La descolonització de Palestina i la desaparició de l’estructura actual de l’Estat d’Israel és un tema delicat, tant per als palestins com per als israelians, perquè posa en dubte el futur del mateix estat “jueu”. Els israelians assenyalen exemples històrics/mitològics que mostren que el “Regne de David i Salomó”, i després el regne dels asmoneus, varen acabar a la vuitena dècada de la seva fundació.
Tant Ehud Barak com Benjamin Netanyahu, tots dos primers ministres d’Israel, temen la maledicció de la vuitena dècada. Ho varen manifestar en articles publicats al diari Yedioth Ahronoth. Ambdós varen reivindicar un esforç per garantir la continuïtat d’Israel durant cent anys.
Si deixem de banda les supersticions i mitologies anacròniques, els palestins denuncien que “Israel va ser creat com a grup davanter de les potències colonialistes sobre la base de la injustícia”. I apunten: “Tota entitat construïda sobre la injustícia s’enfrontarà a la destrucció”. No es refereixen aquí a la destrucció física de les persones sinó a desmuntar
i abolir la ideologia i l’estructura colonialista, sionista i racista.
Entre els factors per assolir la descolonització de Palestina hi ha l’amenaça interna que suposa la crisi d’identitat i democràcia a Israel. Les tensions culturals i identitàries amb els altres i entre els jueus mateixos amenacen la continuïtat de l’estat hebreu. Les diferents forces parlamentàries s’estan desintegrant i els seus líders, mancats de carisma, pateixen per la corrupció i l’oportunisme.
El nombre d’àrabs sense drets civils que viuen a la zona entre el mar i el riu Jordà ha superat el dels privilegiats jueus. Per tant, hi ha una minoria jueva privilegiada que oprimeix la majoria nativa palestina. La màscara de la “democràcia israeliana” ha caigut.
Molts analistes observen una disminució de l’esperit de sacrifici i disciplina de l’exèrcit d’ocupació israelià.
El nombre d’àrabs sense drets civils que viuen a la zona entre el mar i el riu Jordà ha superat el dels privilegiats jueus. Per tant, hi ha una minoria jueva privilegiada que oprimeix la majoria nativa palestina
Per contra, la resistència palestina armada arreu de la regió creix com a resposta a les malifetes israelianes i de les potències colonialistes. La gent confia cada cop més en ella com a model a seguir després del menyspreu perenne dels sionistes i els seus patrocinadors cap a les fórmules de resolució pacífiques. Aquest desafiament, sens dubte, impulsa els sionistes a emigrar.
A més, les relacions internacionals i les aliances regionals també juguen un paper en la continuïtat d’Israel, que depèn en bona part del suport de les potències per mantenir la seva seguretat i estabilitat. Darrerament, s’està apuntant que l’Estat d’Israel, avui, perjudica els interessos d’Occident i ha esdevingut una càrrega pesada. Tampoc no podem ometre el canvi de l’opinió pública mundial envers Israel pel genocidi que està cometent a Gaza.
En definitiva, a causa de la impossibilitat de crear un Estat palestí en els territoris ocupats i esquarterats pels assentaments dels colons jueus, només ens resta, com a solució, la descolonització de la Palestina històrica i la creació d’un Estat únic, laic i democràtic, amb igualtat de drets i deures per a tots els seus ciutadans, com es vivia a Palestina abans del sionisme. L’eslògan “des del riu fins al mar, Palestina vencerà” significa tot això.
