, condonació, renovació o compra a preu baix dels contractes que finalitzaven al bloc de C/Camèlies, 75.
Més casos alerten al Sindicat de Llogateres
Guillem Jové, del Sindicat de Llogateres, ha denunciat que fa just 30 anys que especulen amb tot i sense límit. I és que al cas de Tapioles o Cortines també se suma el de Riereta, que duen resistint ja fora de contracte des del 2020 al seu bloc, o el de Bacardí que just està en una primera fase del procés de compra.”A Renta Corporación no els importa fer fora gent i trepitjar sistemàticament els drets de la població, però no és només un conflicte d’unes veïnes davant una empresa i cada cop hi ha més blocs que entenen que la lluita va més enllà d’elles”, ha denunciat Jové. En aquesta línia, des del Sindicat estan contactant amb veïnes d’edificis que Second House està comprant o està mostrant interès en comprar i continuar unint casos per reforçar les possibilitats de negociació.
Cristina, de Cortines 10, explica que l’empresa va insistir que les veïnes tindrien opció a lloguer social, però que tot i haver enviat a través dels sindicats tota la documentació, no els hi han ofert res i, en algun cas, els han demanat les claus i tot. “El seu argument és que no es demostra prou bé que les persones són vulnerables… Els informes de serveis socials no són suficients per Hernández de Cabanyes?”, es pregunta mentre denuncia que sigui l’empresa qui s’atribueix el dret a decidir qui és vulnerable i qui no. A més, explica, mentre al principi estaven disposats a pagar un lloguer assequible, no es van trobar amb aquesta possibilitat quan Second House els hi va comunicar que la llei estava canviant i no volien aplicar la limitació de preus per no estar aquesta encara en vigor. Entre aquestes converses, i ja amb l’estela de la lluita de Tapioles 15, mentre l’empresa insisteix que no és “com les altres”, les veïnes demanen que no es comporti com a tal.
A Tapioles, hi viuen 23 persones actualment repartides en onze dels quinze habitatges que té l’edifici, algunes des de fa 50 anys. Isidora, veïna de la finca, explica que el primer contacte amb l’empresa va ser una conversa on aquesta els deia que no es preocupessin, que no deixarien ningú al carrer. Un temps després, van començar a expirar els contractes de lloguer, van eliminar algunes renovacions automàtiques de les rendes antigues i en altres van negar lloguers socials o indefinits. “Vam tenir clar que res del que diguessin era cert i que ens havíem d’organitzar”, diu i denuncia que aquest tipus d’empreses compren finques, arreglen desperfectes, posen ascensor i els venen individualment alhora que guanyen molts beneficis a canvi de l’expulsió de veïnes. I és que aquest cas es tracta d’una finca situada en un barri que, segons el Sindicat de Llogateres, està vivint un procés de gentrificació amb els canvis que s’estan aplicant a les tres xemeneies amb la intenció d’anar a captar treballadors amb un alt poder adquisitiu i que, conseqüentment, augmentaran els lloguers de la zona.
Al final de la roda de premsa, també ha intervingut Diana, veïna de Riereta, una finca del Raval gestionada per Vivenio, la socimi de Renta Corporación, en la qual cinc veïnes encara resisteixen a la seva expulsió.
Les veïnes de Tapioles i Cortines, elSindicat d’Habitatge de Casc Antic, del Sindicat de Barri del Poble Sec i del Sindicat de Llogateres, però també tots aquells edificis amb els que ja s’estan posant en contacte i vulguin unir-se a la lluita continuaran treballant contra els intents de Second House d’expulsar-les de casa.
