Més enllà de l’innegable llegat històric i arrelament territorial, avui dia el cooperativisme gaudeix de bona premsa entre la ciutadania. Com a model d’empresa, és el més ben valorat de la societat catalana amb un 7,4 de puntuació sobre 10, segons les dades de la Confederació de Cooperatives de Catalunya (CCC), extretes de l’estudi sobre el cooperativisme elaborat per la consultora Takticom el desembre de 2023. A més, un 82% de les enquestades creu que les cooperatives haurien d’exercir un paper més important en l’economia catalana i un 72 % considera que les institucions públiques i partits polítics haurien d’incentivar les cooperatives encara que sigui en detriment d’altres formes empresarials.
Deixant de banda les xifres, hem aprofitat la celebració del congrés del cooperativisme de Catalunya per fer un balanç més qualitatiu i preguntar a algunes persones vinculades al moviment sobre el seu potencial de transformació social i els seus reptes de futur.
La trobada, organitzada sota el lema “Evitem el col·lapse” i que ha reunit més d’un miler de persones i representants de 200 cooperatives, ha servit per commemorar el 125è aniversari del cooperativisme a Catalunya. Tot i que les primeres cooperatives del país es van fundar a partir de la dècada de 1840, s’ha pres com a punt de referència el Primer Congrés Cooperatiu Català-Balear, celebrat a Barcelona el 1899. Avui ens preguntem cap on va el cooperativisme.
Guillem Llorens, president de la Confederació de Cooperatives de Catalunya
Quines són les aportacions més importants del cooperativisme per avançar cap a un model econòmic socialment més just i ambientalment més sostenible?
El cooperativisme promou una economia basada en la col·lectivitat i fomenta la presa de decisions participativa. A més, les cooperatives són motors de creixement comunitari i endogen, especialment en àmbits locals. Tot i que poden internacionalitzar-se, no es poden deslocalitzar, ja que això implicaria la migració dels socis. Aquest arrelament territorial fa que reinverteixin els beneficis en la seva àrea d’origen, mobilitzin recursos locals, mantinguin activitats econòmiques en risc de desaparició, generin capital social i empoderin la població local perquè pugui definir el seu propi model de desenvolupament.
Quins són els punts forts del moviment en els darrers anys?
“El model cooperatiu ha de passar de ser la forma jurídica amb més reconeixement social a ser una opció prioritària de consum i treball”
Les cooperatives catalanes són presents en alguns sectors estratègics. En digitalització i tecnologia, hi ha cooperatives que promouen la sobirania digital i l’autogestió de dades, oferint alternatives als models centralitzats de les grans corporacions tecnològiques. En habitatge, el model de cessió d’ús promou la propietat col·lectiva, tot evitant l’especulació i transformant el sistema d’accés a l’habitatge. Pel que fa al sector agroalimentari, les cooperatives agràries són un pilar important per a l’economia rural i el desenvolupament sostenible de les comunitats locals. D’altra banda, moltes cooperatives ofereixen serveis integrals de cures, des de l’atenció a persones grans fins a programes d’inclusió social. I, finalment, convé esmentar les cooperatives que promouen la transició energètica, amb l’ús compartit de vehicles per fomentar la mobilitat sostenible, i la producció, distribució i comercialització d’energia renovable.
Amb vista al futur, què caldria fer per tal que el model cooperatiu tingués més difusió i incidència social?
Cal potenciar la comunicació. Tot i que fa més d’un segle i mig que oferim solucions, no les hem comunicat amb prou intensitat. En aquest sentit, el congrés celebrat a l’estiu és important per connectar amb un públic més ampli. En segon lloc, també és essencial potenciar la presència i la capacitat d’incidència del cooperativisme dins de la política pública. Es tracta de generar marcs que afavoreixin el desenvolupament dels milers d’iniciatives cooperatives que aporten un impacte positiu a l’economia i poder generar propostes des d’una mirada diferent.
Quins són els seus reptes principals?
Cal ampliar la base social i popularitzar el model. El cooperativisme ha de passar de ser la forma jurídica amb més reconeixement social a ser una opció prioritària de consum i treball. Volem situar el cooperativisme com a model econòmic de futur i que es reconegui que és estratègic per a Catalunya.
