Arran de la crisi de la dana hi ha hagut un garbuix de reflexions, queixes, crides a l’organització i esclats d’impotència; una manifestació espectacular, històrica en termes benjaminians –la història oficial, escrita pels vencedors, també pot ser, en un exercici de desobediència de la historiografia, la línia contínua de les resistències al poder–, i un desplegament espaterrant de les teranyines polítiques i comunitàries de l’esquerra organitzada, amb especial menció a la Xarxa...
Aquest contingut és només per a subscriptores. Si vols llegir-lo, dona suport al projecte i fes-te subscriptora
