L’any 2014, un grup d’amigues de la comarca d’Ulloa, a Lugo, van decidir que no volien haver de desplaçar-se més a les grans ciutats per celebrar l’Orgull i van organitzar un esdeveniment per reivindicar la identitat LGBTIQ+ des de l’àmbit rural. Així va néixer el Festival Agrocuir, el primer esdeveniment per a celebrar la diversitat sexual i de gènere des de la ruralitat a l’estat espanyol, que en la seva primera edició es va celebrar a la Granxa Maruxa, una granja de producció ecològica impulsada per Marta Álvarez Quintero, una de les primeres dones lesbianes visibles a la comarca.
En els següents anys, l’esdeveniment s’ha estès per tot el poble de Monterroso, fent partícip als veïns i veïnes i congregant, en l’edició de 2022, unes 4.000 persones. Actualment, l’Agrocuir arriba a la seva novena edició, amb l’horitzó de decréixer i ser més sostenible. Inspirades en aquesta experiència, les jornades de revetlla, visibilitat de les dissidències i arrelament comunitari s’estenen a poc a poc a altres territoris, també als Països Catalans. Durant el mes de juny, s’ha celebrat el Serrana Cuir (a Xelva, comarca de la Serrania) i l’Orgull Rural (l’Espluga de Francolí, comarca de la Conca de Barberà).
Serrana Cuir: primera experiència al País Valencià
“Més enllà de la celebració, el que volíem amb aquest festival és, sobretot, generar comunitat”. Eugeni Peris és un dels membres de la Gavella, el col·lectiu LGBTIQ+ i aliades que ha impulsat el Serrana Cuir, un festival autogestionat a favor de la diversitat sexual, afectiva i de gènere en l’entorn rural que s’ha celebrat per primera vegada a Xelva el 14 i 15 de juny. “Ens agradaria que el festival fora un pretext per poder conèixer altres persones i col·lectius LGBTIQ+ que estan habitant zones rurals al País Valencià. No volem dependre tant d’una gran ciutat com València per a poder socialitzar o per a tenir relacions sexoafectives. Els nostres projectes vitals i les nostres inquietuds ja no estan vinculades a la ciutat”, explica.
“Ens agradaria que el festival fora un pretext per poder conèixer altres persones i col·lectius LGBTIQ+ que estan habitant zones rurals al País Valencià”, explica Eugeni Peris, membre de la Gavella
Un dels principis per organitzar el festival ha estat implicar al màxim a tot el poble. “Ens vam posar en contacte, per exemple, amb les teixidores de Xelva, que són dones del poble, moltes d’edat avançada, i van col·laborar amb nosaltres cosint-nos banderetes LGTBIQ+ de “ganxet” que vam penjar pel poble. També vam proposar fer una activitat al grup de jotes i rondalles, que no van poder fer, però vam tenir bona relació amb ells. I hem fet moltes activitats en què han participat famílies i criatures, com ara un taller de titelles o un mercat d’artesanies”, explica Raquel Luján, del col·lectiu impulsor del festival i habitant de Xelva.
Luján desmunta també l’estereotip de què, en l’entorn rural, les persones LGBTIQ+ reben, per norma general, més violències. “En contextos de poble, quan poses cara a les persones, és més difícil que existisquen atacs directes. Potser no podem arribar a generar vincles directes amb una persona que té un discurs d’odi, però sí que ho fem amb la seua tieta que ens està cosint una bandereta o amb el seu cosí, que és l’amo del bar que vol col·laborar amb nosaltres. Al final, això serveix per a canviar imaginaris i reforçar els vincles amb el poble”, apunta. Peris reforça aquesta visió: “Volem trencar amb la idea que el rural és tancat, no és acollidor i no hi té cabuda la diversitat. Tant de bo el Serrana Cuir siga una llavor perquè es multipliquen aquests esdeveniments a cada comarca”, afegeix.
Orgull Rural: tercera edició a la Conca de Barberà
Només fa un parell d’anys, el 2022, que va començar a l’Espluga de Francolí la celebració de l’Orgull Rural, un esdeveniment impulsat pel col·lectiu LGBTIQ+ Orgull Espluguí. Aquest any, en la seva tercera edició ja s’ha convertit en un esdeveniment cultural i festiu referent a Catalunya per reivindicar la diversitat al món rural. “Estem molt al·lucinats perquè el programa ha fet un salt qualitatiu important i perquè les nostres activitats estan agradant a la gent, al territori i també a les institucions”, explica David Baena, president d’Orgull Espluguí. De fet, l’espot general de la Generalitat de Catalunya per commemorar el 28 de juny s’ha rodat a l’Espluga de Francolí i diversos membres del col·lectiu hi apareixen.
