Després de deixar de cantar amb el grup menorquí Ja T’ho Diré l’any 2003, Cris Juanico ha demostrat tenir una versatilitat musical encomiable i ha fet una mica de tot, però fins ara no havia editat un disc on fes palès un compromís tan fort amb unes lletres i unes músiques que el lliguessin tant a la seva Ciutadella natal i al seu entorn menorquí.
Aquest disc és Cançons de Xerxa, i el primer que ens hem de preguntar és: qui és Xerxa? Doncs Pere Xerxa era el pseudònim de Joan Francesc López Casanovas (1952-2022), filòleg, poeta i polític, també de Ciutadella, que va lluitar des de diversos fronts per la pervivència de la cultura menorquina i la llengua catalana, deixant una important obra lírica que mereixia una difusió musical com la que Juanico ha posat sobre el taulell, editant un acurat llibre-disc amb onze poemes de l’autor desaparegut.
Joan Francesc López Casanovas (1952-2022), filòleg, poeta i polític, també de Ciutadella, va lluitar des de diversos fronts per la pervivència de la cultura menorquina i la llengua catalana, deixant una important obra lírica que mereixia una difusió musical
Partint d’una base instrumental molt senzilla, composta per la seva guitarra, el baix de Lluís Gener i les percussions de Moisès Pelegrí, Juanico ha bastit un disc molt obert, ja que en cada peça intervé un o uns quants convidats, cantant i tocant el violí, el clarinet o el llaüt. I amb aquesta colla d’amics i amigues no tan sols ha homenatjat un home que “primer va ser mestre, després va ser amic i ara és referent”, sinó que també ha posat veu i música a uns poemes que parlen en la llengua riquíssima de la seva terra, de les seves festes, de la seva mar, dels seus vents i també dels seus sentiments.
Ara bé, potser el més destacable de Cançons de Xerxa és que l’adaptador i intèrpret d’aquests bonics versos ha fet amb ells el seu disc més decididament arrelat al seu país, i amb això no vull dir que estigui pregonament vinculat a la tradició menorquina, que també, sinó que ha sabut adaptar els poemes a un llenguatge que, musicalment, i feliçment, es banya com no ho havia fet mai en les aigües de la Mediterrània.
