“Quan entra l’hivern, la terra està glaçada, nua, inhospitalària. Però mai la seva vida ha estat tan densa. Tot s’esdevé subterràniament. La terra s’enriqueix en profunditat però en secret. Arriba el temps de la construcció, de la realització a llarg termini, de la solidesa”. Així ho recull El petit llibre dels dies, un llibre de Laurence E. Fritsch que m’acompanya fa més de vint anys des del dia que m’arribà a les mans, com a regal d’una amistat tan valuosa i present per mi com el llibre al llarg de tots aquests anys.
Llegir-ho sempre aporta reflexions que prevalguessen el quotidià en el devanir cíclic de les estacions que ens tornen cada any a versions renovades de nosaltres mateixes. També dins d’aquest cicle, el nostre entorn va canviant i es reinventa a partir del llaç que uneix individus per esdevenir col·lectius. Éssers plurals amb la intenció de canviar el que no ens agrada, el que no fa bé, el que ens agredeix i tot allò que, amb el pas dels anys de la modernitat contemporània, ha anat degradant, sense marxa enrere, la terra que som.
Al cor de l’hivern molts espais col·lectius articulen subterràniament les seves arrels per tornar a ressorgir a la primavera
Així, al cor de l’hivern molts espais col·lectius articulen subterràniament les seves arrels per tornar a ressorgir a la primavera. I ho fan amb l’ànim de no defallir en el fet de seguir-ho intentant. Cada cop són més les evidències que ens cal un gran gir, un gran cop de timó per evitar l’abisme i tenim la certesa que les passes han de ser, ara més que mai, determinants, contundents i col·lectives. No només manifestacions dels malestars col·lectius i resistències aïllades, sinó avenços ferms i decidits que confrontin les inèrcies fatals i accelerades de la raó humana, que ha esdevingut totalment irracional en la seva superioritat i allunyament d’allò que vertaderament la sosté.
Segurament el temps que travessam podria ser el col·lapse definitiu de la humanitat, és l’hivern del qual naixeran altres primaveres. El moment de construir. D’agafar forces, de sumar, de teixir, d’afinar, de composar, de deixar-nos arrossegar per la intuïció que ens connecta amb tot allò no humà del qual som part, de sentir-ho, de defensar-ho, de protegir-ho, d’esdevenir la natura ferida que som per a guarir-nos. “Fondre les fronteres de l’imaginari, del possible, amb el que és real”, com diu Ursula K. Leguin, per fer presents els futurs que desitgem fer i ser, més enllà de nosaltres mateixes. I en aquest reconduir el món, els hiverns de les lluites i les articulacions col·lectives comencen a obrir-se a la llum i comencen a sortir iniciatives que són sinònim d’esperança i que confronten la resignació per convertir-la en resignificació, reapropiació, reassignació de tot allò sobre què necessitam recuperar les sobiranies vertaderament emancipadores.
Els hiverns de les lluites i les articulacions col·lectives comencen a obrir-se a la llum i comencen a sortir iniciatives que són sinònim d’esperança
El cap de setmana que ve és un exemple de tot el que simultàniament s’obre camí, germina, esdevé possibilitat, casa, recer, rebel·lió, articulació, present: el 25 de gener a Vic, Fundació Emprius, Reserach & Degrowth, amb la col·laboració d’Ecologistes en Acció, THECO i Rebel·lió Científica organitzen “Sentit comunal. Comunalismes i decreixements”. Un espai de trobada, intercanvi i reflexió entre persones d’arreu de l’estat que defensen el comunalisme i el decreixement com a vies de transformació social desitjables i necessàries.
El mateix 25 es celebra al Prat de Llobregat la III Trobada de Lluites en Defensa del Territori dels Països catalans, on confluiran col·lectius i lluites ecologistes per repensar-se, desbordar els marcs habituals i esdevenir un espai de crida a l’activació, la implicació i la transformació. Comencen a caminar també les trobades que sorgeixen d’una iniciativa que pretén una confederació de lluites d’àmbit estatal, impulsades per Ecologistes en Acció, Rebel·lió científica, CGT, CNT, Sindicat de Llogateres de Catalunya, i Sindicat de Manters i Inquilines de Madrid. Trobades per parlar d’acció política, construcció de poder propi i transició ecosocial i postcapitalista.
A Vilademat, Salvem l’Empordà ha convocat la trobada “Dempeus”, d’entitats empordaneses en defensa del Territori. Tot això en un sol cap de setmana, al que segur se sumaran properes convocatòries —com la que prepara a Mallorca la Plataforma Menys Turisme, Més Vida pel 15 de febrer— amb un objectiu polític comú: passar a l’ofensiva, reproduint el títol del llibre de Josep Manel Busqueta, un manifest sobre la crisi ecosocial i una proposta agosarada de programa polític. Som-hi, doncs, que l’hivern ja és aquí i la primavera està per fer-se.
