Al llarg dels últims dos anys s’ha viscut un autèntic bombardeig de dades i afirmacions relacionades amb la Copa Amèrica de vela, un esdeveniment esportiu que ha de viure el seu zenit entre el 10 d’octubre –dia de la cerimònia d’inauguració prevista al Port Olímpic de Barcelona– i el 23 d’octubre, quan es preveu que finalitzi la competició entre l’equip de Nova Zelanda, que actualment ostenta el trofeu, i un dels cinc aspirants a conquerir-lo, que naveguen amb les banderes de Suïssa, Itàlia, els Estats Units d’Amèrica, la Gran Bretanya i l’Estat francès. Hem investigat les tres principals premisses que apuntalen els relats que s’han fet servir per defensar la designació de Barcelona com la ciutat amfitriona de la cursa –l’audiència televisiva, el nombre de visitants previst i l’impacte econòmic–, i revelem que n’hi ha que són directament falses i d’altres que se sustenten en tergiversacions o enganys.
La manipulació de dades té especial gravetat pel fet que el govern espanyol ha fet constar negre sobre blanc aquestes previsions com a part de l’argumentari dels decrets publicats al Butlletí Oficial de l’Estat que declaren la Copa Amèrica de vela com un esdeveniment d’interès públic i la fan beneficiària d’exempcions fiscals i copioses subvencions a fons perdut.
Audiències inversemblants
El primer dels arguments, que ha servit de leitmotiv recurrent i així ha quedat reflectit en bona part de la premsa i als mitjans audiovisuals, és que es tracta del tercer esdeveniment esportiu més seguit per televidents de tot el món, després dels Jocs Olímpics i del Mundial de futbol. Doncs no, no és ni el tercer, ni el quart, ni el cinquè. De fet, la realitat és que no apareix al capdamunt del rànquing de les audiències globals. En l’indiscutible número u d’aquesta classificació, segons dades de l’agència Nielsen Media Research, se situen els Jocs Olímpics, que a causa de la participació de delegacions de gairebé tots els països del món i pel fet de competir-hi atletes líders d’una gran varietat de disciplines, acaparen un impacte mediàtic uniforme als cinc continents i en àmplies capes de la població. Només la retransmissió en directe de la cerimònia d’inauguració dels Jocs de París aquest estiu va sumar 1.500 milions de teleespectadores i més d’11.000 milions d’interaccions a les xarxes socials. En segon lloc, hi trobem el Mundial de futbol, amb audiències desbocades sobretot a Europa, Àfrica i l’Amèrica del Sud, i que en el seu còmput global, l’última edició (Qatar, 2022) supera amb escreix els 1.000 milions de persones davant de les pantalles. A partir d’aquí, ni rastre de la Copa Amèrica de vela entre els deu primers esdeveniments del rànquing.
Agafant dades de qualsevol de les empreses que recullen els indicadors d’audiència d’esdeveniments esportius (Nielsen, Kantar, GFK, Ipsos…) es constata que, després dels Jocs Olímpics
i del Mundial de futbol, el futbol americà, el ciclisme, el tenis, l’automobilisme o, fins i tot, la lliga de criquet de l’Índia, ocupen posicions d’interès mediàtic per sobre de les regates de vela. Encara més, depenent de l’any, en els llocs tercer i quart del rànquing mundial s’escolen grans fites del futbol europeu o local, com la final de la Lliga de Campions de la UEFA entre el Reial Madrid
i el Liverpool de l’any 2018, amb 380 milions d’espectadores, o el clàssic entre el Barça i el Real Madrid de la lliga espanyola, amb audiències que han arribat a superar els 600 milions d’aficionades enganxades al televisor. Amb abast planetari, tot seguit en el rànquing, hi trobem la final del Mundial de Rugby, amb 120 milions, la Superbowl de futbol americà, amb 123 milions només a través de la televisió, el Tour de França de ciclisme, els quatre tornejos del Grand Slam de tenis, el mundial de la Fórmula 1 o les competicions internacionals de criquet, amb especial interès quan s’enfronten les seleccions de l’Índia i el Pakistan.