Al programa, que s’estén entre el 25 i el 30 de juny, l’Orgull Rural planteja activitats per a tots els públics i edats: un tuppersex educatiu, un podcast de psicologia queer en directe, vermuts electrònics i concerts, contacontes amb drag queens pels infants, un taller per fer-se les ungles o una mani-cercavila amb tractors i remolcs. “És una festa del col·lectiu LGBTIQ+, però nosaltres ja ens coneixem: volem atraure també a gent que no sigui del col·lectiu. Volem que vinguin les famílies, nens i nenes, les padrines… A les edicions anteriors sempre ha respost molt bé tot el poble”, afegeix Baena.
No tot ha estat idíl·lic: el col·lectiu espluguí va patir l’any passat un parell d’atacs a les seves activitats. Algú va despenjar de matinada les banderes del col·lectiu hissades al casal de l’Espluga i dies després es van trobar uns missatges anònims amenaçadors penjats pel poble. “A partir d’aquest fet, ens hem format en com atendre agressions LGBTI-fòbiques. Tenim un punt lila irisat per poder actuar davant de qualsevol violència que es doni en les nostres activitats, i també treballem amb el SAI, el Servei d’Atenció Integral per a persones LGBTI+ de la comarca. Quan et visibilitzes i reclames el teu espai, en general hi ha molt de suport, però també es desperten discursos d’odi i cal que ens ajudem entre totes per fer-hi front”, remarca el president d’Orgull Espluguí.
Agrocuir: al servei de la defensa del territori
El Festival Agrocuir ha aconseguit que, deu anys després de la seva primera edició, la diversitat estigui completament naturalitzada en la comarca d’Ulloa. “Pot semblar utòpic, però com hi ha molta presència de persones del col·lectiu LGBTIQ+ en aquesta zona, que tothom coneix des de fa anys i que han dinamitzat coses importants pel territori, els discursos d’odi no acaben de calar”, explica Marc San, que hi viu allà fa tres anys i és membre del Col·lectiu Agrocuirs da Ulloa que organitza el festival. “Si passes per davant de les veïnes quaranta vegades al dia, ja t’és igual que siguin dos mares que tenen un nadó, o que hi hagi una persona que no està molt clar quin gènere té, perquè hi ha gent que li diu ‘Maria’ i gent que li diu ‘Río’. És una confusió que pot generar una primera sorpresa, però en realitat després no l’importa a ningú”, afegeix.
El festival va arribar a un punt de col·lapse l’any 2022, quan, després de la pandèmia, van assistir-hi 4.000 persones, més o menys el mateix nombre de persones censades a Monterroso. “Volíem un festival accessible per a tothom, i per això les activitats són gratuïtes i sense control d’accés. Però aquell any va venir molta gent, sobretot de Barcelona i de Madrid, i vam constatar que el poble tenia els seus límits pel que fa a l’allotjament, els serveis de restauració… I per això vam qüestionar-nos si tenia sentit tot plegat i vam fer una aposta pel decreixement”, explica San. Per això, el 2023 van reduir de manera dràstica activitats i concerts i van engegar un procés participatiu amb organitzacions afins per trobar fórmules per decréixer i ser més sostenibles.
La recaptació a l’Agrocuir es posa al servei de la lluita contra la construcció de la fàbrica de cel·lulosa soluble més gran d’Europa
Aquest procés s’atura momentàniament aquest 2024, per posar l’Agrocuir i la seva recaptació (també via micromecenatge) al servei de la lluita contra la construcció de la fàbrica de cel·lulosa soluble més gran d’Europa. Aquesta planta, que vol instal·lar l’empresa portuguesa Altri i la gallega Greenalia a pocs quilòmetres d’Ulloa, podria consumir, segons denuncien activistes ecologistes, més aigua en un dia que tota la província de Lugo. “Aquesta edició del festival, que se celebra el 23 i 24 d’agost, estarà dedicada específicament a la defensa de la vida, de l’aigua i de la terra. Volem aprofitar el nostre impacte comunicatiu i ser un altaveu més de les plataformes veïnals que volen aturar aquest projecte”, remarca l’activista del Col·lectiu Agrocuirs da Ulloa.
Un cop passi aquesta edició especial, l’Agrocuir continuarà amb el seu procés de decreixement i sostenibilitat. I per evitar les aglomeracions, una de les solucions sembla clara: que s’organitzi un petit Agrocuir a cada poble. Com el Serrana Cuir o l’Orgull rural. “M’ho imagino com puntets de llum pel territori, que generen aquests espais d’unió, de gent que s’apropa a l’àmbit rural”, reconeix Raquel Luján, del Serrana Cuir. El manifest d’aquesta primera edició marca la filosofia a seguir: “No celebrem sols un festival, sinó una forma de vida. Enfront de l’estigma, orgull. Enfront de l’odi, amor. Enfront de la invisibilitat, visibilitat”.
