Després de quasi un mes que la Depressió Aïllada a Nivells Alts (DANA) colpejara amb violència més de seixanta pobles del País Valencià, ha quedat palès que la gestió del govern autonòmic de Carlos Mazón va ser inoperant quant a prevenció i continua sent insuficient pel que fa a la reparació: de moment, moltes excuses, llançar pilotes fora i culpabilitzar altres institucions, com l’AEMET, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer o el govern de l’Estat (PSOE). Tanmateix, gran part de la societat valenciana té clar que el govern de la Generalitat és el responsable de les més de 200 morts causades per la catàstrofe, així es va visualitzar el passat 9 de novembre, quan més de 130.000 persones es van manifestar sota el lema “Mazón dimissió”.
Algunes empreses de l’Economia Social i Solidària (ESS) també han eixit perjudicades, com és el cas de Sembra Llibres
Com era d’esperar, la tragèdia també ha comportat greus conseqüències per al teixit empresarial valencià, ja que ha afectat més de 50.000 empreses i 265.000 llocs de treball. En aquest sentit, algunes empreses de l’Economia Social i Solidària (ESS) també han eixit perjudicades, com és el cas de Sembra Llibres, una editorial independent i cooperativa, la qual s’ha vist afectada per la inundació del magatzem de la distribuïdora GEA, la major del món del llibre al País Valencià. “Açò no és només la pèrdua de llibres, que també, és la incertesa al voltant de la distribució al País Valencià durant la campanya de Nadal —la campanya més important de l’any— i també totes les reimpressions que haurem de fer”, lamenta Mercè Pérez, editora del projecte.
Altres projectes com l’organització CERAI (Centro de Estudios Rurales y de Agricultura Internacional) lamenten “la pèrdua d’equip tecnològic i, sobretot, de la major part de l’arxiu, que emmagatzemaven a la seu de l’Escola de Capatassos de Catarroja”, explica Piero Carucci, membre del col·lectiu. Més enllà dels danys materials, també cal fer esment dels efectes econòmics per la falta de liquiditat pel fet de no poder treballar aquests mesos i, per tant, no ingressar diners a la caixa. Així ho corrobora, Salvador Pérez, membre de Del Camp a la Taula: “Aquestes setmanes teníem planificat tot el treball amb les escoles i col·lectius per tal de dur a terme un projecte de regeneració de sòls, que ara haurem de reprogramar i retardar, un fet que repercutirà en la facturació”.
Solidaritat i compromís comunitari
És evident que un dels principis fonamentals de l’ESS és la solidaritat. També ho és el compromís amb l’entorn, “que es concreta en la participació en el desenvolupament local sostenible i comunitari del territori”, tal com es detalla al document de principis de la Xarxa d’Economia Solidària (XES). En aquest sentit, per a les empreses socials afectades per la dana aquesta màxima, tot i les dificultats pròpies que travessen, no ha quedat en sac trencat.
En aquest sentit, Pérez explica que han condicionat un poc la seva seu perquè siga un punt de distribució de necessitats bàsiques, com llet, aigua, productes de neteja o sanitaris. “Més endavant tornarem a recuperar-la per a la nostra activitat, però ara mateix és més important que faça aquesta funció perquè açò va per a llarg, per a molt, molt llarg”, afirma.
Per a les empreses socials afectades per la dana, tot i les dificultats pròpies que travessen, la solidaritat no ha quedat en sac trencat
A més, detalla que la Xandra, una horta de 3.000 metres quadrats on desenvolupen l’agricultura regenerativa des de fa més de quatre anys —que no s’ha vist afectada—, “s’ha convertit en un espai de calma i tranquil·litat, fora de tot el desastre que hem viscut i l’estem oferint a la gent que vulga passar un moment de pau i desconnexió”.
En la mateixa línia, Carucci també explica que s’han bolcat en la feina comunitària. “Estem treballant en el repartiment d’aliments, a través del qual ja hem fet arribar més de 15 tones de fruita i verdura; ara mateix estem pensant en aquestes coses: com paguem els aliments i com els repartim”, diu. Aquesta tasca és realitza a través de la campanya “Cultivem solidaritat”, “una iniciativa que busca fons per a cobrir pèrdues, reparar maquinària i infraestructura i assegurar el subministrament de productes frescos de proximitat” i que han impulsat juntament amb Per l’Horta, CCPV-COAG, Mundubat, Justícia Alimentària, Fundació Assut i SEAE, expliquen en la web del projecte.