En les dades elaborades per l’agència Nielsen Media Research, la regata no apareix entre els deu esdeveniments esportius amb més seguiment mediàtic
I com és possible que la Copa Amèrica de vela s’atribueixi la tercera posició del rànquing? Doncs perquè es manipulen les dades. L’organització, tergiversant el llenguatge tècnic amb el qual es determina la mesura de les audiències, sempre fa referència a una “audiència total” de 941 milions de persones, tal com consta a l’informe final de la 36a edició celebrada l’any 2021 a Auckland (Nova Zelanda). En el mateix informe, però amb lletra més petita, es parla d’una “audiència dedicada” de 68,2 milions de persones. I amb lletra encara més petita, es detalla la diferència entre els dos conceptes d’audiència. La xifra homologable internacionalment i que ha de servir per fer les comparatives amb els Jocs Olímpics o el Mundial de futbol és la de l’audiència dedicada, perquè inclou totes aquelles persones que van veure la regata en directe, en diferit o en els resums per televisió, de la web de la Copa Amèrica o dels seus comptes a YouTube i Facebook. I com es fa el salt dels 68,2 als 941 milions que consten a totes les notes de premsa? Doncs hi sumen les audiències dels programes de televisió de qualsevol mitjà d’arreu del planeta amb continguts informatius que giren al voltant de la Copa Amèrica. Per entendre-ho de manera molt gràfica: és com si al nombre de televidents d’un Barça-Madrid, per calcular l’audiència total, se li sumessin les espectadores de les notícies sobre l’esdeveniment del Telenotícies de TV3 i dels espais informatius i esportius de totes les altres televisions. L’oficina de premsa de la Copa Amèrica, contactada per aquest mitjà, ha declinat fer cap aclariment sobre aquest punt.
Enginyeria comptable amb les “visites”
Una altra dada publicitada amb grandiloqüència –fins i tot a través de documents entregats als grups polítics del Parlament de Catalunya– per part de l’organització de la regata, són els dos milions i mig de visitants que previsiblement haurien d’arribar a la ciutat per gaudir de l’esdeveniment, que se sumarien als setze milions de turistes que cada any passen per la capital catalana, segons dades del Consorci Turisme de Barcelona. L’estimació de visitants l’han donat per bona el grup acadèmic de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) que va elaborar l’informe d’impacte econòmic encarregat per la Fundació Barcelona Capital Nàutica –entitat en els estatuts de la qual hi consta l’objectiu explícit d’aconseguir que la Copa Amèrica de vela se celebrés a Barcelona. Júlia Bosch i Carles Murillo, adscrites al Centre d’Estudis Sports Lab, i Jaume García, del Departament d’Economia i Empresa de la UPF, projectaven en aquest estudi un impacte directe en positiu de 1.115 milions d’euros, 689 dels quals atribuïts al consum que haurien de generar els dos milions i mig de visitants. Consultat per aquest mitjà, l’equip de professors ha confirmat que la dada sobre visitants no és un resultat propi de la seva investigació, sinó que l’han pres directament dels documents de l’organització de la cita esportiva.
I com s’arriba a la xifra dels dos milions i mig? El director general de la fundació Barcelona Capital Nàutica, Ignasi Armengol, va matisar el 18 d’agost, en unes declaracions a l’Agència EFE, que “el nombre de turistes
a la ciutat no serà aquest any, arran de l’esdeveniment, molt més gran que el d’altres temporades”. També va reconèixer explícitament que els càlculs de visites feien referència “als desplaçaments diaris tant de visitants estrangers com de locals que es mobilitzaran per les regates”. La puntualització d’Armengol, però, entra en contradicció directa amb el document original de previsió de visitants que l’Emirates Team New Zealand (promotor de l’actual edició de la Copa Amèrica) va entregar l’any 2022 als grups parlamentaris, i que ha servit de base per a l’informe de la UPF i per a tota la documentació que les administracions estatal, autonòmica i local han emprat per justificar la despesa pública associada a l’esdeveniment.