També cal continuar donant suport a les iniciatives cooperatives més tradicionals i, al mateix temps, enfortir els sectors emergents (transició energètica, noves tecnologies i transformació digital, noves maneres de comercialitzar i cooperativisme de plataforma).
L’economia social i solidària és el nostre espai per definició. En un moment en el qual l’extrema dreta ha pres un protagonisme no desitjat, el cooperativisme ha de liderar una ESS com a element de contrapès, empoderament de les persones i normalització des d’una proposta d’economia plural i transformadora. És important no tancar-nos i intentar generar confluències amb espais amb qui compartim valors i poder fer propostes a la petita i mitjana empresa més tradicional de base mercantil.
Margalida Ramis, activista ecofeminista i membre del Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa
Quines són les aportacions més importants del cooperativisme per avançar cap a un model econòmic socialment més just i ambientalment més sostenible?
El cooperativisme és una de les alternatives conegudes amb més possibilitats de representar una opció davant del caos que implica el model econòmic actual, que topa amb els límits biofísics del planeta i acaba generant desigualtat social. També trenca la mirada individualista i ofereix capacitat d’autonomia i d’organització col·lectiva. A més, el cooperativisme té una història que permet pensar com podem organitzar societats i territoris per tal de garantir col·lectivament la satisfacció de les necessitats essencials. Aquest moviment planteja la possibilitat d’enfocar l’economia des d’unes lògiques postcapitalistes, amb la possibilitat de garantir la reproducció de les condicions materials que mantenen la vida en condicions d’igualtat i sostenibilitat.
Quins són els punts forts del moviment en els darrers anys?
El model cooperatiu està consolidat en l’àmbit de les cooperatives de consum i producció agroecològiques, una alternativa prou àmplia i que, tot i que encara té alguns reptes, ha generat fórmules molt interessants per integrar la sostenibilitat i la justícia social.
D’altra banda, cal esmentar l’habitatge cooperatiu, que adopta una mirada disruptiva a allò que entenem com a normal amb relació a la propietat i a l’especulació immobiliària. A Catalunya, el moviment està creixent, mentre que a les Illes Balears, no tant, ja que arran del turisme la memòria històrica col·lectiva que va impulsar el moviment obrer ha quedat devastada.
Amb vista al futur, què caldria fer per tal que el model cooperatiu tingués més difusió i incidència social?
Allà on veig més necessitat o potencial important és en l’articulació d’aquelles qüestions que el mercat o l’estat estan privatitzant i que són essencials, com les cures (hospitals i residències, sobretot), que sovint queden invisibilitzades i excloses del circuit d’economia productiva.
“Cal que el cooperativisme tingui una mirada molt polititzada perquè no es converteixi únicament en una opció de mercat alternatiu dins del capitalisme”
En segon lloc, el cooperativisme té potencial dins de l’àmbit educatiu i professional. A les Illes pensem com plantejar alternatives al turisme i diversificar l’economia, i la possibilitat de col·lectivitzar alguns béns turístics pot ser una possibilitat de transformació. Són petites esquerdes, possibilitats de generar mirades més justes i sostenibles dins del context d’incertesa que implica la crisi energètica, climàtica i material d’àmbit global. En aquest sentit, pel que fa a la vinculació entre grups de persones i un territori –allò que l’ecofeminisme anomena interdependència i ecodependència– el cooperativisme té molt de potencial pel mateix concepte i perquè, històricament, ja ha generat estructures alternatives.
Quins són els seus reptes principals?
Cal que el cooperativisme tingui una mirada molt polititzada perquè no es pugui convertir únicament en una opció de mercat alternatiu dins d’un mercat capitalista. Avui dia hi ha opcions que tenen un segell de responsabilitat extra si les comparem amb altres fórmules completament privatitzades, però que no acaben de representar una alternativa real en termes de transformació social.
“L’avantatge del cooperativisme és que té un enfocament positiu d’anar creixent amb propostes que plantegen la intercooperació i el benefici social”
L’avantatge del cooperativisme és que té un enfocament positiu d’anar fent, d’anar creixent, amb propostes que plantegen la intercooperació i el benefici social. Tot això genera una retroalimentació en positiu que s’ha anat expandint durant els darrers anys, sobretot després de la pandèmia, ja que va evidenciar moltes vulnerabilitats del sistema actual.
