Va mediar en el conflicte basc quan estava més enquistat que mai. Era la dècada dels 90, i inspirat en John Paul Lederach, va seguir la metodologia creada per aquest estudiós basada en la metàfora de respirar, que inclou quatre fases: “Primer cal inspirar, que vol dir començar a parlar i entendre les raons de l’altre; després expirar, on l’objectiu és acordar les qüestions que cal deixar fora del diàleg; en tercer lloc inspirar de nou per agafar idees, i per últim tornar a expirar fins a consensuar els passos a seguir”, explica Gutiérrez. La mediació va fracassar per diverses raons, però ha servit a aquest home astut i parsimoniós per buscar camins per educar en la pau i la no-violència. Un d’ells és el projecte Hebras de Paz, gràcies al qual adolescents d’arreu d’Europa pinten el Guernica i reflexionen entorn el seu significat. Les seves peripècies queden recollides a Mudar la piel (2018), un documental que han realitzat Ana Schulz, la seva filla, i Cristóbal Fernández.
L’any 1987, després de militar en organitzacions trotskistes a Alemanya, vas tornar al País Basc per impulsar el centre d’investigació per la pau Gernika Gogoratuz. Què t’hi va empènyer?
Vaig adonar-me que la majoria dels centres pacifistes només abordaven l’aspecte instrumental de la guerra, si bé a L’art de la guerra, de Sun Tzu, les actituds juguen un paper fonamental. A Sicília, per exemple, vaig recollir el testimoni de dones que durant la Segona Guerra Mundial s’havien llançat sota camions nord-americans que venien a reclutar els seus fills. Tenir en compte l’entorn social és bàsic per a una bona mediació.
La finalitat és acostar les posicions polaritzades?
Ha de promoure consensos i fer entendre que les teves accions provoquen danys als altres. És fascinant l’experiència dels quàquers, una escissió del cristianisme sorgida del segle XVI i de la qual són hereus els amish; a més de les aportacions que fa John Paul Lederach, referent en l’estudi de la pau i els conflictes socials.
Després de fundar Gernika Gogoratuz, a principis dels anys 90 et van proposar que mediessis en el conflicte basc. Què vas fer?
Per començar vaig analitzar els motius pels quals havien fracassat les converses d’Algèria, on es van incomplir els tres principis bàsics de la mediació. Primer, involucrar totes les parts. Allà només hi havia el govern espanyol, el PSOE i ETA. En van quedar fora el PP i el PNB. Tampoc no es va parlar sobre la naturalesa del conflicte ni es van establir els passos necessaris per posar fi la violència. I finalment van cometre l’error de no preservar la discreció, clau en aquest tipus de reunions.
Durant la teva tasca vas coincidir amb Roberto Flórez, un agent del Centre Superior d’Informació de la Defensa, amb qui vas establir una gran amistat. Quina era la seva funció?
Suposadament l’havien col·locat per espiar-me, però en realitat espiava a Rafael Vera, exdirigent del PSOE, de qui es temia que afavorís una solució dialogada al conflicte, cosa que els serveis secrets de l’Estat i el PP no volien. El mateix Mayor Oreja, exministre d’Interior amb Aznar, em va citar un dia per dir-me que jo no seria mediador perquè, senzillament, de mediació no n’hi hauria. De fet, quan van adonar-se que el diàleg anava ben encarrilat, em van apartar a mi i a Roberto, a qui van enviar al Perú.
Quines conclusions en vas treure?
Primer, que ETA no ens va prendre seriosament. Es veia forta i va cometre l’error de confondre la debilitat del govern, molt castigat pels casos de corrupció, amb la debilitat de l’Estat, que en realitat és molt poderós. I després que el PP i altres sectors no volien que prosperés cap mediació. La seva estratègia era l’aniquilació de l’adversari i imposar la idea –com així ha fet després– segons la qual l’estat de dret ha vençut ETA. I aquest relat és fals, perquè la seva desaparició ha vingut per un acte de contrició i d’atrició de l’esquerra abertzale.
En què consisteixen aquests actes?
La contrició arriba quan ETA veu que la violència insurgent és ineficaç i èticament insostenible. I l’atrició quan Arnaldo Otegi i altres líders de l’antiga Batasuna convencen les seves bases que, si no es gira full, ETA es veurà abocada a una mena de grapització –en referència als GRAPO. L’empresonament d’Otegi i la resta dels impulsors del procés Bateragune és la mostra que l’Estat, i en particular el sector dur del PP, no ha paït que ETA es desarmés.
En qualsevol cas, la pau encara està lluny…
L’ésser humà és capaç de fer atrocitats però també de generar vida a través de la solidaritat
Exacte. I per fer-ho cal treballar en el seu potencial transformador. Perquè la pau té dues cares: hi ha una part en negatiu, on els actors en litigi rebutgen la violència i les ferides que ha causat, i una part en positiu. L’ésser humà és capaç de fer les majors atrocitats però també de generar vida a través del suport, la solidaritat i l’ajuda als altres. Per aquest motiu, més que centrar-nos en la caixa negra de la memòria, soc partidari de promoure la pau positiva, que afavoreix la convivència i ens vacuna de futures violències.