En l’escrit, es detalla que entre 850.000 i 1.100.000 persones haurien d’arribar a Barcelona en avió des de l’estranger per veure les regates, amb una despesa econòmica individual de 800 euros per cap. De la mateixa manera ho haurien de fer mig milió de persones més des del conjunt de l’Estat espanyol. En aquest cas, a més, es preveia que durant els mesos de les competicions, aquest contingent s’hi desplaçaria de mitjana dues ocasions cadascuna i amb un consum de 250 euros individuals per visita. En últim lloc, es xifra en 200.000 les visitants de l’àrea metropolitana de Barcelona que anirien al front marítim barceloní –de mitjana, en tres ocasions–, amb una despesa de quaranta euros cadascuna. El còmput total d’aquesta previsió suma els dos milions i mig de visites publicitats, amb el seu impacte econòmic associat.
L’organització de la Copa Amèrica detalla en el document com s’han fet els càlculs de previsió de visitants: basant-se en l’estadística històrica i en els informes d’edicions anteriors. Per poder contrastar la metodologia emprada i determinar amb fiabilitat a què es refereix quan parla de “visitants”, hem consultat els informes d’impacte econòmic de les tres últimes edicions celebrades a Auckland (Nova Zelanda) l’any 2021, al territori britànic d’ultramar de les Bermudes l’any 2017 i San Francisco (Califòrnia, els EUA) l’any 2013. En el cas de Nova Zelanda, l’organització va al·legar l’esclat de la pandèmia de la covid-19 per justificar una menor presència de visitants respecte als previstos. Així i tot, a l’informe es parla de 860.000 visites al llarg dels tres mesos d’esdeveniment, malgrat que, si llegim amb atenció el document, descobrim que no fa referència a turistes associades específicament a la regata, sinó que es tractaria del nombre de persones que van accedir a la zona portuària d’Auckland en tot el període competitiu, sense poder discriminar si eren vingudes de fora o es tractava de residents a la capital neozelandesa que hi passejaven. A més, en el document es reconeix de manera explícita que una mateixa persona que accedia a la zona portuària de manera regular era comptabilitzada en cadascuna de les ocasions. D’aquesta manera, es disparava l’estadística. Per contra, una xifra més objectiva que també apareix a l’informe i que ens acosta a l’impacte real en turistes associat a la Copa Amèrica són les 51.000 visitants internacionals i locals que es van allotjar en algun establiment turístic durant els tres mesos de les regates.
Si ens situem quatre anys enrere, el 2017 a les illes Bermudes, i segons llegim en l’informe elaborat pel mateix govern de l’arxipèlag i publicat al web del Parlament insular, durant els dos mesos de la competició hi van aterrar 64.000 persones amb vols comercials, 10.300 de les quals van especificar –a preguntes d’una enquesta oficial del govern– que el motiu de la visita era la Copa Amèrica. El document explica que, com a compensació al territori amfitrió, la Copa Amèrica va donar 100.000 dòlars a una societat zoològica i 30.000 al servei de meteorologia de l’arxipèlag.
Ignasi Armengol, director general de la fundació Barcelona Capital Nàutica, ha reconegut que el nombre de visitants a la ciutat enguany no serà molt més gran que altres temporades
Pel que fa a la ciutat californiana de San Francisco, seu de l’esdeveniment l’any 2013, la densitat demogràfica de la regió, equiparable a la de la costa mediterrània, hauria de servir per fer una comparativa més ajustada al que es pugui esdevenir a Barcelona. Es van captar més visitants en aquell cas? Doncs tampoc. La previsió de l’organització va ser de 2,6 milions d’espectadores presencials, però segons un informe del Consell Econòmic de la Badia de San Francisco, amb dades de l’ajuntament, el comtat, l’autoritat portuària i l’organització de la Copa Amèrica, van ser unes 700.000 les persones les que van acostar-se la zona de l’esdeveniment durant els mesos de competició. A peu de pàgina, però, s’alerta que gran part de les visites comptabilitzades eren de gent que podia haver accedit diverses vegades –sis de mitjana– i que, d’aquestes, només un 26 % (182.000) eren de fora de San Francisco i haurien pernoctat en hotels o en altres establiments d’allotjament turístic. És a dir: dades reals molt per sota de les previstes i el mateix mètode de recompte d’Auckland; mesuradors d’accés de vianants al front marítim sense mecanisme de discriminació entre qui passejava o hi havia viatjat a propòsit, amb l’agreujant d’haver-hi un biaix estadístic, pel fet que el recompte es feia de forma acumulativa. En realitat, no hem de parlar de visitants sinó de visites al front marítim d’Auckland o San Francisco.