Amb tot, el cooperativisme encara ha de recórrer un llarg camí per poder generar una massa crítica majoritària a la societat. L’ecofeminista Yayo Herrero diu sovint que tenim tres disputes importants: la política, l’econòmica i la cultural. I jo crec que la batalla cultural és molt important perquè alguna gent veu que el cooperativisme representa una amenaça i, per tant, davant d’aquestes petites revolucions o capacitat de subvertir els models hegemònics imperants, poden sorgir opcions reaccionàries.
Jordi Garcia, cooperativista i membre de la Xarxa d’Economia Solidària (XES)
Quines són les aportacions més importants del cooperativisme per avançar cap a un model econòmic socialment més just i ambientalment més sostenible?
En primer lloc, el cooperativisme no és cap teoria, sinó una realitat palpable i vivible: gràcies a les cooperatives cada dia milions de persones de les classes populars resolen necessitats bàsiques que el capitalisme no els cobreix, necessitats d’alimentació, d’un lloc de treball digne, de salut, de crèdit, d’educació…
En segon lloc, constitueix una font d’inspiració de com podria ser una societat bastant millor que l’actual. Si arreu del món hi ha empreses que són de propietat col·lectiva i gestió democràtica, i funcionen bé, per què totes les empreses no poden ser així? O si hi ha entitats de finances ètiques i solidàries, per què no obliguem que tots els bancs siguin així? És a dir, el cooperativisme en particular, i l’economia social i solidària (ESS) en general, demostren que no hi ha cap problema tècnic per fer una economia, i una societat, més justa, democràtica, igualitària i sostenible que la patriarcal capitalista. El problema és de correlació de forces, és un problema polític.
Quins són els punts forts del moviment en els darrers anys?
“El cooperativisme i l’economia social i solidària són un gran laboratori d’innovació social postcapitalista”
El cooperativisme i l’ESS són un gran laboratori d’innovació social postcapitalista. Pel que fa a sectors productius, destacaria la creació de les grans cooperatives de subministraments bàsics (Som Energia, Som Mobilitat i Som Connexió) i la multiplicació de les iniciatives d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Des d’un punt de vista transversal, hi ha les aportacions fonamentals de l’economia feminista i de l’economia procomú, la irrupció amb força de l’ESS migrant i la vertebració territorial en pols i ateneus cooperatius.
Amb vista al futur, què caldria fer per tal que el model cooperatiu tingués més difusió i incidència social?
Caldria construir una estratègia compartida per desenvolupar el cooperativisme i l’ESS en els pròxims cinc o deu anys de tal manera que sigui el màxim d’útil per sortir d’aquesta profunda crisi ecosocial que, si no aturem emprenent una transició ecosocial, ens pot dur a la barbàrie global (augment brutal de la desigualtat, col·lapse ecològic, feixisme, guerra nuclear…). I és d’aquesta visió i estratègia compartides d’on han de sortir les actuacions a fer.
Quins són els seus reptes principals?
“El moviment cooperatiu és una font d’inspiració de com podria ser una societat bastant millor que l’actual”
Plantejo cinc reptes. Un: tenir una presència significativa en els sectors essencials per a la vida (alimentació, energia, cures, habitatge, cultura…). Dos: crear cooperatives que siguin referents territorials –en cada població del país– i sectorials –en cada sector de les classes populars, sobretot entre les persones migrades i la classe treballadora no qualificada–. Tres: les microcooperatives fundades en aquests darrers anys han de créixer fins a aconseguir una dimensió més apropiada (passar de 3 persones a 12, per exemple). I quatre: desenvolupar la dimensió comunitària dintre les cooperatives. Com? Doncs convertint-se també en comunitats cooperatives en transició, desplegant mecanismes de suport mutu entre els seus membres i entorns, contribuint a generar nous béns comuns, etc. I cinc: forjar aliances amb els altres moviments socials emancipadors i amb sectors econòmics i polítics pròxims per tal de construir una força social majoritària que sigui capaç d’imposar a les classes dominants la transició ecosocial i dur-la a terme abans no sigui massa tard.
