Reclamen “tancar l’aixeta al turisme” i així ho fan fet, simbòlicament, tallant l’aigua al consorci de Turisme de Barcelona, l’organisme publicoprivat —impulsat per l’Ajuntament, la Cambra de Comerç i la Fundació Barcelona Promoció— dedicat a promoure la ciutat com a destinació turística internacional. Una seixantena d’activistes ecologistes i veïnals, vinculades a la campanya D’on no n’hi ha no en raja, han fet l’acció aquesta tarda i han fet sentir a la porta del consorci que exigeixen mesures “urgents” i restriccions “més severes pel turisme i altres sectors econòmics no essencials”.
“A Catalunya hi ha una gran sobreexplotació dels rius i aqüífers, actualment es consumeix un 30% més de l’aigua que tenim, i és molt greu que, malgrat que molts sectors econòmics tinguin restriccions, el turisme sigui intocable, sense restriccions i amb projectes damunt la taula com la Copa Amèrica, la nova terminal de creuers del port o l’ampliació de l’aeroport, que pretenen fer créixer encara més el nombre de turistes que venen anualment a Barcelona i al conjunt del país”, denuncia Josep Sabaté, activista de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, una de les impulsores de la campanya #NoEnRaja.
Denuncien que, en emergència per sequera, encara s’equipari el consum d’aigua vinculat a l’activitat econòmica d’hotels i altres establiments turístics al consum que fan les llars. En ambdós casos entren dins de la mateixa bossa, la d’ús urbà i domèstic.
“Els hotels no tenen més limitacions que un habitatge, malgrat sabem que un turista pot arribar a consumir cinc vegades més que la mitjana dels veïns i veïnes”, denuncien des de la campanya #NoEnRaja
Entitats ecologistes i veïnals exigeixen que l’activitat turística tingui limitacions específiques en l’ús de l’aigua, com les que s’han aplicat a altres activitats econòmiques. L’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT), Zeroport, No Copa Amèrica, Stop Creuers i Aigua és Vida, són algunes de les organitzacions que ho reclamen.
Mentre que el pla de sequera, en fase d’emergència, inclou una reducció del 80% de la demanda d’aigua per a usos agrícoles, d’un 50% en la ramaderia i d’un 25% a la indústria, fins ara, les limitacions pels hotels són les generals dels municipis en emergència per sequera, establertes per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i que cada ajuntament ha de vetllar per garantir.
Es tracta de no superar els 200 litres per habitant i dia, i la prohibició d’omplir piscines. Una limitació que l’empresariat del sector turístic ja ha expressat que considera inassumible i davant la qual busquen alternatives, com és proveir-se de dessalinitzadores privades.
“Els hotels no tenen més limitacions que un habitatge malgrat sabem que un turista pot arribar a consumir cinc vegades més que la mitjana dels veïns i veïnes i, a més, el Gremi d’Hotelers estudia saltar-se la prohibició d’emplenar piscines llogant una dessaladora per a les 150 que hi ha a la ciutat, amb una connivència inacceptable entre poder polític i sectors econòmics, especialment amb l’actual govern de Jaume Collboni”, denuncia Sabaté.
La Cambra de Comerç de Barcelona reclama “portar a terme el màxim d’actuacions per generar de forma urgent recursos d’aigua addicionals”
Des de la campanya, insisteixen en la necessitat de comptabilitzar el consum d’aigua del sector turístic de forma diferenciada i incloure mesures específiques obligatòries pels hotels dins l’ordenança per a l’aprofitament d’aigües grises de Barcelona. També, demanen la creació d’un registre públic dels hotels amb mesures d’estalvi i reaprofitaments, i que s’asseguri que la subvenció al turisme —de prop de 13 milions d’euros— del Govern per reduir el consum d’aigua al sector estigui vinculada a “resultats fiscalitzables”.
Més de la meitat (53%) de les places turístiques de Catalunya es troben en regions en emergència per sequera i, en el cas del sector hoteler específicament, són prop de set de cada deu (68%). Són dades de l’informe De la sequera a la transició hídrica, presentat aquest matí per la Cambra de Comerç de Barcelona. Sobre l’exposició dels sectors econòmics a la sequera, la patronal conclou que “l’exposició del sector turístic català a les actuals restriccions és molt alta”. Lluny d’acceptar la reducció de la demanda d’aigua, en un escenari d’escassetat, la Cambra de Comerç de Barcelona reclama “portar a terme el màxim d’actuacions per generar de forma urgent recursos d’aigua addicionals”.