El 28 d’agost, des dels comptes oficials de la Copa Amèrica es va assegurar que la Race Village i les fanzones de Barcelona ja havien rebut 253.000 visites, fent servir aquesta terminologia i no la paraula visitants, que constava en els informes previs. El mètode de recompte d’aquesta audiència presencial són unes càmeres-radar d’aforament que s’ha instal·lat als arcs d’accés a la Race Village del Moll de la Fusta, per on transiten milers de persones que en molts casos simplement passegen o es dirigeixen a prendre un bany a la platja, alienes al fet que estan sent comptabilitzades com a seguidores d’una cursa nàutica. En el cas de les fanzones del Bogatell i de la Barceloneta el càlcul es fa segons “densitats per metre quadrat”, tal com han confirmat fonts de l’organització. És a dir, que tampoc es determinarà individualment ni el lloc de procedència ni la motivació de les persones que hi transitin.
Durant la celebració de l’esdeveniment, la Fundació Bosch i Gimpera (adscrita a la Universitat de Barcelona) elaborarà un estudi pressupostat en 134.310 euros sobre l’impacte econòmic de l’esdeveniment, on s’hauran de determinar el nombre de visitants, el seu perfil sociodemogràfic, la despesa associada i el seu grau de satisfacció. Per fer-lo, es preveu enquestar 400 establiments comercials de la zona i, segons una de les clàusules, totes les dades de l’informe s’hauran de guardar en “el secret més absolut” i només es podran lliurar al personal de la Fundació Barcelona Capital Nàutica.
Diners públics que no retornen
L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, assegurava l’any 2015, durant una entrevista al diari digital Vilaweb, en el marc de la campanya de les eleccions municipals, que la marina de luxe del Port Vell de Barcelona era una “horterada de nous rics, impròpia d’aquesta ciutat” i afegia que “posar iots davant d’un barri com la Barceloneta, que té un índex d’atur del 40 %, que ho està passant malament, em sembla no tenir sensibilitat social”. Vuit anys després, però, Collboni ha canviat d’opinió i ha deixat atracar alguns dels iots més luxosos del planeta enfront del veïnat d’aquest barri marítim: s’han reservat 300 places d’amarradors per als diversos equips participants, amb l’afegit de les anunciades restriccions a la mobilitat per facilitar que els capitostos de la competició de vela puguin instal·lar pantalles, grades i carpes amb aire condicionat. I no només això: s’han reservat deu milions d’euros de les arques municipals per a l’organització de la regata, un selecte club de sis multimilionaris que des de fa més d’un any viuen en apartaments de luxe a la capital catalana. A més, des del Consorci Turisme de Barcelona, on participa el consistori, s’ha previst ingressar 5 milions als comptes de l’organització.
Els diners públics a fons perdut que s’entregaran a Grant Dalton –l’empresari neozelandès que ha liderat les negociacions– a través d’ingressos al compte corrent de la Fundació Barcelona Capital Nàutica, inclouen també les aportacions de la Generalitat de Catalunya (16.032.500 euros), la Diputació de Barcelona (4.350.000 euros) i el Consell Superior d’Esports del govern de l’Estat (23.500.000 euros). La suma ascendeix a 58.850.000 euros, acordats a finals de l’any 2023, malgrat que a la Plataforma de Serveis de Contractació Pública hi consten des de l’any 2022 abundants despeses pressupostàries amb destí a la Copa Amèrica licitades en paral·lel per l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú (el Garraf, on es va fer una regata prèvia), l’Agència Catalana de Turisme, l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa, la Diputació de Barcelona, Informació i Comunicació de Barcelona SA (Betevé), Barcelona de Serveis Municipals, Barcelona d’Infraestructures Municipals, Barcelona Activa, l’Institut Municipal d’Informàtica, el Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona, entre d’altres.
