De nou, les notícies judicials sobre el cas La Manada deixen un sabor amarg a les feministes d’arreu de l’Estat espanyol. El passat 21 de juny es va fer pública la concessió de la llibertat provisional sota fiança pels cinc homes, condemnats per agressió sexual arran de la denúncia de violació grupal d’una jove de divuit anys l’any 2016 durant les festes San Fermín a Pamplona. La sala va dictaminar, amb el vot particular en contra d’un dels tres magistrats ponents, que no hi ha motius per mantenir a José Ángel Prenda Martínez, Ángel Boza Florido, Jesús Escudero Domínguez, Alfonso Jesús Cabezuelo Entrena i Antonio Manuel Guerrero Escudero en presó preventiva fins al màxim establert per la Llei d’enjudiciament Criminal (LECrim): quatre anys i sis mesos. D’aquests, se’n complien dos el pròxim 7 de juliol.
El mateix tribunal que va condemnar-los ara els deixa lliures mentre esperen la resolució del doble recurs presentat al Tribunal Suprem. Les acusacions particular i popular demanen que es passi del delicte d’abús sexual al de violació i que, per tant, s’incrementi la condemna; la defensa, al seu torn, sol·licita l’absolució. En paral·lel, continua l’altre procés judicial que tenen pendent, encara en instrucció: es tractaria d’un segon cas de violències sexuals comès a Pozoblanco, en què els membres d’aquest grup haurien violat també en grup una dona de 21 anys dos mesos abans de l’episodi dels sanfermines.
“El text diu que no hi ha risc de fuga perquè quatre dels condemnats són insolvents però, en canvi, paguen en menys de 48 hores els 6.000 euros per cap de la fiança. D’altra banda, s’al·lega que no es té informació de la instrucció de Pozoblanco i, per això, no pot tenir en compte aquest possible segon cas de violències sexuals”
Totes les acusacions personades a la causa –Ministeri Fiscal, acusació popular exercida per l’Administració de la Comunitat Foral de Navarra i de l’Ajuntament de Pamplona, i l’acusació particular– van demanar unànimament que els cinc agressors seguissin a presó mentre el Tribunal Suprem dil·lucida sobre els recursos. Sònia Ricondo, membre de Dones Juristes, valora aquesta resolució com a molt decebedora. “És poc habitual que, si ja hi ha hagut una sentència condemnatòria en primera instància, es decideixi revocar la presó preventiva. S’ha repetit allò que ja va passar amb la sentència i la condemna final. A més, la sentència va trigar moltíssim a dictar-se i ja han complert dos anys a la presó. Una mesura cautelar mai hauria de mantenir-se tant de temps. Potser dóna ales al recurs de la defensa sobre la sentència, però confio que el Tribunal Suprem no revertirà la condemna, en tot cas l’ampliarà”, comenta Ricondo.
Els arguments de les acusacions per sol·licitar que es denegués la llibertat provisional eren diversos. Per exemple, el procés en instrucció de l’anomenat cas de Pozoblanco, o les amenaces que la denunciant i família havien rebut arran de la notorietat pública del cas de La Manada. Ricondo assenyala, a més, que el text de la interlocutòria no els rebat, sinó que se centra en el fet que la condemna dictada per la mateixa sala, al final, ha estat inferior als anys que es demanaven inicialment.
No s’aprecia risc de fuga ni de reincidència
“El text diu que no hi ha risc de fuga perquè quatre dels condemnats són insolvents però, en canvi, paguen en menys de 48 hores els 6.000 euros per cap de la fiança. D’altra banda, la sala al·lega que no té la informació d’instrucció de Pozoblanco i, per això, no pot tenir en compte aquest possible segon cas de violències sexuals de La Manada com a motiu per mantenir-los a la presó”, explica l’advocada de Dones Juristes.
“El moment més indignant és la pàgina on fan referència al risc de reincidència i argumenten que, per ser un cas notori, tothom sap qui són i per tant, no hi podrà haver reiteració delictiva”, denuncia Ricondo. Per aquesta jurista, arguments d’aquest tipus evidencien que manca formació amb perspectiva de gènere a tots els estaments de l’àmbit jurídic-policial. La jurista explica que, en aquest cas, es focalitza en la víctima directa, però, al final, les conseqüències de la posada en llibertat poden anar més enllà: també es posen en risc totes les possibles víctimes. Alhora, destaca que es transmet un missatge d’impunitat.