Augmentar l’aigua disponible, l’agenda de la patronal
Entre les mesures que la patronal proposa activar, hi ha la interconnexió de les xarxes del Consorci d’Aigües de Tarragona i el sistema Ter-Llobregat. Avui s’hi ha referit com a “indispensable” i preferible a l’arribada d’aigua en vaixells, la mesura que ara mateix està damunt la taula de la Generalitat. Se suma així a Foment del Treball i altres organitzacions empresarials que ja han posat en alerta la Plataforma en Defensa de l’Ebre. El moviment es troba en plena reactivació per oposar-se a un transvasament d’aigua de l’Ebre cap a Barcelona, si la pressió arriba a fer saltar la proposta de l’agenda empresarial a l’agenda política d’un pròxim govern.
Altres actuacions públiques que la Cambra de Comerç demana per ampliar la quantitat d’aigua disponible per les activitats empresarials és accelerar els projectes de dessalinitzadores de la Tordera II i Foix, fer més potabilitzadores i regeneradores al Besòs i aconseguir noves captacions provinents de pous i aqüífers.
Entre les mesures que la patronal defensa, hi ha el transvasament d’aigua de l’Ebre cap a Barcelona. Per ara, només està en l’agenda empresarial, però les entitats temen que entri a la política
Davant d’aquests plantejaments, les organitzacions vinculades a D’on no n’hi ha no en Raja denuncien la sobreexplotació de rius com el Ter i els impactes ecològics de reduir-ne els cabals. Per això, el que reclamen és limitar la demanda d’aigua i adaptar l’activitat econòmica a la disponibilitat, de manera que nodrir sectors econòmics no sigui a costa de la salut dels ecosistemes entorn dels rius, deltes i altres zones humides.
En un context d’augment de les temperatures i disminució de les precipitacions constants, l’acció d’aquesta tarda ha estat una més de les crides a apostar pel decreixement turístic, alhora que “potenciar activitats que asseguren llocs de treball de qualitat i són respectuoses amb la ciutat”.
Hotels, entre els grans consumidors a Barcelona
Les organitzacions D’on no n’hi ha no en raja afirmen que “no tenen la certesa que els ajuntaments estiguin vigilant si els hotels omplen o no les piscines” i que, del cert, només saben que s’estan proveint de dessaladores privades per omplir-les. Denuncien que, tres anys més tard de l’inici de la sequera, encara no existeixen dades públiques sobre el consum real del sector.
Tanmateix, partint de les dades dels plans de gestió de l’ACA, detecten un augment progressiu de la despesa hídrica associada al turisme. “De l’anterior planificació hidràulica a l’actual, les indústries associades al turisme han duplicat el seu consum i la vigent planificació preveu un augment del turisme del 25% de cara a d’aquí a 15 anys, el 2039”, resumeixen des d’Aigua és Vida.
“El mateix negoci que ens deixa sense habitatge, també sobreexplota i asseca rius i aqüífers”, exposa Josep Sabaté, activista de la campanya
D’acord amb les xifres presentades per la Cambra de Comerç de Barcelona, basades en dades de l’ACA, el consum d’aigua de l’hostaleria representa un 5,4% de la demanda de les conques internes de Catalunya. Per Sabaté, és una dada que “obvia gran part dels serveis associats al turisme”. “A Barcelona el consum turístic representa una part important del consum d’aigua avui dia i està previst que continuï creixent”, remarca.
Segons un estudi de l’Agència de Desenvolupament Urbà Barcelona Regional, publicat el 2016, a Barcelona els hotels consumeixen entre el 8 i el 12% de l’aigua a la ciutat. Del mateix informe, també es desprèn que el consum del turista de luxe és més de 5 vegades superior a la mitjana del consum de les persones residents a Barcelona. De fet, segons una petició d’informació feta per Aigua és Vida a l’Ajuntament, un quart (25%) dels grans consumidors de la ciutat de Barcelona són hotels.
Segons les dades de l’Observatori del Turisme de Barcelona, la demarcació va rebre prop de 26 milions de turistes durant el 2023, més d’un 12% més que l’any anterior. La capital n’és el focus principal. “Es tracta d’una qüestió de model: el mateix negoci que ens deixa sense habitatge i sense ciutat, també pot deixar sense aigua els veïns i les veïnes, i també continuar sobreexplotant i assecant rius i aqüífers”, planteja Sabaté. “És totalment irresponsable no aturar aquesta deriva”, reclamen les desenes d’organitzacions socials i ecologistes articulades en la campanya #NoEnRaja.
