Afectades per les inundacions, entitats socials i cíviques, juristes, sanitàries, enginyeres o periodistes s’han adherit a la iniciativa ciutadana “Justícia per a València”, que té per objectiu presentar una demanda penal contra almenys tres càrrecs polítics de la Generalitat Valenciana per la gestió de la DANA i les seues conseqüències. Els demandats serien la consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, el secretari autonòmic de Seguretat i Emergències i director de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències, Emilio Argüeso; i el president valencià Carlos Mazón. S’estudia acusar tots tres d’un presumpte delicte d’homicidi imprudent i de danys. Aquest dissabte, el servei d’Emergències no va actualitzar el nombre de 211 víctimes mortals, i les persones denunciades com a desaparegudes eren 1.535, segons va avançar Diari La Veu.
“No sabem si s’acceptarà la demanda, però sí que sabem que les morts tenen uns responsables polítics”, rebla Francesc Miralles, jurista i un dels impulsors de la iniciativa
“En cas que es presente, no sabem si s’acceptarà la demanda, però sí que sabem que les morts tenen uns responsables polítics”, rebla Francesc Miralles, jurista i un dels impulsors de la iniciativa. A parer seu, el “màxim responsable” de les pèrdues humanes i materials seria el president de la Generalitat Valenciana: “en el seu cas resulta molt evident apuntar cap a un delicte d’homicidi per imprudència perquè obvia el perill”, exposa Miralles. Fa referència a les declaracions de Carlos Mazón en la compareixença del dimarts 29 d’octubre, a la una del migdia. El president de la Generalitat informava que el temporal disminuiria la seua intensitat “a les sis de la vesprada en tota la Comunitat Valenciana” i negava que s’estiguera en “alerta hidrològica”. Contradeia els avisos de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), que a les 06:42 hores del dimarts marcava l’alerta taronja a l’interior i sud de València i la Ribera –que va escalar a roja a les deu del matí. Mazón va acabar esborrant el tuit en què enllaçava el vídeo de la seua compareixença.
Miralles considera que el fet de “fer cas omís” als avisos d’AEMET i de la comunitat científica i “no avisar a la ciutadania” és una “imprudència” i suposa haver pres una decisió “negligent”. “Haurem de demostrar que si la ciutadania haguera rebut abans una informació clara per part del Govern, no haguera eixit de casa i, per tant, s’hagueren pogut evitar moltes morts”, explica el jurista. Comparteix aquesta reflexió crítica Anaïs Franquesa, advocada penalista que s’ha adherit a la iniciativa: “Estem en un moment inicial i necessitem saber qui ha pres cada decisió, però comparèixer i negar l’alerta ja és una decisió que comporta que molta gent no es quedés a casa”, i adverteix que “només el fet de no haver actuat pot suposar molts delictes d’homicidi imprudent”.
En la cadena de comandaments i assumpció de responsabilitats, les fonts jurídiques consultades defensen que cal assenyalar també a la Conselleria de Justícia i Interior, de la qual penja el càrrec del secretari autonòmic de Seguretat i Emergències i director de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències.
“Només el fet de no haver actuat pot suposar molts delictes d’homicidi imprudent”, adverteix l’advocada Anaïs Franquesa, una de les que s’ha sumat a la demanda penal
Segons estableix l’actual llei autonòmica de Protecció Civil i Gestió d’Emergències, el Consell és “l’òrgan superior de gestió i coordinació” de la resposta a les emergències, no el Govern espanyol, com va tractar de sostenir Mazón el passat dimecres en un intent de descarregar a Pedro Sánchez i el seu equip la responsabilitat del retard en l’enviament de l’alerta automàtica de la DANA —es va enviar a les 20.12 hores de la nit del dimarts. “El govern central només pot assumir la responsabilitat màxima si es decreta l’estat d’alarma”, matisa Miralles. El “comandament únic” correspon a la consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, tot i que, tal com indica l’article 84 de la llei, en una situació catastròfica, el president de la Generalitat pot assumir el “comandament únic i la direcció de totes les activitats de l’emergència, passant a la seua directa dependència l’estructura organitzativa del pla territorial d’emergència”.
Tal com va informar eldiario.es, Carlos Mazón hauria assumit el “comandament únic” quan es va constituir el Centre de Coordinació Operativa Integrada (Cecopi), convocat a les quatre de la vesprada del dimarts per la consellera Salomé Pradas. “Per què es convoca tan tard?”, es pregunta Anaïs Franquesa, i reconeix que pot haver-hi “certa imprevisibilitat”, però “òbviament també va haver-hi una manca de prevenció”. A les quatre de la vesprada, les fortes pluges ja havien inundat municipis com Set Aigües, Utiel, Xiva o Xest, a l’interior de València; i centenars de persones ja estaven atrapades a les carreteres.
Andreu Moreno, advocat especialitzat en dret penal, insisteix en el fet que cal estudiar “en detall” quin càrrec polític va prendre cadascuna de les decisions per determinar les presumptes responsabilitats
Andreu Moreno, advocat especialitzat en dret penal, insisteix en el fet que cal estudiar “en detall” quin càrrec polític va prendre cadascuna de les decisions per determinar les presumptes responsabilitats polítiques. “Partint de la idea que la gestió ha estat nefasta i que el govern valencià hauria de dimitir, estem estudiant qui ha d’assumir les responsabilitats, però el primer és conèixer la magnitud de la tragèdia”, defensa, i reivindica “l’evident” manca de seguretat pública. Per exemple, amb l’eliminació de la Unitat Valenciana d’Emergències (UVE), creada en febrer de 2023, durant la presidència de Ximo Puig (PSPV). El seu objectiu era “garantir la ràpida intervenció d’emergència” al País Valencià, en situacions com “incendis forestals”, “emergències d’origen meteorològic, sísmiques o terratrèmols submarins”. En novembre de 2023, el PP i Vox, aleshores el seu soci de govern, la van suprimir perquè, a parer seu, afegia “més complexitat a la gestió de les emergències”.
Més de 1.000 persones se sumen a la iniciativa
Aquest dissabte a la vesprada, en poc més de 24 hores, més d’un miler de persones s’havien adherit a la iniciativa per a iniciar accions legals contra el govern valencià, 45 de les quals són persones afectades per les inundacions i 360 volen aportar diners, segons trasllada Francesc Miralles. Els promotors del formulari donen la possibilitat als adherits d’estar informats de les accions que es duran a terme, de contribuir econòmicament a la denúncia, ser voluntari, explicar si són o no afectades de la DANA o si representen alguna entitat.
Miralles explica que també seran necessaris professionals de la comunicació que donen suport en tasques comunicatives i informatives. “Cal formar una opinió pública que entenga que açò era evitable i que hi ha uns responsables directes”, reflexiona, i adverteix que l’extrema dreta “intentarà anar contra el govern estatal i AEMET per intentar desviar el focus de la Generalitat com a responsable”. L’organització ultraconservadora i catòlica Hazte Oír ja ha informat que “activarà totes les mesures oportunes perquè es depuren responsabilitats”; i l’associació ultraconservadora Manos Limpias —dirigida per Miguel Bernad, secretari general del Frente Nacional, partit hereu de la ultradretana Fuerza Nueva— ha presentat una denúncia contra la responsable de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), María José Rallo del Olmo, i contra l’exdirector de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències, Javier Montero –sembla que per error, ja que és un càrrec de confiança col·locat per Vox que va ser destituït el passat mes de juliol, quan el partit d’extrema dreta va abandonar el Govern–, per presumptes delictes d’homicidi imprudent, imprudència i danys per les conseqüències de la DANA.
