L’any 2022, el Parlament de Galícia va aprovar per unanimitat el projecte de construcció d’una megafàbrica de lyocell, una fibra tèxtil a base de cel·lulosa, que es proposa instal·lar a la localitat de Palas de Rei, a la comarca de la Ulloa (Lugo). El projecte està liderat per l’empresa Greenfiber –que presideix José Armindo Farinha–, integrada pel grup portuguès Altri i el gallec Greenalia –entre les seves directives hi ha Beatriz Mato, exconsellera de Medi Ambient de la Xunta. La publicació del projecte al Diari Oficial de Galícia, a més de declarar la fàbrica com a Projecte Industrial Estratègic, incorpora diversos estudis i declaracions ambientals i d’utilitat pública. El projecte ha rebut el suport explícit de la consultora Acento Public Affairs, liderada per l’exministre José Blanco (PSOE) i l’exalcalde de Gasteiz Alfonso Alonso (PP), malgrat no haver-se pogut confirmar si la companyia ha estat contractada per fer de «facilitadora» amb les administracions.
L’argumentari dels seus impulsors és que es tracta d’una oportunitat per desenvolupar la zona, difonent xifres com els 500 llocs de treball directes, 2.000 llocs de treball indirectes
El projecte de Greenfiber es fonamenta en la construcció d’una gran fàbrica de pasta de paper del mateix tipus que ja coneixen bé a Galícia, però multiplicant per quatre la mida de la factoria Ence de Pontevedra –la més gran fins ara– i per deu la seva producció de cel·lulosa. L’argumentari dels seus impulsors és que es tracta d’una oportunitat per desenvolupar la zona, difonent xifres com els 500 llocs de treball directes, 2.000 llocs de treball indirectes, 4.000 durant la construcció i cursos de formació per al personal.
El consens inicial per aprovar el projecte l’any 2022 es va trencar dos anys més tard, quan es van començar a conèixer els detalls. Ubicat a dos quilòmetres del traçat del Camí de Santiago i amb una xemeneia de 75 metres d’alçada emetrà gasos contaminants i la matèria primera que precisarà serà l’eucaliptus, una espècie vegetal piròfita i invasora. A més, necessitarà captar del riu Ulla uns 46 milions de litres d’aigua cada dia. Darrere de tot plegat, les entitats contràries sospiten que s’incrementaran els llocs de treball precaris, així com el preu de l’habitatge i dels béns bàsics.
Des que es va conèixer el rerefons del projecte i el que implicaria, la pressió popular ha estat molt significativa i un punt d’inflexió a l’agenda gallega, amb desenes d’actes de tota mena
«Eliminar, de manera terminal, l’economia, la forma de vida, la sobirania econòmica i la mateixa supervivència d’un poble ja decapitat durant dècades de polítiques centristes en favor de la destrucció de l’entorn, els aqüífers, el riu Ulla, les terres productores tradicionals, i escampar una de les pitjors plagues, l’eucaliptus, única base per a l’elaboració dels productes a la fàbrica», denuncien des de l’Asemblea Cultural Galega de Barcelona (ACGB), que amb el suport de la Plataforma Ulloa Viva han convocat una concentració sota el lema «La Xunta no pot callar tot un país» el pròxim diumenge 15 de desembre a migdia a la plaça de la Vila del barri de Gràcia de Barcelona.
Des que es va conèixer el rerefons del projecte i el que implicaria, la pressió popular ha estat molt significativa i un punt d’inflexió a l’agenda gallega, amb desenes d’actes de tota mena i protestes arreu del territori. A l’estiu es van presentar més de 23.000 al·legacions, precedides de dos grans actes com una multitudinària manifestació a Palas de Rei el 26 de maig amb més de 20.000 assistents i la concentració envoltant la Xunta el 30 de juny a Santiago de Compostela, a la que també van anar-hi milers de persones.