Fonts del departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya han confirmat a aquest mitjà que, en cas de beneficis, els diners no retornarien a les administracions públiques sinó que revertirien a la mateixa Fundació Barcelona Capital Nàutica, “com a fons de llegat, per promoure activitats socials”. Als estatuts de la fundació, però, s’acota la seva activitat a la promoció de l’esport de la vela i de l’economia blava relacionada amb les regates i la navegació. L’auditoria de tancament de l’esdeveniment és previst que s’entregui a finals del mes de març de 2025. En un primer moment, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona havien garantit que, si es generaven beneficis, i un cop retornats els diners als finançadors privats, les administracions podrien recuperar la milionària inversió. Quan ens trobem al meridià de l’esdeveniment, però, aquesta promesa també es desmenteix.
L’11 de gener de 2024, es va signar un conveni entre les quatre administracions involucrades, la Fundació Barcelona Capital Nàutica i ACE Legacy Association (entitat controlada per Grant Dalton), on ja s’apuntava la creació d’una segona associació, TNZ Association, i s’assignava a la fundació “la condició de destinatària i administradora de les donacions que es realitzin per a l’execució de les activitats del llegat del programa de suport a l’esdeveniment”. En tractar-se d’una cita amb interessos globals, però, és molt complex auditar tots els ingressos econòmics que puguin captar els organitzadors de la Copa Amèrica per mitjà de qualsevol de les seves societats, a Nova Zelanda, o en altres països del món. A tall d’exemple, a la base de dades del Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació on consten les empreses i administradors dels Panama Papers, Bahamas Leaks, Paradise Papers i Pandora Papers –documents vinculats a l’evasió fiscal– hi figura la societat mercantil America’s Cup Challenge Association LTD, mitjançant la qual es va organitzar l’edició celebrada l’any 1995 als Estats Units.
Fonts del departament d’Empresa i Treball de la Generalitat confirmen que, en cas que la competició generi beneficis, aquests no revertiran en les administracions públiques
Avui, els organitzadors de la cursa ja estan pagant elevades factures als seus proveïdors, per mitjà de la societat ACE Barcelona SL i de les societats mercantils creades en territori fiscal espanyol per cadascun dels sis equips competidors. Només el pavelló efímer de l’Alinghi Red Bull Racing (el veler competidor amb bandera suïssa), situat a tocar del Maremàgnum, ha costat prop de 6 milions d’euros. En tot el perímetre del Port de Barcelona s’alça la resta d’instal·lacions dels equips competidors –fàcilment identificables perquè diverses grues de més de trenta metres d’altura hi sostenen a les seves verticals les banderes gegants de Nova Zelanda, Itàlia, els EUA, l’Estat francès i la Gran Bretanya. A l’epicentre de la geografia portuària, l’antiga seu del cinema IMAX ha estat escollida per ubicar-hi una sala de projeccions amb un simulador de navegació a vela. Al vestíbul, dins d’una vitrina blindada, s’hi exposa la copa de les cent guinees que serà entregada a l’equip vencedor de la regata.
Un altre mecanisme d’aportació pública a la regata privada serà la bonificació del 100 % en la cotització a la Seguretat Social de les empreses involucrades en l’organització de la Copa Amèrica. En un reial decret de 24 de juliol, signat per la vicepresidenta segona del govern espanyol i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, s’atorga a les empreses neozelandeses Team New Zealand Limited i AC37 Event Limited, a les seves filials a l’Estat espanyol Team New Zealand Barcelona SL i ACE Barcelona SL, així com a l’associació “sense finalitat de lucre” ACE Legacy Association –totes elles controlades pel magnat Grant Dalton– la consideració de beneficiàries d’aquesta exempció fiscal. A més, s’acorda que la prerrogativa es mantindrà fins al 31 de desembre de 2025.
