El soroll constant d’helicòpters trenca la calma habitual de Davos. Aquesta setmana, el poble alpí conegut a l’hivern com a territori d’esquiadors benestants, es transforma. Les botigues i cafeteries es converteixen en seus temporals de bancs, corporacions i països amb Fòrum Econòmic Mundial que va començar el dilluns i s’allargarà fins al divendres que ve. Paral·lelament, el passat cap de setmana, activistes convocades pel col·lectiu World Economic Forum Strike corejaven eslògans com “Eat The Rich” (Menja al Ric) i entonaven crits antifeixistes. També feien alguns talls de carretera, sota la vigilància constant d’un ampli dispositiu policial.
El Fòrum Econòmic Mundial: trobada d’elits al mig dels Alps
La 55a trobada del Fòrum Econòmic Mundial (FEM) es presenta com un espai per afrontar els grans reptes globals. No obstant això, les activistes denuncien que és una trobada d’elits lluny de les necessitats reals de la majoria, que perpetua les dinàmiques responsables de les crisis actuals. L’accés al FEM és restringit i costós, amb una participació limitada a dirigents de grans multinacionals i polítics seleccionats. Les acreditacions d’assistència poden arribar als 27.000 francs suïssos (aproximadament 27.500 euros) i cada delegació institucional pot arribar a costar més de 40.000 euros per persona. A més, les decisions es prenen a porta tancada, excloent-hi deliberadament veus crítiques.
Les acreditacions d’assistència al Fòrum poden arribar als 27.500 euros i cada delegació institucional pot arribar a costar més de 40.000 euros per persona. A més, les decisions es prenen a porta tancada, excloent-hi deliberadament veus crítiques
Aquest any, el tema central del FEM és “Col·laboració per l’Era Intel·ligent”, amb discussions centrades en el creixement econòmic digital i la seguretat global. Hi participen més de 3.000 representants, incloent-hi seixanta caps d’estat com el president argentí Javier Milei, el líder ucraïnès Volodímir Zelenski i la presidenta de la Comissió Europea Ursula von der Leyen.
Veus del Sud Global i lluita per la justícia global
Un dels objectius de la protesta que va tenir lloc abans de la celebració del fòrum tenia com a objectiu denunciar el neocolonialisme i l’espoli de recursos als països del Sud Global. La presència d’activistes peruanes va ser especialment destacada. “Venim a denunciar el govern criminal de Dina Boluarte al Perú”, explicava Ledys, una d’elles. “Ha reprimit brutalment les protestes amb més de 60 morts i ara ve a Davos a legitimar les seves accions i vendre els recursos del país”, afegia.
Les pancartes que exigien justícia social i climàtica sobresortien entre les instal·lacions de megacorporacions com BlackRock al centre del poble suís. “Reclamem un model econòmic que prioritzi les necessitats de les persones i del planeta, en lloc de beneficiar una minoria privilegiada”, explicava una de les organitzadores de la marxa.
Marxa sota vigilància
La protesta no va estar exempta de dificultats. Un ampli dispositiu policial va bloquejar carreteres i va restringir l’accés al poble i obligava les manifestants a caminar per camins de bosc, entre neu i gel. Tot i obtenir permís judicial per entrar a Davos, el seu accés va ser limitat, mentre que les delegacions oficials i els esquiadors gaudien de llibertat de moviment. Algunes activistes van ser detingudes pels talls de carretera, i membres del col·lectiu Last Generation van denunciar prohibicions d’accés al cantó de Graubünden per haver participat en protestes prèvies.
Tot i que la manifestació va obtenir permís judicial per entrar a Davos, el seu accés va ser limitat, mentre que les delegacions oficials i els esquiadors gaudien de llibertat de moviment
El contrast entre el luxe i la repressió de les veus crítiques simbolitza les contradiccions d’un sistema global que prioritza els interessos d’una minoria davant la urgència de la justícia social i ambiental. En aquest escenari, les activistes a Davos recordaven que un altre món és possible tot i les tanques i els helicòpters.
