En un principi, estava previst que la cerimònia d’inauguració de la regata final Louis Vuitton de la Copa Amèrica de vela s’hauria d’haver fet a finals d’agost, amb la cantant Bad Gyal com a convidada especial i amb pantalles gegants distribuïdes per tot el front marítim de la ciutat. Finalment, però, l’acte pressupostat en dos milions i mig d’euros es va fer ahir a la nit, acotat a la platja del Bogatell i amb les actuacions dels Castellers de Vilafranca, Sílvia Pérez Cruz (amb una cançó enregistrada prèviament), Sara Blanch i Arnau Tordera. Segons el recompte de la ‘Directa’ van ser unes 36.000 les persones que es van apropar a la zona per viure-ho en directe, 60.000 segons la Guàrdia Urbana. Amb diferència, es tracta de l’acte vinculat a la Copa Amèrica amb més assistència fins ara, malgrat que la publicitat que se n’havia fet els últims dies posava el focus en “l’espectacle de drons més important d’Europa” i marginava el protagonisme de les regates.
Segons l’Ajuntament de Barcelona, la Copa Amèrica fins ara hauria comptat amb la presència d’1.600.000 espectadors, el que suposaria que cada dia de regates s’haurien d’haver aplegat més persones que a la cerimònia d’ahir
Segons l’Ajuntament de Barcelona, les sis setmanes de competició de vela celebrades fins ara haurien comptat amb la presència d’1.600.000 espectadors, el que suposaria que cada dia de regates s’haurien d’haver aplegat a les fanzone i a la Race Village del Moll de la Fusta un nombre de persones superior al que ahir hi havia a la platja del Bogatell. La falsedat de la dada salta a la vista per a qualsevol observador que hagi passejat pel front marítim des de finals d’agost i va quedar desmentida documentalment per la investigació publicada per aquest mitjà el 9 de setembre.
Des de quarts de vuit del vespre centenars de persones van anar arribant a la platja des de la Rambla del Poblenou, prenent posicions per observar el que s’havia descrit com “un espectacle únic al món”. Gent jove en grups, parelles, integrants dels equips que competeixen a les regates, turistes… una amalgama molt semblant a la que assisteix al Piromusical de la Mercè, però menys quantiosa i amb menor presència de criatures. Cridava l’atenció que la fanzone tenia l’accés restringit a les persones convidades per l’organització, que podien seure en cadires i prendre un refresc. La plebe s’havia de conformar amb creuar les cames al damunt de la sorra, a la gespa o als bancs del passeig Marítim. Grant Dalton, capitost de l’Emirates Team New Zealand i màxim responsable de l’actual edició de la Copa Amèrica hi aterrava passades les vuit.
Cap dels accessos o dels vials paral·lels a la platja es van haver de tallar al trànsit rodat per aglomeracions, tampoc hi va haver problemes en el transport públic. Quan passaven cinc minuts de les nou del vespre començava l’espectacle… i el desencís per una part del públic. “No es veu res, ho veuríem millor des de casa”, deia en Jose, que s’hi havia desplaçat amb la seva parella. “I això és un espectacle únic al món?”, ironitzava la Conxita, que s’ho mirava amb altres quatre amigues. El que passava a l’escenari principal era difícil de seguir des de la platja, malgrat les pantalles, i els tímids aplaudiments del públic no van arribar fins al final, quan els drons van dibuixar al cel les siluetes més icòniques de la ciutat: l’estàtua de Colom, la torre Agbar, la torre de Collserola o la Sagrada Família.
Quan feia 25 minuts de l’inici de la cerimònia i nombroses persones començaven a desfilar cap a casa, unes lluminoses bengales a peu de platja van desencadenar el desconcert. “Què passa ara? Què bonic…”, deia una senyora gran embadalida
Quan feia 25 minuts de l’inici de la cerimònia i nombroses persones començaven a desfilar cap a casa, unes lluminoses bengales a peu de platja van desencadenar el desconcert. “Què passa ara? Què bonic…”, deia una senyora gran embadalida. Fins que el boca-orella no va arribar a les últimes files que s’ho miraven des del passeig, la protesta contra el desallotjament de l’Antiga Massana del barri del Raval havia esdevingut part de l’espectacle. A través d’un vídeo penjat a les xarxes socials va quedar clar que es tractava d’una reivindicació d’un centenar d’activistes crítics amb la Copa Amèrica que aprofitaven el moment per denunciar les intencions de l’Ajuntament i cridar a la participació d’una manifestació que han convocat pel proper 18 d’octubre.
Tota la cerimònia va estar plena de missatges de diàleg, pau i sostenibilitat, en contrast amb qui són els principals finançadors dels equips que competeixen a la Copa Amèrica de vela, entre els que destaca l’empresari d’hidrocarburs James Ratcliffe, de l’Ineos Britannia, assenyalat per l’Agència Escocesa del Medi Ambient com un dels major emissors de gasos d’efecte hivernacle del Regne Unit. Mentre la senyal patrocinada de l’esdeveniment arribava a les llars catalanes a través de TV3, TVE i Betevé, la plataforma No a la Copa Amèrica recordava via xarxes socials que diumenge 13 d’octubre a les dotze del migdia han convocat una manifestació sota el lema “Copa Amèrica mai més”.
Precisament, ahir, el centenar d’entitats que integren la plataforma van denunciar davant de l’Oficina Antifrau “les persones implicades i els contractes” que s’amaguen darrera dels seixanta milions d’euros de diners públics que ja s’han entregat a la Fundació Barcelona Capital Nàutica que lidera l’organització de l’esdeveniment.
Barcelona, tot i la quantiosa aportació de diners, no té garanties de repetir com a seu de la propera edició de la regata, que podria marxar a l’Aràbia Saudita
Barcelona, tot i la quantiosa aportació de diners, no té garanties de tornar a ser la seu de la propera edició de la regata. En una entrevista al diari italià Corriere della Sera, l’empresari Matteo De Nora, finançador de l’equip Emirates Team New Zealand, tirava la canya a la monarquia alauita de l’Aràbia Saudita, negant que sigui un país “tancat i retrògrad” i defensant que “s’està obrint ràpidament”. Un primer gest per conquerir el talonari dels prínceps saudites, pactar una xifra suficient de petrodòlars i abandonar Barcelona. En breu ho sabrem.
* El periodista que escriu aquesta crònica va ser identificat quan es disposava a marxar de la platja del Bogatell per dos comandaments de la unitat ARRO Barcelona dels Mossos d’Esquadra, que duien els TIP 12486 i 4301. Després que un dels agents sota les seves ordres espetés “mira, el de la Directa”, es van dirigir cap a mi i em van sol·licitar el DNI al·legant una identificació del tot “aleatòria”. Tot i la suposada aleatorietat i el fet que vaig ser l’únic identificat entre la trentena de periodistes presents a la zona, el comandament 4301 es va permetre afirmar “si no hi ha cap problema, t’equivoques, m’agraden molt els teus articles, especialment quan parles dels nazis i l’extrema dreta”.