A l’auto d’aquest mateix tribunal del 14 de juliol del 2017 es deia que, amb la petició d’unes penes tan altes “feia concret el perill d’eludir l’acció de la justícia” i que “no podem excloure el risc de reiteració delictiva relacionada amb la presumpta dinàmica comissiva, en una actuació grupal”. Què ha canviat des d’aleshores? Per Ricondo, res.
Fins que el cas Pozoblanco no avanci, o a risc que es coneguin altres casos d’aquests condemnats, a priori “no són reincidents, però sí que són un grup organitzat. És a dir, són cinc persones i el delicte comès ja no és només contra la llibertat sexual sinó que es veu agreujat perquè hi havia més d’un home implicat. Malgrat això, un cop més, la presó preventiva acaba decidida per criteris arbitraris”, explica Ricondo.
Però també hi havia motius individuals per concloure que el factor de risc segueix present. En concret, l’acusació municipal de Pamplona parava atenció a la carta que Antonio Manuel Guerrero Escudero, el Guàrdia Civil de La Manada, va dirigir a la denunciant i a la seva família en el mitjà digital Tribuna de Cartagena. L’acusació municipal de Pamplona ho resumia així: “tot això fa presumir que si el Sr. Guerrero es trobés en llibertat podria actuar contra bens jurídics de la víctima com són el dret a la intimitat o la pròpia imatge, entre altres”.
“A les mesures cautelars només s’inclou la Comunitat de Madrid com a territori de l’estat Espanyol on no poden desplaçar-se; de facto és l’únic lloc on pot tenir més seguretat de no trobar-se’ls”, explica Sònia Ricondo, de Dones Jurístes. Per tant, si hi hagués un encontre fora d’aquest territori, quedaria impune i no tindria conseqüències penals per als condemnats
Què transmet aquesta posada en llibertat? Per Dones Juristes, un missatge d’impunitat, quelcom que ja havia anat reforçant la sentència. “En pocs procediments es posa en marxa una mesura preventiva tan dura com la de l’empresonament i, menys encara, es dóna després una sentència fluixa. La condemna s’ha minorat molt, passant d’una petició de més de vint anys a una sentència inferior als deu”, llista Ricondo.
“A més, amb la llibertat provisional, qui queda reclosa és la denunciant. A les mesures cautelars només s’inclou la Comunitat de Madrid com a territori de l’estat Espanyol on no poden desplaçar-se; de facto és l’únic lloc on pot tenir més seguretat de no trobar-se’ls”, explica l’advocada. Per tant, si hi hagués un encontre fora d’aquest territori, quedaria impune i no tindria conseqüències penals per als condemnats.
Segons la Secretaria General de Institucions Penitenciàries del Ministeri de l’Interior espanyol, l’any 2016 la població reclusa sota presó preventiva xifrava 6.190 homes (13,2%) i 545 dones (14,1%), d’un total de 51.029 persones preses.
Novament, els carrers s’omplen per denunciar la justícia patriarcal
Els col·lectius feministes van sortir novament al carrer, dijous passat, dia 21, van sortir al carrer novament per mostrar rebuig a la decisió judicial d’excarcerar els condemnats. Diversos grups feministes han iniciat accions per no admetre a espais públics i de concurrència pública als cinc condemnats, amb cartelleria que defensa els drets de les dones a ocupar l’espai públic sense por i en llibertat. A més, hi ha hagut una crida a fer boicot als mitjans de comunicació en cas que facin entrevistes als membres de La Manada.
En les darreres setmanes s’han fet públics diversos casos de violències sexuals contra dones comesos a l’Estat espanyol. El més gran, amb centenars d’afectades, és el cas de violències sexuals i laborals contra les temporeres marroquines de la campanya de la maduixa a la província de Huelva; l’empresa implicada és Doñana 1998. També s’han conegut casos de violències sexuals en grup als voltants de la revetlla de Sant Joan a Gran Canària, Cadis, Molins de Rei i Palamós. D’aquestes, dues s’haurien contra noies menors d’edat. Diversos dels homes implicats en aquestes agressions han fet menció a ser el relleu de La Manada.
Mentrestant, La Manada original torna a estar al carrer. Les mesures cautelars que estan obligats a complir els seus integrants consisteixen signar cada dos dies als jutjats, comunicar qualsevol canvi de domicili o de les dades de contacte, la retirada del passaport i la prohibició d’obtenir-lo, la prohibició de sortir del país, no apropar-se a la Comunitat de Madrid. Per la resta, poden fer una vida normal. Podrien, fins i tot, tornar a visitar els sanfermines, que comencen a Pamplona en menys de deu dies.