Un espai per a posar fre al canvi climàtic
Les conseqüències que ha comportat la dana posen de manifest que el model de producció i consum del sistema capitalista, dona l’esquena als cicles naturals i té i continuarà tenint un greu impacte entre la població mundial, sobretot entre la més vulnerable, com ja va avançar la Directa. En aquesta línia i en relació amb els productes de l’organització CERAI arreu del món, Carucci apunta: “El que més ens preocupa és que des del mes de setembre no és la primera inundació que patim. Ens ha passat al Sàhara, també a Mauritània i al Senegal, i acaba de passar a Cuba. La qüestió no és com ens ha afectat la DANA, sinó com ens està afectant el canvi climàtic”. A més, posa sobre la taula que “ja no valen les ferramentes que estàvem usant fins ara; el context ha canviat i hem de repensar la manera de treballar en les comunitats rurals i, fins i tot, com generem formes d’agricultura resilients enfront dels desastres”.
En aquesta línia Pérez, tot i ser conscient del greu impacte en tots els àmbits que ha suposat la dana, ho veu com una oportunitat: “aquesta realitat, per dura que siga, serveix per a reforçar el nostre missatge: la necessitat de canviar el model en què vivim”, afirma. “Per respecte i compromís en la nostra societat com a persones i pensant en les pròximes generacions, hem d’actuar, no podem quedar-nos parats, açò ha de ser un revulsiu per a continuar treballant i aconseguir modificar la manera en què vivim”, sentència.
La importància de treballar en xarxa
La inoperativitat governant ha posat en relleu la importància de les xarxes de suport mutu a l’hora d’organitzar la solidaritat. En aquest sentit l’Economia Social i Solidària no ha sigut una excepció. “Tots els equips de les xarxes territorials s’han posat en contacte amb nosaltres per a oferir-nos tota l’estima i les ferramentes a l’abast per a fer front a la situació; les companyes de la XES [Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya] van tindre l’espenta des dels primers dies i van llançar un micromecenatge, al qual també se sumà REAS Red de Redes [la xarxa estatal d’ESS], per a recaptar un fons comunitari de suport”, afirma Teresa de la Fuente, tècnica de la Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària del País Valencià (XEAS-PV).
S’està treballant per detectar quines són les necessitats dels projectes afectats, però també quines seran les necessitats socials en un nou context marcat per la crisi climàtica i la reconstrucció
Aquesta iniciativa, més enllà de pal·liar les conseqüències dels projectes que s’han vist afectats per la dana, pretén anar més enllà i reforçar l’ESS al País Valencià en aquest nou escenari: “No es tracta només de crear un fons de contingència per als projectes d’economia social, sinó, sobretot, de demostrar amb la pràctica que l’ESS és la millor resposta a la crisi. Cal mostrar des de l’ESS que la manera com ens recuperem d’aquesta crisi definirà la nostra societat i que podem fer-ho basant-nos en els valors de cooperació, solidaritat, etc., des d’una economia al servei de la vida”, afirmen en la web del projecte.
En aquest sentit, des de XEAS-PV, i amb el suport econòmic d’altres nuclis territorials, s’està treballant per detectar quines són les necessitats dels projectes afectats, però també quines seran les necessitats socials en un nou context marcat per la crisi climàtica i la reconstrucció d’infraestructures necessàries per a la vida. Així ho van fer des de la primera setmana, com explica de la Fuente: “L’equip de governança va parlar amb totes les entitats de la xarxa i es va convocar una reunió d’emergència per a parlar entre totes i generar un grup de treball”, el qual està valorant treballar sobre tres sectors estratègics: “el sector agroecològic, a partir del suport a les iniciatives que ja hi estan treballant; les cooperatives i el xicotet comerç; i la reconstrucció des d’una mirada cooperativa”, conclou.
Una altra de les iniciatives ha estat de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, que ha enviat 40.000 euros dels seus fons d’educació i promoció cooperatius a les cooperatives valencianes.
