Els fills adormits és la primera novel·la d’Anthony Passeron, jove autor de Niça. Tot i tenir un títol ben poètic, s’hi narren els estralls que va causar la sida a la França dels vuitanta. L’autor ho fa a través de la figura del seu oncle, mort pel devastador virus. Reconstrueix la història silenciada d’una família que, com tantes altres, va viure amb humiliació i solitud el fet de tenir un familiar malalt de VIH i ho aconsegueix amb una estructura equilibrada i sense caure en el dramatisme.
El fet que els primers símptomes es manifestessin en homosexuals i toxicòmans va fer que les autoritats sanitàries miressin cap a una altra banda, ja que es tractava de col·lectius pels quals es considerava que no calia esmerçar esforços. Es van estigmatitzar els malalts, però també els seus familiars, que van passar un calvari davant la gravetat dels fets i el desemparament amb què vivien la situació. Qui tenia un cas a la família ho amagava per vergonya i en carregava la culpa. L’estructura narrativa del llibre de Passeron intercala magistralment el relat familiar més intimista amb els dels avenços científics portats a terme per laboratoris francesos i americans; una desesperada lluita en la qual es posa de manifest com els interessos farmacèutics, periodístics i els egos del personal mèdic van contribuir a entorpir la recerca d’una solució a una xacra que es creia que només afectava una part marginal de la societat. Els laboratoris van treballar a contrarellotge per trobar un medicament que aturés aquella catàstrofe i, davant la rapidesa amb què s’estenia l’epidèmia, els mateixos malalts servien de banc de proves per formular una medicació vàlida per a frenar el virus. Moltes vegades, els efectes secundaris van ser igualment mortífers. L’ona expansiva posterior a l’impacte de la lectura d’aquesta novel·la ens genera un munt de preguntes i el dolor viscut per la família de l’autor ens acompanyarà durant dies.
Pel que fa al tema laboratoris farmacèutics, observem que d’un temps ençà tenim a l’abast més lectures relacionades amb l’assumpte. Un llibre de no-ficció literària de lectura tant interessant com esfereïdora és L’Imperi del dolor, de Patrick Radden Keefe (Edicions del Periscopi, 2021). Radden Keefe redacta de forma rigorosa com la família Sackler es va enriquir amb la producció i venda d’opiacis receptats sense contemplacions pel sistema sanitari estatunidenc. Va provocar l’addició dels malalts de per vida i va assegurar així el creixement de la seva fortuna, alhora que causava milers de morts.
De la salut se n’ha fet un pervers negoci arreu, com també argumenta el recent assaig Crònica d’una societat intoxicada, de Joan-Ramon Laporte (Columna, 2024). Podem llegir-hi com als països del Nord Global el consum de medicaments no para d’augmentar, mentre l’autor evidencia que molts fàrmacs que es recepten no només no milloren la salut sinó que, en molts casos, l’empitjoren. El doctor Laporte apunta com moltes de les raons per les quals la societat es medica tenen solucions alternatives, però no es posen a l’abast de qui pateix les malalties. Alhora, analitza els interessos i les males praxis d’un sistema de salut que contribueix a enriquir, encara més, les grans companyies farmacèutiques que avui en dia ja mouen tants o més diners que els bancs.
La llibreria La Gralla va obrir l’any 1966 a Granollers amb la voluntat de satisfer les mancances culturals de la capital del Vallès Oriental. El 1979, les noves possibilitats legals van permetre que es constituís com a cooperativa de treball i s’ha mantingut així fins avui. Des de l’inici ha apostat per la defensa de la llengua, l’impuls de la lectura i la implicació en les activitats socials i culturals de la ciutat i la comarca.
