Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Suspès el judici a periodistes, advocades i activistes acusades “d’usurpar” un edifici al qual mai van entrar

Entre les raons que han motivat la suspensió del judici oral, previst per a aquest 30 d’octubre, es troba la manca de proves, unes identificacions policials “sense garanties” o un atestat policial “sobredimensionat” amb què no es pot justificar l'acusació d'un presumpte delicte lleu d'usurpació, segons explica la defensa de les huit encausades

Edifici recuperat de l'abandó al barri del Cabanyal de València | Lucas Guerra

Les huit persones —tres professionals de la informació, dues advocades i tres militants del Sindicat d’Habitatge de València— acusades d’un presumpte delicte lleu d’usurpació per, suposadament, haver ocupat l’edifici situat en el número 40 del carrer Mariano Cuber sense el consentiment de la propietària, la Fundació Bancaixa, no hauran de declarar davant els tribunals el pròxim 30 d’octubre, tal com estava previst. Així ho ha notificat la titular del jutjat d’instrucció número 13 de València, Pepa Tarodo Orti, a la defensa de les encausades.

Segons ha explicat l’advocat a aquest mitjà, els motius de la suspensió del judici oral “giren entorn de la manca de proves per complir-se el presumpte delicte d’usurpació, unes identificacions sense garanties i un atestat policial sobredimensionat amb què no s’hauria de sostenir la denúncia”. També se suma la possible prescripció del delicte, ja que l’article 131.1 del Codi Penal fixa l’any natural com a termini màxim perquè els delictes lleus prescriguen. La defensa considera la usurpació com a un delicte “instantani i no permanent”, per la qual cosa una vegada passen 365 dies, ja no podria ser perseguit. L’advocat recorda que abans de celebrar-se el judici, “la jutgessa demana al Ministeri Fiscal, l’acusació i la defensa que valorem aquests supòsits i, amb totes les al·legacions sobre la taula, decidirà”. “Siga com siga el resultat, impugnarem l’atestat i defensarem cada una de les denunciades fins a l’arxivament de la causa”, assevera.

Els fets es remunten a l’11 de març de 2023, quan el Sindicat d’Habitatge de València, una setmana després d’haver ocupat l’edifici de Mariano Cuber, va anunciar de manera pública l’alliberament i l’entrada a viure de set famílies en situació de vulnerabilitat. Durant alguns anys, la finca havia estat un centre d’acollida de dones supervivents de violències masclistes, però ja es trobava tancada i en desús.

Tot el relat de l’atestat s’articula de manera que la policia arriba a la conclusió que periodistes, advocades i militants identificades formen part “d’un grup organitzat”

Aquell dia, en el marc d’una jornada festiva i reivindicativa celebrada durant les Falles, van acudir a la porta de la finca desenes d’activistes i veïnes de la ciutat per participar en l’acte d’anunci de l’ocupació, així com dues advocades, que van arribar-hi en ser alertades de la presència policial; i tres professionals de la comunicació: un fotoperiodista i un redactor d’aquest mitjà, i un càmera de la productora Sistema del Solar per documentar els fets i cobrir la notícia. Tots cinc, junt amb tres militants del Sindicat d’Habitatge de València, van ser identificades pel dispositiu de la Policia Local, sota la direcció de l’inspector amb número d’identificació policial 20257.

Segons el relat policial, quan els agents van intentar entrar a la finca, els dos col·laboradors de la Directa “es van col·locar junt amb la resta de persones per intentar impedir l’accés dels agents i […] van desobeir reiteradament l’ordre de pujar a la vorera i no deambular per la calçada”. Pel que fa al càmera de la productora Sistema del Solar, la policia indica que “no va mostrar la seua acreditació i enfocava les seues càmeres cap als rostres dels agents”. Les advocades no haurien impossibilitat l’actuació policial, però els policies afirmen “que van informar falsament del moment de la usurpació”, havent-se produït aquesta el mateix 11 de març en compte d’una setmana abans. Tot el relat de l’atestat s’articula de manera que la policia arriba a la conclusió que periodistes, advocades i militants identificades formen part “d’un grup organitzat”.

“Cap de les encausades va participar en l’acció d’ocupar l’edifici, ni va entrar-hi dins, ni han viscut o viuen a la finca, per tant, no han pogut usurpar res”, subratlla Santi Fernández, un dels portaveus del Sindicat

Advocades i periodistes, tal com van explicar a la Directa, van acudir al carrer Mariano Cuber per desenvolupar la seua tasca: assessorar jurídicament el Sindicat d’Habitatge de València, en el cas de les advocades; i recopilar informació, així com fotografiar i gravar la protesta en el cas dels professionals de la informació. Per la seua part, les activistes assistiren a la convocatòria anunciada per xarxes per donar suport a les famílies. “Cap de les encausades va participar en l’acció d’ocupar l’edifici, ni va entrar-hi dins, ni han viscut o viuen a la finca, per tant, no han pogut usurpar res”, subratlla Santi Fernández, un dels portaveus del Sindicat que parla en representació de les militants investigades.

Totes les encausades tenen els seus propis domicilis a la ciutat de València, i així s’ha comunicat al jutjat d’instrucció número 13. En aquest sentit, l’advocat es mostra contundent: “estan intentant jutjar per un delicte d’usurpació a huit persones que no tenen cap relació amb la finca, que paguen un lloguer i tenen la seua pròpia casa”. És per això que les acusades entrevistades coincideixen a defensar que es tracta “d’una denúncia totalment falsa” i “un muntatge policial”, per intentar “reprimir i debilitar el moviment en defensa de l’habitatge” —considera Fernández—, així com per “limitar i atacar el dret a la informació”, denuncien els periodistes.

Articles relacionats

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU