“Enfront dels polítics de sempre i els seus pactes entre bastidors, armarem una gran coalició de patriotes, de famílies, d’agricultors i ramaders asfixiats per la burocràcia, de pescadors farts de quotes, de joves que es neguen a emigrar”. Aquestes paraules són de Santiago Abascal, líder del principal partit d’extrema dreta amb representació al Congrés espanyol, Vox, en un míting preelectoral a Santiago de Compostel·la.
Amb els comicis autonòmics gallecs de fons, el suport del partit d’Abascal a l’onada de mobilitzacions del sector agrari i ramader, no ha estranyat a ningú. L’estratègia de consolidar el vot conservador en les àrees rurals, històricament vinculades al Partit Popular (PP) en àmplies zones de l’Estat espanyol, forma part de l’agenda compartida per les aliances de l’extrema dreta europea. Vox, que ha col·locat caçadors o, fins i tot torers en les llistes electorals, com el franquista Vicente Barrera, Vicepresident de la Generalitat Valenciana i conseller de Cultura; ha assumit les carteres d’Agricultura i Ramaderia en els governs autonòmics d’Aragó, Castella i Lleó i el País Valencià, per reforçar el seu lideratge al món agrari.
El vot rural, en l’agenda de l’extrema dreta europea
En el cas de l’extrema dreta espanyola, el màxim exponent per dirigir aquesta batalla cultural és el falangista i eurodiputat Jorge Buxadé, qui lidera la política en aquesta matèria des de Brussel·les. De fet, de la mà de Buxadé, per tal de marcar el rumb polític i coincidint amb les setmanes de mobilitzacions del sector agrícola, es va organitzar una reunió amb el comissari d’Agricultura de la UE, del grup ultradretà Justícia i Llei (grup de Vox), Janusz Wojciechowsk, juntament amb els consellers de Castella i Lleó, Gerardo Dueñas; d’Aragó, Ángel Samper; del País Valencià, José Luis Aguirre; i d’Extremadura, Nacho Higuero; així com representants i portaveus d’organitzacions del sector com ASAJA, COAG, Cooperatives Agroalimentàries i COPA-COGECA.
Partits d’extrema dreta com Reagrupació Nacional o Alternativa per Alemanya també s’han sumat a la caça del vot rural, participant en mobilitzacions, cridant a fer disturbis i promovent un discurs negacionista contra l’Agenda 2030 i el Pacte Verd Europeu
Les tractorades, els talls d’autovies i l’entrada dels llauradors i ramaders a les grans ciutats com a símbol de la revolta agrària i ramadera s’han estès com una taca d’oli per molts països d’Europa, erigint-se en un dels temes claus en l’agenda de la Unió Europea amb unes eleccions continentals el pròxim mes de juny. Segons va detallar el darrer sondeig realitzat pel think thank Consell Europeu de Relacions Exteriors (ECFR, per les seues sigles en anglès), la dicotomia entre clima i migracions es convertirà en la nova clivella (punt clau) política del futur. Partits d’extrema dreta com Reagrupació Nacional, liderat per Marine Le Pen, o Alternativa per Alemanya (AFD), també s’han sumat a la caça del vot rural, participant en mobilitzacions, cridant a fer disturbis i promovent un discurs negacionista, contra l’Agenda 2030 i el Pacte Verd Europeu.
Patricia Dopazo, coordinadora de la Revista Sobirania Alimentària, argumenta que en aquest punt “l’agroindústria ha jugat el seu lobby i s’aprofita de que aquestes mobilitzacions incorporen, dins de les reclamacions, la derogació del pacte verd i que no es limite l’ús de pesticides”.
Les mobilitzacions agraries, una revolta justa
Els motius de les protestes, tal com denúncia Carles Peris, secretari general de la Unió de Llauradors i Ramaders, són diversos, però sí que n’hi ha consens en la majoria dels punts. Protesten contra els elevats costos de producció, el gran desequilibri de preus en origen i destí, l’excessiva burocràcia o la competència deslleial que exerceixen les importacions d’aliments produïts en països amb condicions laborals més precàries i requisits mediambientals i sanitaris més laxos.
Entre les reivindicacions del camp hi ha hagut consens en assenyalar la competència deslleial de tercers països. “Les reclamacions històriques de la sobirania alimentària també inclouen aquesta demanda, però dins de l’exigència de reconduir les polítiques liberals que ho fan possible i que, privilegiant als països del nord, han ofegat les economies rurals de multitud de territoris del sud global”, destaca Dopazo. I postil·la: “per a l’extrema dreta és una oportunitat per a marcar un discurs xenòfob i ultranacionalista”.