València va dir no
Malgrat les bondats promeses, el consistori anterior d’Ada Colau (Barcelona en Comú) i l’actual de Jaume Collboni (PSC), va ser l’últim dels municipis sondejats que finalment va acceptar l’oferta, a remolc d’una negociació iniciada pel conseller d’Empresa i Treball del Govern català Roger Torrent (ERC). Uns mesos abans s’hi havien oposat la ciutat de València, que ja n’havia estat amfitriona de la cita els anys 2007 i 2010, i la capital neozelandesa, Auckland, que es negava a invertir a fons perdut els 126 milions de dòlars que reclamava l’Emirates Team New Zealand, l’equip amfitrió en tant que guanyador de l’última edició.
Papi Robles, regidora i portaveu de Compromís a l’Ajuntament de València –formació que, quan Grant Dalton va picar a la porta, ocupava l’alcaldia amb la figura de Joan Ribó– recorda que “vam rebutjar la petició de celebració de la Copa Amèrica perquè els diners públics no estan per invertir-se amb l’objectiu que una empresa privada es puga lucrar”. A més, recorda que les edicions de 2007 i 2010 “van ser un fiasco total per a la ciutat de València”. “L’organització demanava molts diners a l’administració pública i no vam estar disposats a posar eixos diners, perquè enteníem que s’havien de prioritzar els serveis públics i no una competició privada”, conclou l’edil.
Malgrat la confidencialitat de les negociacions, alguns mitjans de comunicació del País Valencià van apuntar a la xifra de 200 milions d’euros com a punt de partida de les exigències d’inversió pública per pels organitzadors de la regata d’enguany. Un estudi elaborat per Ismael Fernández, catedràtic d’Estructura Econòmica de la Universitat de València, i les professores María Luisa Martí i Rosa Puertas, de la Universitat Politècnica de València, va determinar que l’edició 2007 de la regata no va comportar un impacte econòmic important en el comerç local, tal com s’havia publicitat i que, per contra, havia incrementat la inflació i s’havien disparat els preus dels lloguers.
Denúncies creuades a Auckland
La recerca d’una ubicació per a la 37a edició de la cursa, a finals de l’any 2021 es feia a la desesperada. El govern de Nova Zelanda i l’Ajuntament d’Auckland havien refredat la relació amb Grant Dalton després d’un controvertit episodi de gestió dels diners públics en mans de l’organització. Tant és així, que es va iniciar una investigació judicial per un presumpte cas d’estafa i dos dels màxims responsables de l’empresa contractada per Dalton, que comandaven l’esdeveniment, van acabar acomiadats i amb denúncies creuades. Tom Mayo i Grant Calder, directors de l’empresa d’esdeveniments Mayo & Calder, van comunicar al govern de Nova Zelanda “inquietuds” de salut, seguretat i gestió dels diners públics entregats a Grant Dalton. Entrevistats pel diari The New Zealand Herald, van assegurar que després de la denúncia van patir per la seva integritat física: “He rebut cartes. La meva dona és a casa amb una criatura acabada de néixer, estem atemorits del que passi més endavant”, verbalitzava Mayo. I afegia que les amenaces van arribar a l’extrem que van haver de marxar d’Auckland durant una temporada.
Un informe encarregat pel govern de Nova Zelanda va concloure que “no hi ha evidències que els diners de l’esdeveniment s’haguessin utilitzat incorrectament”, però Mayo ho va replicar dient que no s’havia fet “un examen substancial de les proves presentades davant del govern”. Grant Calder —que va morir fa poc, a l’edat de 41 anys—, l’any 2021, en una entrevista, va mostrar preocupació per com podia impactar el seu cas en persones que tenien la voluntat de denunciar irregularitats en les seves empreses.