El secretari general de la Unió de Llauradors i Ramaders raona que aquests grupuscles treballen per la desunió del sector, per desestabilitzar-lo i per “portar-se una part del sector agrari al seu discurs extremat”
Si bé és cert que, tal com denúncia Peris, el sector agrari està carregat de raons per estar “indignat”, també ho és que l’extrema dreta tracta d’aprofitar la situació per a “fer la seua pròpia campanya”, assevera. “Estic convençut que, majoritàriament, les persones es mobilitzen en defensa de la seua explotació agrària, el camp i la ramaderia. Igual que la nostra organització està 365 dies a l’any treballant en la defensa dels nostres sectors, en tindre propostes i interlocució en l’administració i millorar la situació”, postil·la Peris. El secretari general de la Unió de Llauradors i Ramaders raona que aquests grupuscles treballen per la desunió del sector, desestabilitzar-lo i “portar-se una part del sector agrari al seu discurs extremat”. I conclou: ” És on s’ha de ser crític, però cal separar-ho molt bé del que és una majoria de gent que està eixint al carrer a defensar els seus interessos. Pot passar que, lamentablement, es desvirtualitze molt la mobilització agrària si no som capaços de destapar-los”.
En aquest sentit, Dopazo, reflexiona: “l’extrema dreta tracta d’instrumentalitzar qualsevol conflicte social, no només en l’àmbit del camp i l’agricultura. S’alimenta del descontentament, de simplificar les causes de les crisis, de polaritzar”. Segons Dopazo, trobem diferències evidents entre territoris, en funció de multitud de factors. “La pagesia està enfadada, cansada per molts motius i justificats. En aquesta situació, caldria afegir la crítica cap als sindicats, ja que hi ha agricultors que no se senten representats, un escenari que l’extrema dreta sap aprofitar per a organitzar altres mobilitzacions i crear cert caos”, subratlla Dopazo.
Una minoria amplificada per la ‘fatxasfera’
Per a Julían Macías, director de Pandemia Digital, observatori contra la desinformació, “la principal via d’organització d’aquestes mobilitzacions són els grups de WhatsApp, en grau més baix grups de telegram, i les xarxes socials”. En els darrers temps, han aflorat múltiples entitats i plataformes que han tractat de cercar més protagonisme, al marge de les convocatòries dels sindicats. Paral·lelament, a través del sindicat Solidaridad o l’associació Nostra Terra, impulsada pel mateix Buxadé, Vox ha aglutinat seguidors i dirigit accions propagandístiques, com la darrera en la seu de la UE a Madrid, on es van gravar fent un vídeo amb una pancarta contra l’Agenda 2030.
Fins al moment, com a organització no sindical, a les protestes del món agrari, destaca la plataforma SOS Rural, on la mateixa web és propietat d’Alma Rural i la seu està situada a Madrid. Segons explica Macías, la plataforma Alma Rural “es manifestaven amb diputats de Vox i els sectors que aconseguia aglutinar, per això ràpidament se’ls va associar al partit i es va crear SOS Rural”. Anteriorment, aquesta organització estava presidida per Victor Viciedo, qui fins fa no res participava en actes de Vox, presentant-se com a president de l’Associació Agricultors Independents Valencians i l’Associació de Llauradors Independents de Vila-real (ALIV). A més, Viciedo també va estar present en un acte conjunt entre l’organització neofeixista Valentia Forum i el programa radiofònic del partit neonazi Democracia Nacional, ‘Aquí la Voz de Europa’ al Casal Romeu, situat al barri d’Orriols (València). L’acte, anomenat “La doble traïció europea”, va servir-li per a exposar la seua crítica als punts de l’Agenda 2030, que “destrueixen el camp”.
El col·lectiu que ha copsat l’atenció mediàtica aquestes setmanes és la Plataforma 6F, que segueix la narrativa de l’extrema dreta i situa els problemes del camp rural en “l’agenda globalista 2030 i el Pacte Verd fixat per la UE”
Exposa Macías, qui va analitzar les convocatòries d’aquesta plataforma, la visibilitat que els va atorgar mitjans de comunicació com el programa d’Iker Jimenez, Cuarto Milenio, al canal de televisió Cuatro, o La Sexta per difondre les seues mobilitzacions: “En les diferents manifestacions, la gent eixia a parlar bàsicament contra la Agenda 2030, contra la plandemia, els chemtrails… era molt negacionista i no anaven a l’arrel dels problemes”. En l’actualitat, aquesta plataforma s’ha renovat amb Natalia Corbarán Mateo, qui és CEO de la fundació Ingenio –una organització que engloba cooperatives i empreses del camp de Cartagena, segons la seua descripció- la qual també han decidit obrir la seu nacional a Madrid per “influir políticament”.
Tanmateix, la plataforma que ha copsat l’atenció mediàtica aquestes setmanes, d’on ara formaria part Viciedo, és la Plataforma 6F. Aquesta plataforma es va organitzar a través de canals de WhatsApp, al caliu de les protestes europees, on van distribuir els punts programàtics mitjançant el Manifiesto Agrupación Nacional de Agricultores y Ganaderos del Sector Primario 602/2024. En aquest text podem trobar la narrativa de l’extrema dreta, on situa els problemes del camp rural en “l’agenda globalista 2030 i el Pacte Verd fixat per la UE”, i exigeix la derogació de la llei 7/21 de canvi climàtic i transició energètica, així com de la Llei de protecció dels drets i benestar dels animals, entre altres punts.
El passat dissabte 10 de febrer, la Plataforma 6F va organitzar una trobada de la “societat civil”, en l’esplanada del recinte esportiu del Wanda Metropolitano, ubicat a Madrid, liderada per la valenciana i exmilitant de Vox Lola Guzman, qui coincideix amb Viciedo en l’associació ALIV. Guzman, després de cabrejar-se amb la cúpula del partit, i alineada en l’òrbita del falangista Ortega Smith, va marxar al partit nacional negacionista Reset. Al seu torn, també va estar present en les mobilitzacions de dreta i extrema dreta davant de la seu federal del PSOE a Ferraz, Madrid. Amb publicacions negacionistes, antivacunes i franquistes en el seu perfil, ha saltat als mitjans després de la seua darrera polèmica: “Criminals, si aixequeu la porra contra un espanyol, us les veureu… us va matar poc l’ETA, fills de puta”, va etzibar a agents del Cos Nacional de Policia (CNP). L’acte va acabar amb càrregues i enfrontaments amb la Policia Nacional Espanyola.
Crida l’atenció que en aquesta trobada, lluny de reunir activistes del sector agrari, Guzman –qui no exerceix ni com a agricultora ni com a ramadera– es trobara acompanyada d’Alvise Pérez, agitador de la caverna digital i propagador de notícies falses; Vito Quiles, qui ha assumit ser portaveu de la plataforma i és reporter al grup comunicatiu d’extrema dreta EDATV, dirigit per Javier Negre; i Ricardo Ferris, ex cap de la Policia Nacional de València, qui va equiparar immigració i delinqüència en un acte de Vox, actualment investigat per delicte d’odi. A més, Ferris ha impartit classes en l’acadèmia de Jose Luis Roberto, líder històric del partit neofeixista España2000, segons va confirmar el mateix Roberto al periòdic Levante-EMV.
“L’objectiu és reorientar els problemes del camp i dirigir-los contra el govern i l’agenda 2030. Aquests grups estan intentant fer accions contra el govern, quan realment les polítiques agràries les decideix la dreta a Europa”, conclou Julían Macías
A més a més, una altra cara visible ha sigut el portaveu de la Plataforma Nacional per la Defensa del Transport, Manuel Hernández – qui tampoc exerceix com a transportista-, vinculada a l’entorn Vox. En aquesta reunió als afores del Wanda Metropolitano es va decidir a ma alçada secundar una vaga indefinida, escenificant la unió dels dos sectors. No obstant això, aquesta plataforma va desconvocar la parada patronal l’endemà. Segons explica Macías, no és la primera vegada que la plataforma dirigida per Hernández intenta sense èxit aturar el sector.
Per altra banda, destaca el portaveu jurídic, l’advocat i empresari Xavier Da Pena Gutiérrez. Da Pena va presumir de desemborsar 40.000 euros per sufragar l’acció propagandística de la lona de Desokupa durant la campanya electoral a Madrid. Aquesta empresa de desallotjaments extrajudicials formada per neonazis ha estat condemnada pels seus mètodes. A banda, Da Pena també ha exercit com a advocat de Vito Quiles i, des del seu bufet advocats DP, ofereixen cobertura legal als activistes de la plataforma 6F. Da Pena, s’ha anat fent un nom en l’anomenada caverna digital, pel seu activisme ultra en les xarxes i per defendre a l’agressor de l’actual ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, Oscar Puente.
Altres figures destacables de la plataforma 6F vinculades directament amb la formació VOX són Diego Conesa, portaveu en VOX Cartagena, i Joaquín Cortés, candidat al senat per Còrdova, que va sortir en TVE presentat com a agricultor en un tall que va compartir Santiago Abascal a les xarxes socials. “Si et fixes en les xarxes de Vox, donen suport a les manifestacions sempre amb l’etiqueta #StopAgenda20230, i aquest és l’objectiu, no mirar als de dalt i mirar al no-res”. Els intents de capitalitzar les protestes del camp per part de l’extrema dreta encara són més extensos. Des d’organitzacions ultraortodoxes i trànsfobes com HazteOir, Daniel Esteve, cap de Desokupa, Democracia Nacional o Hacer Nacion també han compartit o donat suport a les mobilitzacions d’aquest sector. “L’objectiu és reorientar els problemes del camp i dirigir-los contra el govern i l’agenda 2030. Aquests grups estan intentant que es parle de manifestar-se a Ferraz o de fer accions contra el govern, quan realment les polítiques agràries es decideixen a Europa, i és la dreta qui decideix el que es vota a Europa”, conclou Macias.
